AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

PUNTS D´INTERÈS TURÍSTIC

- Ajuntament

Des del seu inici històric, el consistori s´havia de reunir en diferents edificis i locals, ja que  mai no havia tingut un edifici propi. És per això que els marmessors del llegat de la família Golart Palau van comprar dues cases al carrer Ample per construir la casa de la vila.
L´Ajuntament va ser dissenyat per l´arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa, que també va assumir la construcció de l´edifici de les escoles públiques del carrer de la Font. La construcció de l´Ajuntament va anar a càrrec del perit canetenc Joan Dotras Manyà.
L´estil elegit per construir l´Ajuntament va ser l´historicisme. La inauguració de l´edifici es va fer el dia 28 de juny de 1906.
A finals dels anys vuitanta, es va afegir al conjunt el número 13 del carrer Ample. La façana és obra de l´Estudi de Joan Domènech Borràs, nebot-nét de Domènech i Montaner.

Actualment és l´edifici central de l´Ajuntament on es troben les dependències d´Alcaldia, Comunicació, Esports, Estadística -padró-, Hisenda, Medi Ambient, Oficina de Català, Participació Ciutadana, Recursos Humans, Registre, Secretaria i Contractació, Serveis Tècnics i Urbanístics.

Adreça: c/ Ample, 11
Telèfon: 93 794 39 40
Fax: 93 794 12 31
08360 – Canet de Mar
A/e: llistat de correus electrònics

- Casa museu Lluís Domènech i Montaner

La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L´arquitecte i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919 
A la façana podem veure dos tractaments diferents a les dues bandes de l´edifici (com és comú als edificis en cantonada de Domènech i Montaner). Al primer pis de la riera Buscarons va col·locar balcons, mentre que a la riera Gavarra la solució que va escollir va ser la de les finestres lobulades amb esvelts trencallums. Tant aquestes finestres com la tribuna del angle podríem entendre-les com una interpretació de l´estil gòtic.
És interessant observar el diferent tractament dels materials en alçada. A la planta baixa hi ha un ampli sòcol de pedra, seguidament apareix una gran superfície llisa, i a la part superior hi ha un predomini del maó. La presència de la pedra a la part inferior té una relació molt estreta amb les rierades. La pedra havia de preservar l´edifici de l´erosió de l´aigua.
Entre la masia Rocosa i la casa Domènech hi havia un espai enjardinat que va desaparèixer a causa d´unes obres que es va fer per condicionar la planta baixa com a oficina bancària, entre 1980 i 1983. El projecte per adequar l´antic edifici a les noves necessitats va ser fet per Roser Amadò i Lluís Domènech i Girbau. A banda de la desaparició del jardí, es van fer altres alteracions a l´interior. Es van tirar envans i es va canviar el terra. Tot i això, encara resten les xemeneies, els sostres originals, els arrambadors de fibra vegetal i les proves de guix d´escultures dels col·laboradors de Domènech i Montaner. Els visitants no poden deixar d´admirar l´antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l´església de Comillas o la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l´Hospital de Sant Pau.
Al primer pis, encara es conserven les escales d´accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l´església del Seminari de Comillas, i el bany d´estil modernista que Lluís Domènech i Montaner va projectar per dedicar-lo a la seva dona. Des de l´any 1991, la casa Domènech és la seu de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner, dedicada a la divulgació de les obres i de la vida de l´arquitecte modernista. També acull l´Oficina d´Informació Turística de Canet de Mar

- OIT (Oficina d´informació turística):
Adreça: Xamfrà riera Buscarons amb riera Gavarra
Telèfon: 93 794 08 98

- Casa museu Lluís Domènech i Montaner
Adreça: Xamfrà riera Buscarons amb riera Gavarra
Telèfon: 93 795 46 15
A/e: canetmuseu@canetdemar.cat

Visites guiades per a grups: s´han de concertar per telèfon o correu electrònic
Informació de les diferents rutes a:  www.canetdemar.cat o a la mateixa Casa museu

