Aquest abril, l'Ajuntament ha comprat plaques de vidre de fotografies del nostre poble. Les gestions van ser portades per l'arxivera municipal al posar-se en contacte amb un col·leccionista de fotografia de Barcelona. Han tingut un cost de 324 euros.

Aquestes imatges que vénen en suport de vidre van ser produïdes entre els anys 1905 i 1910. Tenen temàtiques molt diferents i són fotografies estereoscòpiques. Hi ha 5 vidres de 1907 sobre la coronació de la Verge, 6 vidres de 1905 i 1907 del Castell de Santa Florentina, 3 vidres de vistes del poble de 1907 i 4 vidres de 1910 de puntaires i escenes familiars.

Les fotografies estereoscòpiques es feien per veure-les a través de l'estereoscopi, un aparell que ens permet veure-les amb sensació de relleu. Aquestes fotografies intentaven reproduir l'efecte de la visió humana, visió binocular. Es feien dues imatges reproduïdes des de punts de vista a distància pupil·lar i es miraven mitjançant l'estereoscopi.

Ha estat una troballa molt important, ja que hi ha molt poques imatges d'aquesta època.

Fem una mica d´història

La primera publicació sobre la càmera obscura, considerada l´antecedent de la fotografia, prové de l´any 1521 i va ser feta per un deixeble de Leonardo Da Vinci.

No va ser fins a principis del segle XIX que es van obtenir les primeres fotografies, la més antiga que es conserva és de 1826. Les primeres imatges s´obtenien després de vuit hores d'exposició a plena llum.

Al 1838, Daguerre descobrí un procés que reduïa el temps d'exposició. El suport era una placa de coure sobre la qual es col·locava una emulsió. Només es necessitaven cinc minuts d´exposició per poder obtenir la fotografia. Això volia dir les persones que es feien un daguerrotip havien d´estar cinc minuts completament quietes, moltes vegades per poder-ho fer havien de col·locar estructures que els mantenien en la mateixa posició durant el temps que durés la fotografia.

Alguns anys després, al 1851, es començà a utilitzar l´anomenat col·lodió humit, una classe d´explosiu que es basava en la cel·lulosa nítrica, com a material de recobriment de la placa per aglutinar els compostos sensibles a la llum. Aquesta vegada necessitava un minut i mig d´exposició.

Al 1882 va aparèixer l´emulsió de gelatina i de bromur de plata sobre les plaques de vidre per fer les fotografies. No va ser fins el 1886 que canvià el suport fotogràfic de les plaques de vidre per la cel·lulosa.

Kodak va ser la primera companyia, al 1888, que va comercialitzar una càmera amb rodet per a 100 fotografies, fent possible acostament aquesta tècnica a la població en general.