AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

És el primer Ple ordinari del Mandat 2023 - 2027. Hi són presents els 17 càrrecs electes que el composen. 

Punts que s'han tractat en aquest Ple: 

• Despatx d'Alcaldia
• Ratificacions o assabentats de Ple 
• Propostes dictaminades per la Comissió Informativa General: 
  • Punts d'Alcaldia 
  • Punts econòmics
  • Recursos Humans
  • Educació, Joventut, Igualtat 
• Punt d'urgència:  Recurs de cassació sentència TSJC nulitat del POUM
• Precs i preguntes entrades per escrit en temps i forma
• Precs i preguntes formulades directament al Ple

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

Després d'aprovar per unanimitat les actes de les sessions de Ple celebrades fins ara, es passa al Despatx d'Alcaldia, un punt que és novetat, i que s'aplica a partir de la recent aprovació del nou Reglament Orgànic Municipal. 

Despatx d'Alcaldia Aprovació del sistema intern d'informació 

És obligat per als ajuntaments de més de 10.000 habitants. S'havia d'aprovar al primer semestre però a causa de les eleccions s'ha hagut de fer al juliol. Ha quedat aprovat el dia 17/07/23.
El sistema intern d'informació és un instrument per garantir l'anonimat en aquelles comunicacions sobre infraccions greus que cometi l'administració i protegir de possibles represàlies les persones que en un context laboral les facin saber. Les infraccions es poden comunicar a través de diferents canals i el responsable de vetllar-ho és el Comitè d'ètica que està format per la secretària municipal, la interventora, el tresorer i dos funcionaris de l'Ajuntament. 

Licitació bar plaça Universitat 

S'informa d'aquesta licitació, a la qual es poden presentar ofertes fins a l'1 d'agost. 

Incident en un tren de rodalies

S'ha fet i publicat notícia al respecte. L'alcalde insisteix, per tranquilitzar tothom, que es tracta d'un fet aïllat. En cap moment es va fer servir cap arma de foc i es descarta cap vinculació terrorista. 

Felicitacions i reconeixements públics

L'alcalde felicita les nedadores que han obtingut primeres posicions en campionats de natació sincronitzada i als campions sots 21 de vòlei platja. 

També ho fa a l'artista canetenc Joan Pere Viladecans, per l'atorgament de la Creu de Sant Jordi. Xirau explica al Ple que l'Ajuntament comptarà amb una obra de l'artista i que els agradaria que presidís la Sala de Juntes de l'Ajuntament. 

L'alcalde informa que està previst fer al setembre, al voltant de la Festa Major petita i diada Nacional, un reconeixement als exalcaldes Antoni Cruanyes i Josep Rovira. S'instal·laran uns monòlits. El del sr. Cruanyes  a la plaça 11 de Setembre, per la vinculació d'aquest alcalde amb la urbanització d'aquesta zona. I el del sr. Rovira al Passeig Marítim, perquè fou un projecte que ell va impulsar. 

 Ratificacions o assabentats de PleEs dona compte al Ple dels decrets d'Alcaldia i resolucions de les Regidories dictades des del 19 de juny i fins al 20 de juliol. La relació de decrets s'ha fet arribar als grups polítics. 

El mateix s'ha fet amb les actes de la Junta de Govern Local, que és l'òrgan format per l'alcalde i els tinents d'alcalde, al qual es conviden les regidores delegades del Govern. 

Demana la paraula la portaveu del PSC, Marian Gómez, per explicar que els membres de la seva formació no han pogut accedir a través del gestor d'expedients, ni als decrets, ni a les resolucions i tampoc a les actes de la Junta de Govern Local.  Afirma que es va posar en contacte amb la regidora Raquel Serra perquè avisés als informàtics de l'Ajuntament. Raquel Serra diu que els va avisar. Que li diguin si segueix sense solucionar-se. Demana la paraula la regidora Glòria Jiménez, explicant que ara és ella la responsable política de l'àrea de Noves Tecnologies i que si li diuen a ella, potser es pot agilitzar la demanda. De fet, el regidor de la CUP tenia el mateix problema i Jiménez es va ocupar de solucionar-ho.  Gómez justifica que s'hagi adreçat a Raquel Serra, perquè va ser a la Comissió Informativa General on es va comentar aquesta incidència i la regidora Jiménez no forma part d'aquest òrgan.
L'alcalde ho soluciona dient que tant l'exresponsable de Noves Tecnologies com la nova regidora, vetllaran perquè se solucioni aquest accés als grups per consultar les resolucions, les actes i els decrets. 

 Propostes dictaminades per la Comissió Informativa GeneralLa Comissió Informativa General és l'òrgan que es reuneix uns dies abans del Ple i determina els assumptes que s'hi tractaran. Té representació de tots els grups polítics del Ple. 

Entre les propostes que ha determinat la Comissió que s'han de tractar en aquest Ple, destaquem:  1. Alcaldia Jutge de pau substitut

Es ratifica l'acord de Ple de data 18 de maig, en què es va designar el  jutge de pau substitut de Canet de Mar.  

El regidor de la CUP, Andreu Graupera, demana la paraula per reiterar el que ja va dir el 18 de maig. Es pregunta com és que tots els candidats són homes i no hi ha cap dona candidata a ser jutgessa de pau de Canet de Mar. 

El regidor del PP, Albert Martínez, explica que el seu vot serà en contra perquè el seu grup s'oposa al fet que es nomenin càrrecs per a cuatre anys just abans d'acabar un Mandat, com ha estat aquest cas. 

La regidora Marian Gómez intervé per manifestar-se en el mateix sentit que els dos regidors que han intervingut abans que ella. El seu grup s'abstindrà perquè considera que no s'ha gestionat correctament. 

L'alcalde explica que és un concurs obert i es presenta qui vol. Hi havia tres candidats i dos d'ells eren treballadors municipals, per tant quedaven inhabilitats per fer aquest funció de jutge de pau. 

S'aprova el nou jutge de pau substitut amb els vots a favor dels membres del Govern. Hi vota en contra el regidor del PP i la resta s'abstenen. 

  2. Intervenció Al torn dels temes econòmics pren la paraula el tinent d'alcalde Lluís Llovet, que és qui està aquest Mandat al capdavant de l'Àrea d'Hisenda. 