- Església parroquial

L´emplaçament de l´església és a la zona de can Bigues, un espai una mica elevat entre la riera Buscarons i el torrent de Lledoners. La tria de lloc va ser un motiu de disputa entre la gent de mar i la gent de pagès, però finalment van guanyar els mariners.
L´any 1579 es va posar la primera pedra de l´actual església parroquial, beneïda a sant Pere, sant Pau i sant Benet.
L´església que avui tenim és força diferent de la que van veure els habitants del segle XVI. En un principi no hi havia el campanar, la façana no estava esgrafiada i la nau era més curta. Com a elements ornamentals tan sols tenia la rosassa i tres finestres que allotjaven les campanes.
És en aquesta mateixa època quan agafa la màxima esplendor la Capella de Música de la parròquia.
Al segle XVIII es va començar a construir el campanar gràcies al creixement econòmic que havia aportat el comerç marítim. El rellotge es va instal·lar molts anys després de la construcció del campanar, en concret el 1880. La col·locació d´un rellotge va venir motivada per les noves necessitats de la vida industrial. Avui dia, però, queden poques restes de l´esplendor d´aquesta segona fase. La Guerra Civil va comportar la crema del temple. De resultes del foc del 1936, l´església va quedar molt malmesa i només va quedar dreta la part més antiga de la nau gòtica. Els treballs de reconstrucció de la nau van començar l´any 1942 a través de l´estil neogòtic.
D´aquests treballs de reconstrucció, la part més interessant cal veure-la a la capella fonda o també dita del Santíssim. Tot i que l´obra es va fer entre el 1947 i el 1950, tota la decoració és barroca i segueix les directrius del nou règim. Un dels elements més significatius són les columnes salomòniques originals dels segles XVI o XVII portades expressament des d‘un convent d´Àvila.
La reforma més recent es va produir el 1998, quan es va esgrafiar la façana seguint el model barroc original a través del projecte de Francesc Bassas. Al damunt de la porta d´entrada hi ha una petita escultura de sant Pere que està emmarcada dins d´una fornícula.

- Biblioteca P. Gual i Pujadas

- Primer emplaçament de la biblioteca popular

La biblioteca de Canet va tenir el seu primer emplaçament des de 1919 al passeig de la Misericòrdia, 13. Aquest va ser un edifici construït per Lluís Planas i Calvet quan la Mancomunitat es va proposar crear una Xarxa de Biblioteques Populars als pobles de Catalunya.

- Actual emplaçament de la biblioteca popular

A l´any 1999 es va traslladar a un edifici modernista, l´Ateneu Canetenc, obra de Lluís Domènech i Montaner.
Les germanes Maria i Mariana Bosch van encarregar a Lluís Domènech i Montaner aquest edifici, que va ser el primer que va fer l´arquitecte a Canet, l´any 1885. Volien fer una societat recreativa amb el nom d´Ateneu Canetenc que estaria al servei del Partit Liberal en contraposició al Casino Canetenc que era la seu del Partit Conservador.
La Societat Ateneu Canetenc es va dissoldre el 1893 i el 1895 va passar a ser la seu del Foment Catalanista fins al setembre de 1923, moment en què Primo de Rivera va fer el cop d´estat. El 1924 ja era l´edifici on es concentrava l´Ateneu Obrer i després de la Guerra Civil espanyola es va convertir en el Centro de Educación i Descanso. Des de 1999 és la seu de la Biblioteca P. Gual i Pujadas.
Hem de situar l´Ateneu dins dels inicis del modernisme. Respecte a l´edifici en concret, podem ressaltar la cantonada, que va ser convertida en una mena de frontissa que donava pas al carrer Ample. Tancant la part superior de la façana, trobem un treball de forja representant dos gossos o dracs enfrontats. Al balcó de ferro forjat corregut de la façana hi ha representats elements vegetals i diferents escuts que intenten donar solució a l´origen de la paraula Canet (del llatí cannetum (canyissers), o can (gos)). També hi ha referències mitològiques als estucats amb representació de l´al·legoria de la dansa i el teatre.

La biblioteca porta el nom del franciscà canetenc Pere Gual i Pujadas.
Forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Té un fons de quasi 28.000 volums.

