ES|EN|FR
TelŔfons
Correus
Cercar
Facebook
Twitter
Instagram
Botˇ que mostra/amaga men˙ lateral
Castell de Santa Florentina
 
Imprimir

Castell Santa Florentina - façanaLa casa forta de Canet es va convertir amb el pas del temps en el castell de Santa Florentina.

La domus de Canet estava sota la jurisdicció de la batllia de Montpalau, era una casa aloera* que va ser centre del poder local durant l'edat mitjana. Durant l'època dels visigots moltes viles romanes es van convertir en masies fortificades. La primera referència documental de la casa és la còpia d'una escriptura datada el 1024 on Guilabert de Canet fa una cessió de terres al Monestir de Sant Pau la Marítima (Sant Pau de Sant Pol). La capella del castell està documentada el 1344. Ferrer de Canet la va fer construir dedicada a santa Maria i les 11 verges.

A mitjans del segle XIV, la domus de Canet es va convertir en una casa forta. Són d'aquella època les dues torres que flanquegen l'entrada, també es van construir la barbacana i les paternes defensives. Hi havia altres construccions al voltant de la casa principal tal i com es va recollir a les prospeccions arqueològiques que es van fer l’any 1895.

Ramon de Muntaner va comprar la casa forta que havia estat la casa dels seus avantpassats el 1881 i va iniciar les obres de reconstrucció que van durar fins la primera dècada del segle XX. L’encarregat de la reforma va ser Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de Ricard de Capmany i dels escultors Antoni Samarra, Dídac Massana i Carles Flotats. Per recrear els ambient gòtics, l’arquitecte va utilitzar peces originals com part del claustre del monestir del Tallat.

L’espai que té un caràcter modernista més clar és la cripta del castell que es va construir sota disseny de Domènech i Montaner per traslladar les despulles de Florentina Malattó, esposa de Ramon de Montaner.

Castell Santa FlorentinaEl castell de Santa Florentina té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

*ALOU: era el règim de propietat de béns que durant l'edat medieval, el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres.

^