ES|EN|FR
Telèfons
Correus
Cercar
Facebook
Twitter
Instagram
Botó que mostra/amaga menú lateral
Consell d'Infants de Canet de Mar - idees clau
 
Imprimir
banner idees clau

Les idees recollides a continuació parteixen de la nostra pròpia experiència i reflexió, enriquides d’una banda, per les tesis de Francesco Tonucci, impulsor de la Ciutat dels Infants i dels consells d’infants d’arreu del món; i de l’altra, per l’ONG noruega “La Fàbrica del Canvi” , que treballa per millorar el sistema públic d’atenció a la infància a través de les visions i propostes dels infants. Resumim les idees clau a través de 3 preguntes fonamentals: PER QUÈ? QUÈ? I COM?

per què

Un municipi que incorpora la mirada dels infants és millor per a totes les edats:


▪ El punt de partida és que la major part dels pobles i les ciutats actuals estan pensades des del punt de vista de la feina dels adults. Es restringeix els espais per a infants en algunes zones, gairebé sempre sota vigilància: parcs infantils, ludoteques, escoles, activitats extraescolars, a casa... Però les ciutats no estan pensades per garantir el dret al joc dels infants, per exemple, bàsic per desenvolupar-se.


▪ La premissa bàsica del projecte pioner en participació infantil la “Ciutat dels Infants” és que l'infant és el paràmetre de garantia de tota la ciutadania, perquè si és una ciutat està adaptada als infants ho serà per a tothom. Serà un municipi més sostenible, més verd, més accessible, més segur, més solidari... perquè als infants els hi preocupen temes que afecten a persones de totes les edats. Per tant, la implicació activa de l'infant és necessària per a la transformació de la ciutat perquè la seva mirada és capaç de resumir i representar les exigències de tota la ciutadania (Tonucci, 1996).


▪ Per això és clau implicar infants i adolescents en la vida pública, que no és exclusiva dels adults, i és una oportunitat escoltar-los i defensar les seves legítimes idees i propostes.

Els infants tenen un coneixement valuós i gran creativitat per abordar els problemes:

▪ Cal un canvi de mirada respecte a la infància per no preguntar-nos (només) com ajudem o protegim als infants, i preguntar-nos també com ens poden ajudar els infants als adults.

▪ L’experiència viscuda dels infants és clau per millorar els serveis que s’hi adrecen, i en conjunt per les decisions que afecte al poble o ciutat.

▪ La participació dels infants és un dret a garantir pels poders públics però no és un fi en si mateix, sinó que és la manera d’accedir al coneixement valuós que tenen els infants sobre la seva realitat i que ens ajuda a abordar els problemes actuals i futurs (petits o grans) que ens afecten com a societat.

Creix el sentiment de pertinença i d’estima a l’entorn, i el compromís social al llarg de la vida:

▪ Està demostrat que la implicació dels infants estimula el seu sentiment de pertinença, una identitat personal basada en l'estima al seu entorn que en l'edat adulta afavoreix la participació en d'altres espais.

▪ Participar és implicar-se, comprometre’s en un projecte col·lectiu, amb objectius comuns i treballar tots junts per fer-los possible. En aquest sentit, el Consell d’Infants és una escola de ciutadania i una vivència en primera persona sobre processos de democràcia local.

A participar només s’hi aprèn participant:


▪ El Consell d’infants és un aprenentatge per a la vida. Els infants que hi formen part aprenen a escoltar-se els uns els altres, a respectar opinions diverses, a expressar els seus arguments i propostes i valorar la importància d’implicar-se activament en el seu poble o ciutat.

▪ L’existència d’un Consell d’infants actiu, que actua com a canal de participació de tots els nens i nenes del municipi, fa que aquest aprenentatge sigui extensiu no només als consellers i conselleres sinó a tots els infants. La implicació de les escoles i de les entitats amb infants en el projecte és, per tant, un element clau per poder fer una veritable pedagogia de la participació.

què

Sobre els problemes quotidians dels municipis, tot allò que afecta als infants com a ciutadans i ciutadanes:

▪ Se’ls ha de plantejar que tractin problemes i temes sobre els que coneixen de primera ma i tenen coses a dir.