En primer lloc es porten a aprovació del Ple, les factures que no han estat tramitades de forma correcta. El regidor explica que és obligatori que passi pel Ple i que sigui aquest òrgan qui autoritzi els pagaments, ja que s'omet la funció interventora. Això vol dir que la interventora accidental informa negativament sobre aquestes factures i per tant, no n'autoritza el pagament. 

Són reconeixements extrajudicials de crèdit (REC) i el Govern està intentant reduir-los al màxim. Llovet explica que es contractarà un tècnic més de contractació, per tal d'ajudar a desencallar totes aquestes irregularitats i descongestionar l'Àrea de Contractació. 

Des de l'oposició es mostren de nou contraris a aquests REC. Celebren que es posi fil a l'agulla i esperen que se solucioni en breu aquesta irregularitat amb els pagaments amb diners públics.

El regidor Miguel Borrego va més enllà i parla d'il·legalitat. Si els informes són negatius, l'Ajuntament té un problema greu. Als informes de la Intervenció, consta que hi poden haver relacions laborals encobertes, que s'estan pagant des de l'Ajuntament sense cap contracte. Actes nuls o amb procediment incorrecte són alguns dels termes que apareixen també en aquests informes. La llista de factures és llarga i per això cedeix la paraula a la portaveu del seu grup, que amb xifres a la mà exposa les seves conclusions sobre aquests pagaments.  

Marian Gómez demana aclariments. Estem parlant d'un import total elevat. Sumant-ho tot, se superen els 200 mil euros. Ja que aquestes factures es porten a l'aprovació del plenari amb omissió de la funció interventora, troba a faltar una mica de concreció. Els conceptes de les factures són genèrics. Es refereix, per exemple, a les de parcs infantils. Hi ha factures per millores, però no s'especifica on es fan aquestes millores. 

El regidor d'Hisenda agraeix les intervencions. Reconeix que hi ha moltes factures i que l'import total és elevat. Però n'hi ha moltes que van lligades a finalitzacions de contractes. Posa d'exemple contractes que acaben i que l'Ajuntament demana fer pròrroga però l'empresa no vol prorrogar. Mentre no es fa la nova licitació, l'empresa està obligada a seguir prestant el servei. I aquests pagaments són els que corresponen al reconeixement extrajudicial de crèdit. Per això hi ha una factura de 26.000 euros de neteja. El mateix ha passat amb el contracte de suport informàtic.
Respecte al manteniment de parcs i jardins, hi ha un contracte amb una empresa. Aquesta empresa ha de fer el seguiment. Però si hi ha alguna cosa que s'hagi de reparar per un determinat cost, és fora del contracte i s'ha de facturar a part. S'haurà d'ajustar, evidentment.  Gómez diu que segueix sense entendre perquè aquestes reparacions fora de contracte s'han de passar pel ple, amb omissió de la funció interventora i de tresoreria. Llovet ha citat una factura de 700 euros, però Gómez n'hi cita més, amb imports diversos, que fan augmentar molt la quantitat facturada per aquests conceptes i per tant, no es tracta de reparacions puntuals. 

El regidor Albert Martínez demana la paraula per dir que celebra l'esforç per solucionar-ho. Però reitera que el que més els preocupa és que hi poden haver relacions laborals encobertes en aquestes facturacions.
Llovet li respon que s'ha de solucionar també aquest assumpte. 

Gómez aprofita per sol·licitar que tot allò que des de l'oposició es demana i des del Govern se'ls diu que se'ls respondrà, es faci. S'hi està d'acord. 

Acaba el debat sobre les factures i els pagaments amb omissió de la funció interventora, el sr. Alcalde. Xirau els diu que saben que la voluntat d'esmena i millora la tenen tota. Però els recorda que des que aquestes factures han d'aprovar-se d'aquesta manera a través del Ple, amb reconeixement extrajudicial de crèdit, ell mateix els ha informat que no seria fàcil ni ràpid revertir-ho. El departament de contractació està sobresaturat. Per tant, encara hi haurà més plens en els quals s'hauran de fer aprovacions d'aquest tipus. Es començarà pels més importants i quantiosos. La voluntat és poder-ho arreglar totalment. Però serà lent.  S'han de regularitzar contractes incorrectes, incorporar-ne de nous i revisar els existents.
Des d'Intervenció es farà un esforç per ser més clars en els conceptes que acompanyen les xifres. Poden demanar-los tots els aclariments que els calguin. 

Aquests reconeixements extrajudicials de crèdit s'aproven amb els vots a favor dels grups del Govern, l'abstenció del regidor de la CUP i els vots en contra de la resta de grups de l'oposició. 

Un altre punt econòmic és la modificació de crèdit d'una partida pressupostària lligada al personal de confiança de l'Ajuntament. L'anterior Mandat es va contractar un càrrec de confiança política que es va adscriure a Comunicació. Ara es passarà a l'Alcaldia. 

Hi voten a favor els grups de Govern més el PSC i el PP. S'abstenen la CUP i Primàries. 

Es demana al Ple que s'aprovi un suplement de crèdit de 25.000 euros que es destinarà a material i suport informàtic. 

Demana la paraula el regidor del PSC Miguel Borrego. Esmenta que en aquest punt hi ha un informe d'Intervenció que és conforme però que s'acompanya d'observacions. No s'està complint amb la recomanació de la Direcció General de tutela financera, de destinar el romanent de Tresoreria per a despeses no recurrents. Cosa que no és el cas. Estem fora del marc d'estabilitat pressupostària recomanable. 

Voten a favor els grups del Govern i el regidor del PP i s'abstenen la resta de regidors i regidores. S'aprova el suplement de crèdit per material i compres d'Informàtica. 