Serveis: consulta i préstec de llibres, revistes i àudios. Actualment, el fons de la biblioteca conté  quasi vint-i-vuit mil volums. Adaptat a les noves tecnologies (xarxa sense fils...)
Altres activitats: l´hora del conte, els contes per adults, el club de lectura, la música dels llibres, exposicions, tallers, etc.

Adreça: riera Sant Domènec, 1
Telèfon: 93 795 60 37
Fa: 93 794 31 54
a/e: b.canet.pgp@diba.es

- El mercat municipal

El mercat no ha estat sempre al mateix lloc, ha anat canviant amb el pas dels temps i el podíem trobar, per exemple, a la Font dels Gossos o a  la part final del carrer Ample. Va ser a principis del segle XX quan es va reivindicar un mercat cobert, però això va comportar les baralles dels comerciants, ja que tots el volien tenir ben a prop.
Finalment, l´any 1932 l´alcalde republicà Josep Fors i Vidal va cridar la població a les urnes perquè decidissin sobre aquest tema. El 13 d´abril de 1933 es va celebrar la votació on els canetencs determinarien si assumien un préstec de 250.000 pessetes. La resposta va ser afirmativa. La gran novetat d´aquesta votació va ser que les dones per primer cop a l´Estat espanyol van exercir el dret de vot.
El projecte va anar a càrrec de Pere Domènech i Roura que va utilitzar un llenguatge classicista, amb columnes dòriques, i línies rectes a les finestres. La plaça té quatre entrades idèntiques, una a cada façana. Per poder superar el desnivell del carrer, tres d´aquestes entrades tenen escales. A l´interior, l´estructura conforma l´espai. La coberta està sostinguda pels murs de l´edifici a tot el seu voltant i per un grup de pilars centrals formats per quatre perfils angulars molt esvelts.

Al mercat trobem 24 paradistes i una gran diversificació de l´oferta.
Tipus de parades: bar, cansaladeries, carnisseries, congelats, flors i plantes, fruites i verdures, herbolari i dietètica, pa i pastes, peixateries, pesca salada i llegums, parafarmàcia, polleries.

Adreça: riera Buscarons, 101
Telèfon: 93 794 02 92

- Façana litoral

A la platja del municipi predomina la sorra de mitjana a gruixuda sense defenses costeres, en una continuïtat de 5,5 km que va des del port d´Arenys de Mar fins a l´espigó situat davant del nucli urbà de Sant Pol de Mar. Aquesta costa és rectilínia i sorrenca, amb presència d´estructures rocoses d´origen artificial, i de praderies de fanerògames marines, tot i que hi ha trams de roca natural entre Canet de mar i Calella. Com a infraestructures existents, a Canet de Mar hi ha un espigó perpendicular a la costa i un emissari submarí, i entre Arenys de Mar i Canet hi ha una instal·lació d´esculls artificials de 50ha depenent de la Generalitat.
Hi ha dues platges al municipi: la de Canet i la del Cavaió.
L´Ajuntament compta amb una brigada de neteja que desbrossa la vegetació de riera i es fa càrrec de la inspecció dels abocaments a les lleres. La Diputació de Barcelona s´encarrega de netejar els camins de can Manresa, el del Castell, el dels dos Pins i el de la carena per evitar el risc d´incendis.
S´han delimitat dues àrees a la plana entre el Club de Vela i el final del passeig Marítim per tal de permetre la recuperació natural de la vegetació dunar.
Se celebra una vegada a l´any la Neteja del Fons Marí, activitat promoguda per l´Associació de Voluntaris de l´Alt Maresme, el Club Subaquàtic de Calella, associacions de Canet i l´Ajuntament, que pretén sensibilitzar sobre el problema de la brutícia al mar.
El passeig Marítim té una llargària d´uns 2,5 km i s´han enderrocat alguns edificis, com l´antiga caserna de la Guàrdia Civil, per transformar-los en aparcaments o en zones verdes.
S´ha creat un circuit de salut per a la gent gran situat al passeig Marítim a l´alçada de la plaça Barris, entre la riera de la Torre i el solar de l´antiga caserna de la Guàrdia Civil. A altra banda del passeig Marítim podem trobar  també una zona lúdica infantil.
A l´estiu trobem serveis a la platja com la Creu Roja, urinaris (cabines amb autoneteja), dutxes, activitats d´esport i lleure promogudes per l´Ajuntament.