▪ Cal reconèixer als infants la capacitat de donar opinions, idees i propostes útils per als adults, per ajudar-nos a resoldre els nostres problemes.

▪ Els infants són capaços d'analitzar el seu entorn i d' aportar idees creatives però també han d'entendre perquè alguna cosa no és pot fer.

Sobre els temes que els interessin:

▪ S’ha de motivar als infants a implicar-se en aquells temes que més els hi interessin i els adults situar aquests temes en l’agenda local per a poder donar resposta conjuntament a les seves inquietuds.

Com

Fent una escolta activa i descobrint què s’amaga darrera del que diuen els infants:

▪ El primer pas és que hi hagi persones adultes decidides a escoltar el que els infants els volen dir, no perquè és un dret, etc. perquè ho volen escoltar.

▪ Saber-los escoltar, estar disposats a defensar les seves posicions i propostes, els infants són aliats nostres. Escoltar i assumir les conseqüències del que ens diran els infants, pot no ser gens fàcil. Sobretot per qui té per missió acompanyar-los. A ningú li agrada sentir que el que fa no serveix o és ineficaç. Però si els infants no perceben aquesta voluntat sincera de ser escoltats, si no perceben aquesta valentia en els adults no podem esperar que ens confiïn les seves visions.

▪ Així mateix, els adults han de saber descobrir que hi ha amagat darrere de les frases simples dels infants, extreure'n totes les conseqüències i beneficis: per exemple quan ens diuen que les cadires són incòmodes potser estan dient que passen molt temps asseguts, passius, en el mateix espais, amb les mateixes dinàmiques...

Posant les condicions perquè se sentin lliures per parlar:


▪ Els espais de participació han de fer sentir els infants segurs, han de ser espais de respecte mutu i de confiança.

▪ Respecte al rol dels adults, la participació dels infants és un espai de cooperació entre infants i adults, en el que uns aporten i tenen cura dels altres i en el que els adults es situen al mateix nivell que els infants i no per sobre.

▪ Al mateix temps, cal que les persones adultes posin les condicions necessàries perquè tots els infants s'expressin sense preses, sense controls ni preocupacions, deixant-los que s'equivoquin sense ser prejutjats.

▪ Especialment, hem de garantir la participació dels infants que menys parlen i més els hi costa expressar-se i assegurar-nos que no convertim els debats en una competició entre infants per ser el primer que parla o el que parla més i millor.

Amb eines de participació útils i compromís dels adults:

▪ Cal disposar de dinàmiques senzilles, curtes, divertides, concretes i que parteixin de la seva experiència individual, on totes les persones puguin parlar.

▪ Utilitzar tècniques d’aportacions d’idees (brainstorming) on cadascú decideix la forma d'expressar-se: dibuix, paraula, frase, oralment...

▪ Facilitar debats en grups petits, on tots els infants se sentin còmodes i segurs per a aportar idees i propostes.

▪ Donar responsabilitats als infants a l’hora de portar a terme rols que habitualment es reserven als adults (moderadors/es, secretaris/es, portaveus,...)

Finalment, és indispensable el compromís de les persones adults d’escoltar i defensar les legítimes idees i propostes dels infants. Encara que no es puguin realitzar cal analitzar amb els infants perquè diuen el que diuen, quines preocupacions hi ha al darrere, explicar-los perquè no és possible realitzar el que proposen, i acordar la forma com sí es pot donar resposta a les seves inquietuds. Com a adult, demanar visions i propostes als infants i després no tenir-les en compte és un gran error, que genera decepció i frustra la implicació dels infants i el seu entorn en el futur.

^