Nova modificació, en aquest cas per transferència de crèdit. Ho explica la regidora de Règim Intern, Àngels Isart. Es una modificació per cobrir serveis de la Policia Local.  5 efectius del cos han estat en situació d'IT (incapacitat temporal, és a dir, baixa mèdica) durant el primer semestre de l'any. També hi ha hagut altre absències temporals i dies de permís o llicències de gaudi a què tenen dret els treballadors municipals. No hi ha un increment de despesa, sinó que es transfereixen diners de diferents partides de la pròpia Policia. Com que tres dels efectius de baixa són caporals, cal incrementar la partida corresponent als caps de servei. Són agents que faran tasques de responsable de grup i els responsables dels serveis s'han de retribuir com a tal.
La regidora fa esment a un informe que va fer l'inspector de la Policia Local al setembre de 2022, quan es van fer les adequacions singulars de tots els llocs de treball del cos de la Policia (adequació singular és que l'Ajuntament paga als seus treballadors el que els correspon d'acord amb la Valoració de Llocs de Treball). En aquest informe, l'inspector va indicar que si quedava absorvit al sou el que abans es pagava com a perllongació de jornada i disponibilitat, caldria disposar d'una partida de 25.000 euros per hores extres, si l'absentisme es mantenia en el 10%. Com que l'absentisme del 2023 està per sobre del 14%, cal destinar hores extres a cobrir hores d'absentisme.
Isart cita un informe de la tècnica de Recursos Humans en el qual es detallen les hores i els efectius dels anys 2021, 2022 i 2023, i es fa palès que hi ha una clara millora en el funcionament de la Policia Local. 

Al torn d'intervencions, el regidor de Primàries explica que, si bé s'ha millorat, el cap de la Policia va dir que calien 32 efectius i si només n'hi ha 28 al carrer continuem coixos. Demana que es faci un esforç per arribar al nombre recomanat. 

Miguel Borrego intervé per dir que es repeteix, com anteriorment, un informe d'Intervenció amb objecció fiscal no suspensiva amb observacions complementàries. Això vol dir que es fan un seguit d'observacions importants i a tenir en compte. Es fa referència als informes desfavorables emesos quan es va fer la Valoració dels Llocs de Treball respecte de molts conceptes retributius (productivitat, nocturnitat, gratificacions, jornada partida) fins i tot en alguns casos, d'il·legalitat manifesta. Borrego afirma que tot això ja es va comentar quan es va aprovar. Ho resumeix amb la frase de l'informe de Secretaria que diu que determinats complements no s'ajusten a dret.
El que es vol aprovar ara té a veure amb totes aquestes irregularitats que ha esmentat. 

Marián Gómez se centra a parlar sobre l'organització del servei de Policia. Si són condicions laborals bàsiques, caldria que hi hagués hagut una negociació. I no consta que hagi estat així. Esmenta que hi ha 4.000 euros de més al plus de nocturnitat però no hi ha 4 agents de més fent aquest servei. També demana justificació sobre el recompte de les vacances, sobre el % d'absentisme i sobre si totes les hores pendents del 2022 s'han pagat ja. 

Isart els respon que la intenció del Govern es rebaixar les hores extres dels serveis. Demana si cada vegada que es porti a Ple un assumpte relacionat amb les retribuicions de la Policia, l'oposició els treurà tots aquests informes.  Respecte a si estan totes les hores extres del 2022 pagades, diu que ho desconeix i que ho preguntarà i li farà arribar. 

Vota a favor d'aquesta modificació el Govern (Canetencs, ERC, Junts i SOM Canet). S'abstenen els regidors del PP i de la CUP i voten en contra el PSC i Primàries. 

 3. Recursos Humans Càrrecs eventuals

Després de força anys sense cap càrrec de confiança política, el Mandat anterior n'hi va tornar a haver. Un càrrec de confiança és aquell designat directament per un càrrec polític perquè faci funcions d'assessoria. Cessa quan ho fa el càrrec que l'ha nomenat o bé quan aquest càrrec així ho decideix. No pot fer feines que tingui assignades un empleat públic i que tinguin continuïtat a l'organització. Com diu el seu nom, són persones de la confiança dels polítics i treballen directament per aquests. El treball que presten a l'administració no pot ser tingut en compte en cap cas, com a mèrit per a l'accés a la funció pública. 

Pel nombre d'habitants que té Canet de Mar, hi poden haver fins a dos assessors polítics. 

Àngels Isart explica aquest punt. El nomenament del càrrec de confiança és lliure i correspon a l'alcalde. Per això aquest Mandat es vol que hi hagi la figura d'assessor d'Alcaldia. Això implica una modificació de la plantilla de personal. 

Intervé el regidor Castellà per dir que hi votaran favorablement perquè la persona que es contracta ha fet bé la seva feina i la comunicació ha millorat els darrers temps. 

Intervé el regidor Borrego per dir també que hi votaran a favor, però que no entén les funcions d'aquest càrrec, ja que sembla que s'estigui contractant al gerent de l'Ajuntament. Són funcions molt àmplies i en canvi el sou és d'auxiliar administratiu. No tenen res ni contra la necessitat ni contra la persona, però creuen que hi ha un problema de definició. 

El regidor Martínez també manifesta que aquest càrrec hauria de tenir un nivell més elevat que el de C1. 

L'alcalde respon que les suposicions són això, opinions. Però que les funcions les ha definides d'acord amb el que aquesta persona ha de fer. No són funcions de gerència, sinó d'un càrrec de confiança política. 

La regidora Gómez aprofita per llegir les funcions i fer palès que són pròpies d'una gerència. Xirau aclareix que s'ha de tenir en compte el nivell d'actuació del càrrec. Sembla dit així que hagi de tenir més poder que l'alcalde i no és així. Farà acompanyament, assessorament, comunicació i col·laboració. 

S'aprova la contractació de l'assessora d'Alcaldia per unanimitat. 

El Ple ha aprovat també per unanimitat, la delegació parcial de competències de l'Ajuntament de Canet de Mar a favor del Consell Comarcal del Maresme, per a la prestació de determinats projectes de polítiques actives d'ocupació. A Canet s'han dut a terme dos projectes relacionats amb aquestes polítiques de foment de l'ocupació per a determinats col·lectius. Un ha estat a Serveis Socials i l'altre a l'Àrea d'Obres i Serveis. 

I per unanimitat també s'han fixat els dos dies festius locals per a l'any 2024. Seran el 29 de juny, dissabte i 9 de setembre, dilluns. 