- Santuari de la Misericòrdia

Quan al 1579 es va traslladar el temple parroquial de Canet al seu nou emplaçament, va quedar a l´església una antiga imatge de la verge, és per això que va esdevenir un lloc de culte i es va mantenir la devoció fins als nostres dies.
La gran importància que va adquirir va fer que l´any 1703 s´anomenés la Mare de Déu de la Misericòrdia com a patrona de Canet. Uns anys més tard, el 1732, els vilatans van decidir canviar la imatge perquè consideraven que era massa petita i instal·lar-n´hi una de dimensions més grans.
A principis del segle XIX va començar a aparèixer la idea de la construcció d´un nou santuari més adient a la devoció que provocava la Mare de Déu de la Misericòrdia. Els canetencs van nomenar delegats a les colònies espanyoles per aconseguir els diners necessaris per fer el nou temple. Aquest va fer-se realitat al 1857 quatre anys després de que comencessin les obres. La coronació solemne de la Verge es va fer l´any 1907.
El projecte va ser portat a terme per l´arquitecte Francesc Daniel Molina, sota la influència de l´estil neogòtic. Els mestres d´obres van ser Josep Mainou i Francesc Reverter.
El temple té planta d´una sola nau, amb la porta mirant cap a mar com a senyal de benedicció i acollida als mariners. L´absis és la part més profusament decorada i hi destaca el cambril elevat on s´hi guarda la imatge de la verge. Segons les imatges de principis de segle, l´interior del temple estava profusament decorat amb pintures i exvots, especialment quadres i vaixells.
L´exterior ofereix una façana que remarca l´entrada mitjançant un arc ogival amb arquivoltes i dues torres estilitzades emmarcant el tancament central a dues aigües. A la part alta de la façana hi ha la representació, en relleu, de la verge de l´Assumpció envoltada per dos àngels.
Gairebé 30 anys després, el Santuari va ser cremat per uns revolucionaris durant la Guerra Civil i les destrosses van provocar la caiguda de la coberta, la destrucció de les pintures i la crema de la verge i molts exvots.  Els treballs de reconstrucció van ser dirigits per Josep Maria Danés. La nova imatge de la verge va ser encarregada per Jaume Llorens a l´escultor Lluís Argullol, que la va lliurar l´any 1942.
La festa de la Misericòrdia, que també és patrona del Maresme, se celebra el vuit de setembre i, a Canet, és considerada com la Festa Major petita. Durant aquell dia es fa una missa amb la presència del bisbe de Girona i l´esplanada del parc s´omple de firaires.

- Castell de Santa Florentina

Sembla ser que el castell de Santa Florentina va ser una casa forta que servia per a la defensa i les activitats agrícoles i mai va servir com a castell, ja que estava situada en una vall i podia ser conquistada fàcilment. Es tenen notícies de la seva existència des dels segles XI i XII, encara que hi ha investigadors que es remunten fins a l´època romana i la fan coincidir amb l´antiga domus de Canet.
Durant la primera dècada del segle XX, Ramon Montaner va decidir convertir-lo en un castell medieval. És en aquest moment quan la família Montaner rep el títol de comtes de Canet. Lluís Domènech i Montaner, parent de Ramon Montaner, va dirigir els treballs de construcció reutilitzant elements del monestir gòtic de Tallat com el claustre que va traslladar per col·locar-lo al pati d´armes. En aquest espai també s´hi poden veure unes gàrgoles fetes per l´escultor Carles Flotats. A la sala d´armes s´hi troba una llar de foc amb un relleu que mostra el lliurament de les claus al primer consell del poble. Al fons de la sala, hi ha un grandiós quadre de Pablo Bejar, del 1895, on s´hi representa Guifré el Pilós en el moment que es creen les quatre barres. D´altres parts força interessants són la cripta, la qual incorpora escultures d´Eusebi Arnau, i el bany.

Visites concertades al castell
Telèfon  935399241