
El 1919, Canet va estrenar la Biblioteca Popular al passeig de la Misericòrdia. Tres anys més tard, la finca de Can Muní va acollir l’Escola de Teixits. Darrere de totes dues iniciatives hi havia Josep Fors Vidal, un fabricant tèxtil que va arribar a Canet de petit i que, anys després d’impulsar aquests projectes, en seria alcalde. La seva trajectòria es va posar en valor diumenge 15 de novembre la presentació del llibre Josep Fors Vidal (1889-1956). L’afany per la Catalunya ideal noucentista, a la Sala Odèon del Teatre Municipal de Canet.
L’alcalde de Canet de Mar, Pere Xirau, i Conrad Blanch, net de Josep Fors Vidal, van obrir l’acte amb els seus parlaments. En la seva intervenció, el batlle va posar en valor la tasca de Fors per fer arribar la cultura i la formació a les famílies del poble i va assegurar que “amb la Biblioteca Popular, moltes famílies de Canet van tenir els llibres més a l’abast. Així mateix, amb l’Escola de Teixits, la gent que volia aprendre un ofici del tèxtil ho podia fer aquí mateix, al poble. Fors va saber veure què necessitava Canet i va treballar perquè fos possible”.
La presentació, conduïda per Sergi Alcalde, va continuar amb una taula rodona sobre el paper polític de Fors. L’historiador Arnau González Vilalta va moderar la conversa entre Jordi Pomés, autor del llibre, i l’exsíndic Rafael Ribó. El matí es va tancar amb l’actuació del tenor Ricard Alonso, el pianista Jordi Vilaprinyó, el violinista Òscar Vilaprinyó i el violoncel·lista Anton Pomés.
Una escola pionera en el mètode Montessori
La presentació, conduïda per Sergi Alcalde, va continuar amb una taula rodona en què l’historiador Arnau González Vilalta va moderar la conversa entre Jordi Pomés i l’exsíndic Rafael Ribó. L’Escola Montessori va ocupar bona part del debat. Fors en va impulsar la creació quan era regidor i presidia el Patronat de Cultura. La mateixa Maria Montessori en va presidir la inauguració el 1918, quan Canet es va convertir en un dels municipis pioners en l’aplicació del seu mètode a Catalunya.
A l’escola, els infants aprenien en català i descobrien el seu entorn a través de l’observació i l’experimentació. Feien classe a l’aire lliure, sortien d’excursió i cuidaven un petit jardí. La música també formava part del dia a dia, amb cançons, danses populars i exercicis de gimnàstica rítmica. L’experiència va arribar més enllà de Canet. El 1932, el pedagog Alexandre Galí la va presentar en un congrés europeu a Suïssa i va incloure l’escola canetenca entre els centres que aplicaven amb més fidelitat el mètode Montessori.
La presentació es va tancar amb l’actuació del tenor Ricard Alonso, el pianista Jordi Vilaprinyó, el violinista Òscar Vilaprinyó i el violoncel·lista Anton Pomés.
Del passeig de la Misericòrdia a Can Muní
Entre 1915 i 1923, Fors va ser regidor de l’Ajuntament i va presidir el Patronat de Cultura de Canet. Des d’aquí també va promoure la Biblioteca Popular, una de les primeres de la xarxa que la Mancomunitat va impulsar arreu de Catalunya. La biblioteca es va inaugurar el 8 de desembre de 1919 en un edifici projectat per Lluís Planas i Calvet. El servei va continuar al passeig de la Misericòrdia fins al 1999, quan es va traslladar a l’Ateneu Canetenc, seu actual de la Biblioteca P. Gual i Pujadas.
L’Arxiu Municipal conserva la proposta que Fors i tres regidors més van signar el 1918 perquè Canet optés a tenir una escola d’oficis de la Mancomunitat. Dos anys després, l’Ajuntament va cedir la finca de Can Muní per instal·lar-hi el centre i, el 19 de novembre de 1922, el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, en va inaugurar les instal·lacions. L’escola va tancar durant la dictadura de Primo de Rivera i va reobrir sota la tutela de la Generalitat el 1931, el mateix any que Fors va accedir a l’alcaldia. Amb el temps, el centre va formar generacions de tècnics especialitzats en teixits de punt.
De l’alcaldia de Canet a l’exili amb Pau Casals
Fors va ser alcalde durant els primers anys de la Segona República, del 1931 al 1934. Al llarg de la seva trajectòria pública també va impulsar iniciatives de previsió social per millorar les condicions de vida dels treballadors, amb una atenció especial a la gent gran. El llibre de Pomés, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, situa aquests projectes en el marc del Noucentisme i explica com es van concretar a Canet ideals que la Mancomunitat volia estendre al conjunt del país.
El 1939, acabada la Guerra Civil, Fors es va exiliar a Prada de Conflent. Allà va conèixer Pau Casals, amb qui va col·laborar en iniciatives a favor de la cultura catalana i del retorn de la democràcia. El mateix Pomés ja havia estudiat aquesta relació en un article publicat a El Sot de l’Aubó, la revista del Centre d’Estudis Canetencs. La biografia situa ara aquells anys d’exili dins d’una trajectòria que, a Canet, encara es pot resseguir entre l’Ateneu i l’Escola de Teixits.
Pots consultar el recull complet d'imatges aquí.