 4. Educació, Joventut, Igualtat Joventut porta al Ple perquè s'aprovi, la signatura d'un conveni amb el Consell Comarcal i que fa referència al servei de mobilitat internacional jove del Maresme 2023 - 2027.  Ho explica la regidora de l'Àrea, Rosabel Madrid. Canet participa al servei de movilitat internacional des de l'any 2013. Ara es vol seguir fent, juntament amb 22 municipis més. L'objectiu és promoure i acompanyar en la mobilitat del jovent a l'estranger. A La Masoveria es farà la primera atenció i després es derivarà els i les joves a les oficines més especialitzades que hi ha en altres municipis més grans de la comarca. També hi ha tallers i formacions relacionades amb aquest tema i es fan als centres de secundària. També s'hi inclou suport i formació als professionals. La nostra participació a través d'aquest conveni té un cost de 1.820,64 euros anuals. Abans se'n pagaven uns 800. La regidora explica que l'augment es deu al fet que s'ha igualat el cost als municipis que tenen assessoria, per fer-ho més equilibrat entre tots. La regidora també desglossa aquest cost perquè quedin clar els serveis que s'hi donen. 

Al torn d'intervencions, Andreu Graupera diu que hi està molt a favor, però que cal reforçar l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament, perquè sí que calen els recursos mancomunats, però cal més proximitat per al jovent de Canet. 

Marian Gómez celebra que es fomentin els projectes de gent jove. Però malgrat tota aquesta exposició de projectes, com a Ajuntament hauríem d'assumir les nostres responsabilitats. El que s'ha citat és competència del Consell Comarcal i demanar que ho facin els municipis és il·legal. Com que és un projecte que està molt bé i s'adreça al jovent, el seu grup no votarà en contra, però per la irregularitat amb què es fa, s'han d'abstenir. Reconeix a la regidora Madrid la feina que està fent i que va fer la seva predecessora i lamenta no poder-hi votar a favor. 

El regidor Borrego corrobora les paraules de la seva companya de partit, citant els informes desfavorables de Secretaria i Intervenció on es fa  referència a l'article 11 de la Llei de règim jurídic del sector públic, que s'incompleix. 

Rosabel Madrid agraeix la claredat en les exposicions, es compromet a intentar augmentar el pressupost de l'Àrea i afirma que malgrat els informes desfavorables, aprovar-ho és el millor pel jovent de Canet. 

El conveni s'aprova amb els vots a favor dels grups Canetencs, ERC, Junts, SOM Canet i la CUP i les abstencions de la resta de formacions polítiques del Ple. 

 Punts d'urgència Els punts d'urgència són qüestions que no han pogut entrar a temps a la convocatòria, però que per la seva importància, se sotmeten al Ple. Primer s'ha de votar sempre la urgència per poder-los debatre i després ja es poden exposar i votar. El punt d'aquest Ple és:

Ratificació Decret d'Alcaldia sobre la interposició de recurs de cassació davant la sala segona del tribunal contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest recurs es presenta després de la sentència del Tribunal a favor de la Mercantil Gibusa, s.l. que va demanar la nulitat del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Canet de Mar. 

Ho explica el regidor d'Urbanisme, Lluís Llovet.

El POUM de Canet s'ha desenvolupat entre els anys 2012 i 2019. Un dels seus objectius, era fer recerca d'espais per a equipaments municipals. L'any 2019 va ser aprovat. S'hi van presentar en contra dos recursos contenciosos administratius. Un d'ells ja va caducar i l'altre era sobre una casa pairal que hi ha a la zona del Polígon, a prop de la piscina municipal. El recurs el va presentar una empresa que demanava que la casa no formés part del catàleg de masies protegides per l'Ajuntament. També va al·legar altres punts del POUM que consideraven no convenients.

Ara ha arribat una sentència del TSJC que declara la nulitat del POUM de Canet, basant-se en una insuficiència d'avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials.

Llovet explica que el primer que han hagut de fer des de l'Ajuntament és intentar entendre la sentència. El POUM ha d'incloure tot un seguit de plans, d'aigua, sostenibilitat, medi ambient, economia, terme municipal, mines i també de gènere i de respecte a determinats col·lectius socials. El POUM de Canet té aquest darrer pla, però el TSJC considera que és insuficient.  

L'Ajuntament, a partir d'aquesta sentència, s'ha adreçat al Departament de Territori de la Generalitat, ja que també se'ls demanda a ella, perquè la seva Comissió d'Urbanisme és l'òrgan superior que aprova el POUM.  A Territori els han manifestat la seva sorpresa davant d'aquesta sentència. És el primer cas a Catalunya en què es declara la nulitat del POUM per insuficiència del Pla de gènere i respecte a col·lectius vulnerables, sense especificar en quins aspectes és insuficient. Informen que faran recurs de cassació i demanen a l'Ajuntament de Canet que també ho faci, perquè consideren que aquesta sentència és errònia.

Així s'ha fet. Es presenta recurs al TSJC i al Tribunal Suprem. S'ha hagut de fer de pressa per complir amb els terminis. La representació jurídica de l'Ajuntament la du a terme la Diputació de Barcelona.

Llovet ja ho ha explicat a la Comissió de Planejament Urbanístic i ara ho explica al Ple.

Ara s'està a l'espera que el recurs s'admeti a tràmit. Com que la sentència no és ferma, el POUM no està anul·lat, però Llovet ja aclareix que s'hauran d'anar sotmetent al Ple, diferents acords relacionats amb aquest assumpte, per a la seva aprovació. 

Al torn d'intervencions dels grups, des de Primàries, Jordi Castellà manifesta que li sobta que la sentència sigui del dia 22 de maig, notificada a l'Ajuntament el dia 23 de maig. Per tant, va ser abans de les eleccions municipals. I els grups no se n'assabenten fins ara. Recorda que el dia 24 de maig va tenir lloc el Gran Debat electoral, i no es va dir res. Desconeix si l'aleshores alcalde accidental sr. Xirau n'era coneixedor d'aquesta nulitat del POUM de Canet. Era una informació molt important i si se sabia, tots els grups n'haurien hagut de ser coneixedors, per posicionar-se davant l'electorat. Èticament és molt lamentable.

Castellà explica que s'ha llegit la sentència i, com a advocat que és, aprecia que aquesta està ben raonada. Diu clarament què hauria d'haver fet l'Ajuntament i què no ha fet. És normal que s'hagi recorregut i anulat perquè hi ha una insuficiència clara en l'aspecte que s'ha denunciat.

Un altra qüestió és la reclamació subsidiària que fa la part demandant. S'hi pot estar més o menys d'acord, però la sentència en això no s'hi fica.

Sobre si és o no aplicable, un POUM anulat no hauria de ser aplicable, perquè està anulat. Castellà explica que no estem parlant de dret penal, en què fins que no hi ha sentència ferma no és d'aplicació. Això és dret administratiu. Demana que es vagi molt en compte a l'hora de no respectar-ho, perquè hi poden haver més reclamacions amb responsabilitats penals incloses. 

Per part del PSC intervé el regidor Miguel Borrego, que també és, com el sr. Castellà, advocat de professió. Afirma que la seva reflexió va en la mateixa línia que el regidor de Primàries. Està d'acord en lamentar que no s'informés que s'havia rebut la sentència abans de les eleccions. Afegeix que el decret que ara es ratifica és del 6 de juny i no es va dir res fins al dilluns 24 a la Comissió de Planejament Urbanístic. S'hauria pogut fer una reunió d'urgència al maig perquè l'assumpte és molt important i afecta tot el municipi.

A Borrego també li preocupa molt les conseqüències de no aplicar la sentència. Hem presentat un recurs de cassació però tothom sap que el procés pot ser molt llarg abans no es resolgui. Això si s'admet a tràmit, perquè podria ser que no s'admetés, tenint en compte, com ha dit el sr. Castellà i ell corrobora, que la sentència està ben fonamentada.

Mentre la sentència ferma no arriba, és molt important plantejar correctament de quina manera s'aplica el desenvolupament urbanístic municipal.  És un assumpte trascendental que pot afectar projectes tan importants com la construcció de l'edifici de l'Institut, el desenvolupament de La Carbonella o altres projectes de poble. No és un problema només del Govern, sinó de tots. 

Reprén la paraula el sr. Llovet. Agraeix les aportacions. Reconeix que ell no és jurista i que es refia dels informes i les valoracions dels experts en dret urbanístic que ho han revisat. Hi ha diferents informes i se n'està buscant d'altres. Sí és un tema de poble i per tant han d'anar tots a la una. Si s'ha pogut presentar un recurs de cassació és que la sentència no és ferma i per tant, la normativa urbanística vàlida, segons els juristes consultats, és la del POUM aprovat al 2019.

Respecte a l'argumentació de la sentència, Llovet afirma que el fet que la pròpia Generalitat presenti recurs, indica la importància que se li dona a la rèplica. Diu als regidors de l'oposició que els farà arribar l'informe de l'advocat de la Diputació, argumentant la correcció del Pla de gènere i col·lectius vulnerables del POUM de Canet.  La majoria dels juristes consultats consideren que hi ha una desproporció entre la insuficiència del Pla i la sentència de nulitat.

No es va convocar abans els grups polítics per informar-los, primer perquè s'havia d'estudiar i valorar la sentència, i després perquè quan van anar al Departament de Territori van demanar que vingués un expert a Canet a explicar-ho i la data més propera que van donar va ser el 24 de juliol. 

Com a cloneda del debat, l'alcalde també manifesta que no és advocat, però que pot afirmar que el POUM de Canet és un bon POUM. La qüestió urbanística és complexa i especial. Agraeix les aportacions dels regidors que són advocats, però no deixen de ser opinions.
Respecte a informar els grups municipals, Xirau diu que ho ha fet quan ha tingut l'assessoria que aquest tema requeria. Per aixo no ho va fer abans. 

Demana la paraula el regidor de la CUP, per dir que el POUM afecta parts fonamentals del territori i que és cert que s'hauria pogut informar als grups d'un tema tan trascendental com aquest.

Borrego, per al·lusions, manifesta que en cap cas desitja que es declari la nulitat. Al contrari. Però reitera que és un tema molt important i que afecta tothom. 

El Decret amb el recurs de cassació s'aprova amb els vots a favor de totes les formacions polítiques (15), excepte les abstencions del regidor de la CUP i del regidor de Primàries. 

 Precs i preguntes Com que aquest és un ple ordinari, hi ha el torn de precs i preguntes que fan els grups de l'oposició al Govern. Primer es responen les que s'han entrat per escrit a través del Registre General de l'Ajuntament: 

Preguntes del grup municipal de la CUP

1. Quins serveis tenim vinculats a la prevenció dels desordres mentals infantils i juvenils?
I en cas afirmatiu, quin volum i quins recursos pels usuaris oferim?

Respon la regidora d'Educació i Joventut, Rosabel Madrid. Els recursos de què disposa Canet són els que ens arriben des de la Generalitat de Catalunya. S'actua de forma coordinada amb els centres educatius, les famílies i altres serveis pedagògics, socials i/o sanitaris. Cita alguns dels serveis que fan aquesta atenció: CEDIAP, CESMIG, CESMA, projecte de Salut i Escola, referent de benestar emocional del CAP, servei municipal de psicologia i logopèdia.  Actualment no hi ha cap projecte de salut municipal vinculat a aquest àmbit, però les regidories d'Educació i Salut, quan es pugui fer alguna cosa, es posaran d'acord per tirar-ho endavant. 

2. Quin pla de resposta a nivell municipal, tenim previst per fer front a polítiques feixistes que puguin venir des del govern de l’Estat espanyol?

Respon l'alcalde. Diu que en principi, cap. Primer caldria saber què s'ha de prevenir. De forma genèrica, pot respondre el que ja ha dit en altres ocasions. Contra els feixismes, radicalismes i populismes, la millor recepta és l'educació i la cultura.  Dit això, cal acció - reacció. El poble català sap reaccionar. S'haurà de veurè si passa, què passa i com passa. 

Graupera agraeix la resposta però diu que ja hi ha ejemples d'Ajuntaments on està entrant l'extrema dreta. 

3. Quan està previst treure la licitació de la neteja d'edificis municipals? Es contempla la municipalització de la gestió? 

Respon la regidora de Medi Ambient. Informa que la licitació està prevista de cara al setembre. De moment no es contempla la municipalització d'aquest servei. Amb temps, es pot valorar. No ho descarta. 

Graupera diu que el servei es feia, es va acabar el contracte, no s'ha licitat encara i s'estan pagant factures amb reconeixement extrajudicial de crèdit. Una forma d'acabar amb això seria municipalitzar-ho. 

4. La marxa per la cultura, la llengua i l’escola catalana, no es contempla la participació de les AFES municipals i de les organitzacions polítiques?

Graupera diu que avui ha rebut resposta per correu a aquesta pregunta, però que la formula igualment. Respon Emili Sánchez, regidor de Participació. La resposta és Sí es contempla. S'ha enviat comunicació a tota la societat civil, entitats i associacions. Demana al sr. Graupera que si algú no ho ha rebut, li ho facin saber, perquè és intenció convocar tothom. 

5. Saber com està la gestió de la seu definitiva de serveis socials municipals, tenint present que en un ple municipal es va aprovar la ubicació a la casa del conserge, i en teoria hi ha una partida pressupostaria d’uns 300.000 euros vinculat a la reforma d’aquest espai. 

Respon la regidora d'Acció Social i Gent Gran, Àngels Isart. El projecte està aprovat, hi ha diners i la licitació està preparada. Falta un informe sobre la previsió dels consums i saber com està la signatura del conveni amb la Diputació. Secretaria és el departament que està revisant aquest darrer punt. Quan tinguem dates, ho comunicarem. 

Prec: engegar d’una vegada per totes l’auditoria de la gestió i el servei d’aigua per intentar municipalitzar-lo.

Respon Lluís Llovet. Diu que l'auditoria dirà quina és la gestió correcta. S'està treballant des de fa mesos. La municipalització o no vindrà donada més per voluntat política que per quina empresa faci l'auditoria. En tenim una de la Diputació. Aquest mes passat, Intervenció, Secretaria i l'enginyera municipal han visitat l'alcalde d'Arenys de Munt i s'han reunit amb ell i amb Secretaria, Intervenció i la Gerència d'Aigües d'Arenys de Munt perquè expliquin a Canet com funciona la municipalització, que ja fa 11 anys que tenen. També s'ha anat a Vilassar de Dalt, municipi que ha municipalitzat el servei aquest darrer any. Allà s'ha donat informació i documentació vàlida sobre el tema. Des d'Intervenció de l'Ajuntament s'està recopilant molta informació sobre AGBAR i les tarifes. Amb tota la documentació que es té, es podrà demanar, de cara a setembre, una auditoria molt més potent i efectiva sobre aquest servei i la seva gestió. Llovet avança que aquesta tardor convocarà la Comissió de l'aigua, per poder treballar tots junts. Així al juny de 2025, es podrà tirar endavant un sistema o un altre. A més dels dos municipis que ja ha citat, Llovet també posa d'exemple de municipalització positiva, l'Ajuntament de Mataró. 

Preguntes del grup municipal del PP

El regidor Martínez les llegeix en castellà, tal i com estan a l'ordre del dia del Ple. 

1.  Recibidas en este Grupo Municipal diversas quejas verbales, así como leído en RRSS vinculadas a Canet de Mar, después de un examen visual del estado de las “Casetas” de Socorro e instalaciones situadas en diversos puntos de nuestras playas, nos preocupamos por el estado de esas instalaciones y las condiciones laborales en las que prestan servicio los trabajadores de Salvamento, por ello, preguntamos:

- ¿Hay una previsión, realista para esta temporada para poder reparar los desperfectos en estas instalaciones y “casetas” ?
- ¿Quién es el responsable de proveer la conservación y mantenimiento en esas instalaciones, la corporación municipal o la empresa contratada?
- Si de las instalaciones ha de ocuparse la empresa contratada, así como dadas las altas temperaturas que estamos sufriendo, también del cuidado y protección de sus trabajadores ¿Qué medios de supervisión, control y seguimiento realiza el Ayuntamiento del servicio que se presta y de las actividades de dicha empresa en nuestras playas?
- ¿Qué tipo, duración y condiciones laborales tienen los empleados de esta empresa? ¿Cuál es la duración del contrato o concesión del Ayuntamiento con la Empresa de Salvamento y Socorrista ?

Respon la regidora de Platges, Raquel Serra. Agraeix la pregunta. La platja és un tresor. Si fem dia a dia a vegades no tenim temps d'explicar què fem i què farem, per tant, ara és un bon moment per explicar-ho.
Què s'ha fet fins ara:
- Posar passeres perquè es pugui anar a prop de l'aigua
- Projectar una platja de gossos
- Senyalitzat la zona de platja
- Posar sanitaris
- Abalisament i socorrisme
- Neteja i jardineria 

Socorrisme està contractat i s'ha posat en marxa a finals de juny. Pel que fa a les casetes s'han instal·lat i un cop feta la inspecció visual i veient el vandalisme que hi ha, la Brigada ha intentat arreglar-ho. Però el vandalisme segueix. Els socorristes han demanat una sèrie de requisits i s'han resolt en una setmana. Tot i així, Serra reconeix que les casetes no són les més adients. Les voldrien canviar però ara, amb l'estiu avançat, no poden fer-ho. S'ha demanat pressupost perquè ho faci una empresa externa. Serra també llegeix les xarxes i parla amb la gent. Juntament amb Alcaldia i Medi Ambient, s'ha anat a parlar amb els socorristes i s'ha mirat de subsanar les deficiències. Això els ha permès veure que cal anar a parlar amb la gent, perquè són els que estan a primera línia i saben les mancances que hi ha. S'ha agendat un pla de seguiment per anar fent durant l'estiu. Com que funciona bé parlar amb les empreses, han decidit que faran el mateix amb l'empresa d'abalisament. 

2. Hace unos días, conocíamos que nuestra Policía Local pasará a instalar los jueves un punto de atención a la ciudadanía en la Riera Sant Doménec. Conociendo que ya hará cerca de cinco meses que se hace también los miércoles junto al mercado municipal, y coincidiendo con el “Mercadillo ambulante” preguntamos:

- Coincidimos en que los miércoles, por afluencia de público, es el lugar ideal para ofrecer este servicio, pero ¿Por qué el jueves por la mañana en la Riera Sant Doménec?
- ¿Cuántas denuncias o tramites se han cursado en estos casi cinco meses, en el Punto de Atención a la Ciudadanía los miércoles junto al mercado?
- Durante el turno horario que prestan servicio estos Puntos de Atención a la Ciudadanía, ¿Cuántos agentes quedan disponibles para tareas de patrulla y seguridad?

Respon la regidora de Seguretat Ciutadana, Àngels Isart. Es una decisió que s'ha pres amb l'inspector de la Policia Local. Estar al centre del poble. La regidora volia que fos divendres, però l'inspector ho va desaconsellar perquè és un dia de molt de trànsit de càrrega i descàrrega a la zona.  Per això es va acordar fer-ho dijous. 

En aquests punts de proximitat s'han cursat 451 tràmits aquest any. Pel que fa a l'horari, s'hi destina un agent.

Martínez explica que des del seu grup s'ha parlat amb altres municipis on el seu partit governa i que coneixen bé la problemàtica de seguretat. Els han dit que les OAC mòbil, com que una denúncia no és una urgència, el que fa es treure recursos d'altres serveis importants de seguretat. 

Isart li replica que no recorda on governa el PP, però que s'està comprovant que aquesta OAC mòbil és efectiva. 

3. En dos meses se va a producir el evento que pone a Canet en el mapa cultural de la comarca y Catalunya la Feria Modernista. Por esto preguntamos:

- ¿Qué previsiones de afluencia hay para esta edición? ¿Hay estudio del impacto económico de la celebración de la Feria? Si es así ¿Cuál es el impacto económico para Canet de Mar?
- ¿En qué lugares esta previsto a situar los “stand”, espectáculos y atracciones? ¿Por qué en esos lugares y no en otras partes de la geografía urbana?

Respon la regidora de Promoció Econòmica, Mònica Ventura. Aquest any, la Fira Modernista es torna a fer al centre del poble. Una novetat d'aquest any serà l'ambientació especial del carrer Ample, a càrrec del CEDIM (Centre d'Estudis Domènech i Montaner. La Fira se centra en l'Any Domènech). Hi haurà dos escenaris, plaça 1 d'Octubre i plaça Universitat. A la plaça de l'Església hi haurà els tradicionals jocs de fusta. A la plaça Macià, tot i les obres del carrer Castañer, s'hi ubicaran les ciutats modernistes i els oficis que havia fet Domènech i Montaner.  Tallers de pastisseria, parades d'entitats, restauració al carrer ... són altres activitats que tindrà la Fira.
La publicitat i difusió es fa com cada any, afegint-hi enguany els punts de difusió de l'Any Domènech. S'espera una gran afluència de públic.
Ventura aprofita per informar que el solar que hi ha a la carretera, zona futur Bon Preu, estarà obert com a aparcament.
No es disposa d'un estudi d'impacte econòmic, però està clar que si vénen a Canet més de 20.000 persones, l'impacte en l'economia serà molt positiu. 

4. El pasado uno de julio se celebró el festival Canet Rock en el “Pla Can Sala” modificando la vida del pueblo por un fin de semana, llenando nuestras calles de visitantes y tensionando nuestros servicios municipales y los servicios públicos. Por ello preguntamos:

- ¿Cuánto cuesta al Ayuntamiento la celebración del evento, organizado por una entidad privada?
- ¿Hay alguna obligación o contraparte hacia el consistorio para modificar los actos y días de nuestra fiesta mayor para que no coincidan con el citado festival?
- ¿Hay un estudio del impacto económico y reputacional del evento en Canet de Mar? 

Respon el regidor de Cultura, Emili Sánchez. Aquest any hi ha hagut una rebaixa d'un 50% dels diners aportats per l'Ajuntament al Festival respecte l'any passat. S'hi han destinat 4.000 euros.
Una campanya de publicitat per promocionar Canet amb la repercussió que ens dona el festival, costaria molt més que aquesta quantitat.
Canet Rock ens posa al mapa de Catalunya.
L'estudi de l'impacte està fet del 2014. Ara no n'hi ha cap. Però recuperarà aquest i el farà arribar al regidor. El va fer la Diputació i l'any que ve que farà 10 anys, estaria bé demanar-ne un altre.
Hi ha despeses estructurals que ara mateix no estan determinades, però es mirarà exactament per saber la inversió.
És cert que està al mig de la nostra Festa Major, però també és una manera d'incloure-hi el Festival i de mostrar la nostra festa als milers de joves que vénen a Canet aquell dia. 

Demana la paraula la regidora Marian Gómez, per aclarir que els 4.000 euros que esmenta el regidor de Cultura són del patrocini de l'Ajuntament al Festival Canet Rock. Que aquest no és el cost real pel municipi. Recorda que com a activitat el pagament es fa a Arenys de Mar, perquè el terreny és del seu terme municipal. En canvi la neteja i la Seguretat, són cosa de Canet. Estaria bé tenir un estudi econòmic del cost. 

L'alcalde aclareix que el regidor ja ho ha explicat correctament. Afegeix que s'ha de fer l'estudi i publicar-lo. No només per saber-ho, sinó per transparència. 

Torn de les preguntes formulades directament al Ple: (aquestes preguntes fetes directament al Ple, es responen si es pot. Sinó, es respondrà al proper Ple)

Preguntes del grup municipal Millorem Canet - Primàries: 

1. Pregunta relacionada amb la imposició del 25% de classes en castellà a l'Escola Turó del Drac. S'ha previst alguna activitat complementària per reforçar la llengua catalana als alumnes afectats, encara que sigui en horari extraescolar? 

La regidora d'Educació respon que s'han valorat propostes i s'està fent encara. Convida al sr Castellà a fer aportacions. Tota crítica constructiva serà molt benvinguda. 

2. Aquesta Festa Major, la música en català programada als actes, ha estat minoritària. Demana que es repari en un futur. 

3. A molts pobles que fan Festa Major a l'estiu, posen la bandera del municipi i la bandera catalana, a més a més de cartells. Aquest Mandat i també a l'anterior no s'ha fet. Demana per què és així. 

El regidor de Cultura, fent referència a les dues preguntes relacionades amb la Festa Major, diu que li sembla bona idea i que pren nota per fer-ho. Per la Festa Major petita no s'hi és a temps, però es pren nota per la Festa Major de l'any que ve. 

Amb la música hi està d'acord també. 

4. Canvi climàtic. Molts municipis es plantegen habilitar refugis climàtics. Canet ho té previst? Posa d'exemple la Biblioteca. 

La regidora Coia Tenas diu que prioritzen per sobre de tot les zones d'ombra, més que les mecàniques. Però si fes falta, ja s'ha pensat en habilitar Biblioteca, Casa museu i Ajuntament. 

La regidora de Platges també intervé per dir que al Pla d'usos de la platja s'han senyalitzat zones d'ombra. També diu que s'han obert les dutxes, a causa de l'elevada calor. 

5. Trasllada una pregunta del veïnat de l'avinguda Maresme. Fa un any que no hi ha ascensor. ¿Quan se solucionarà? ¿L'empresa de manteniment retornarà els diners cobrats per aquest concepte el darrer any? 

El regidor d'Urbanisme diu que aquest és un tema recurrent. S'ha anat espatllant i arrancant durant tots aquests mesos. Els actes de vandalisme en aquest punt són continus. Una cosa és el manteniment i l'altra que es trenquin peces i s'hagin de reparar. Avui mateix ha parlat amb l'empresa i han dit que vindran a arreglar-ho de seguida.
Amb carreteres s'està treballant en la pacificació de l'N-II. Si es retarda el projecte, es plantegen posar un punt semafòric en aquest espai. 

Preguntes del grup municipal Ara Canet - PSC: 

1. S'ha publicat una subvenció per a piscines municipals per digitalitzar l'espai amb seguretat per evitar ofegaments. Com que hi ha de termini per demanar-ho fins a l'11 d'agost, demana com estan els tràmits per fer la sol·licitud per Canet i que no es perdi l'oportunitat, com va passar amb la subvenció per a plaques solars. 

El regidor d'Esports Joan Majó respon que va rebre la informació del projecte la setmana passada i que s'hi està treballant. 

2. Pregunta relacionada amb el Club Atletisme Sport Canet 1980. Estava previst organitzar per a l'octubre a Canet, el  Campionat de Catalunya de Cross Curt, però el Club es va reunir amb l'Ajuntamet i se'ls va dir que no hi col·laborarien. Demanen al regidor d'Esports si pot aclarir què ha passat. 

Respon el regidor d'Esports. Explica que aquesta prova estava prevista al 2024. Però a causa de la celebració d'Olimpíades l'any que ve, s'ha avançat un any. Canet no ho tenia pressupostat i s'han hagut de fer altres intervencions i el pressupost de l'Àrea està exhaurit. Aquest és el motiu. 

3. Respecte al pas subterrani que hi ha a l'alçada de la Comissaria de la Policia Local. Al grup del PSC els ha arribat que s'hi produeixen accidents. És un pas molt baix i estret. S'explica un cas concret del 12 de juliol d'enguany, en què una persona es va fer molt de mal al cap i es va requerir la intervenció de la Policia Local. Voldrien saber si està prevista alguna solució en aquest pas. 

Respon el regidor d'Urbanisme. Aquest pas no és oficial. Els passos subterranis que es van fer, juntament amb el Ministeri de l'Estat espanyol, són els que hi ha amb l'accessibilitat que té cadascú. Aquest punt que esmenten és una conducció d'aigües que van al col·lector situat al Passeig Marítim, però no és un punt d'accés com els oficials. Com a Ajuntament no es pot adequar perquè no és un pas subterrani i no està legalitzat com a tal. Com que és un pas d'aigua s'ha de deixar obert. El que es pot fer, en tot cas, és senyalitzar-lo advertint que no té legalitat de pas per a vianants. 

Borrego ho entén. Reitera que el sostre del pas és molt baix i està en mal estat. Que en tot cas s'ha d'advertir correctament del risc que hi ha. I fer actuacions per preveure que hi hagi danys personals. 

Llovet diu que s'hauria de fer a tots els rials que té Canet, que són molts. I d'aquesta manera deixar clar que no són passos de vianants i que l'Ajuntament no se'n pot fer responsable si s'hi passa. 

Al torn de precs i preguntes, davant la queixa del regidor Graupera sobre el que indica el ROM que s'han de presentar les preguntes prèviament per escrit, la secretària accidental ha intervingut per dir que certament així ho diu el ROM. Però que no diu res de poder preguntar durant el Ple. En tot cas, les preguntes fetes directament al Ple, poden no contestar-se fins al següent plenari. 

L'alcalde, abans d'acabar el Ple i fent referència al Reglament Orgànic Municipal recentment aprovat, diu que ell és el primer que ha permès algunes coses no previstes al Reglament, com ara rèpliques i contrarèpliques de repetició, intervencions més llargues del compte, amb preguntes formulades i respostes que també eren replicades, i permetent més preguntes de les que toquen.  Posant-hi un toc d'humor, però amb advertència seriosa, Xirau explica que ho ha fet perquè aquest és el primer Ple ordinari del Mandat i l'últim del curs polític abans de vacances. Demana als electes que de cara al setembre, tots plegats siguin més rigorosos. Ell mateix es compromet a ser-ho. 

L'alcalde felicita públicament al Partit Popular pels resultats obtinguts a les Eleccions generals celebrades el 23 de juliol, ja que han estat la força més votada a l'Estat espanyol. També felicita al Partit Socialista, pels excel·lents resultats a Canet i a Catalunya. 

El punt i final el posa demanant que l'anomenin "alcalde" i no "senyor alcalde". Ell s'adreça als electes com a "regidor" i "regidora", perquè els seus càrrecs ja són un títol i no és necessari posar-hi el sr / sra. al davant. 

Desitja bones vacances a qui les faci i dona el primer Ple ordinari del Mandat, per acabat. 

Aquesta crònica s'elabora des del Servei de Comunicació municipal, d'acord amb els criteris de transparència que recomanen explicar com es prenen els acords i es desenvolupen les sessions plenàries i fer-ho de forma objectiva i que sigui fàcilment entesa per la ciutadania.

És un document complementari que acompanya a tota la informació oficial i els documents administratius relacionats, així com a la Vídeo acta, el sistema actual que utilitzem per a l'enregistrament en vídeo dels plens de la corporació.