Aquest model posa en contacte persones propietàries d’habitatges que necessiten reformes amb persones que busquen un lloc on viure i poden assumir-ne la rehabilitació o el manteniment.

La masoveria urbana és una fórmula alternativa d’accés a l’habitatge que permet donar resposta a dues necessitats: la de les persones propietàries que disposen d’un immoble buit que requereix obres i la de les persones que busquen un habitatge i poden assumir-ne la reforma o el manteniment.

Aquest model es basa en un acord entre la propietat de l’habitatge, que en cedeix l’ús durant un període determinat, i la persona masovera, que es compromet a executar les actuacions de rehabilitació i conservació pactades prèviament. A canvi, la renda del lloguer se substitueix totalment o parcialment pel cost i la feina derivats de les obres acordades.

Un acord adaptat a les necessitats de cada part

Les actuacions poden tenir diferents dimensions i objectius, des de petites tasques de manteniment fins a reformes de més envergadura. En tots els casos, les condicions s’han d’establir de manera clara en el contracte i s’han d’adaptar a les capacitats, necessitats i expectatives de les dues parts.

La masoveria urbana pot aplicar-se en diferents tipus d’immobles, com ara pisos, cases o masies, i permet que una persona s’hi estableixi sense haver d’abonar una renda fixa, o pagant-ne una de reduïda, a canvi de dur a terme les obres de rehabilitació o manteniment necessàries.

Beneficis per a les persones masoveres i propietàries

Per a les persones que busquen habitatge, aquest model facilita l’accés a una llar amb una despesa econòmica mensual més baixa. També pot resultar especialment interessant per a persones amb coneixements o habilitats relacionades amb la construcció, les reformes o el manteniment d’immobles.

Per a la propietat, la masoveria urbana ofereix la possibilitat de rehabilitar un habitatge desocupat sense haver d’assumir inicialment la totalitat del cost de les obres. A més, permet conservar l’immoble, evitar-ne la degradació i incrementar-ne el valor un cop finalitzat el contracte.

Des del punt de vista de l’Administració, aquesta fórmula contribueix a millorar l’estat del parc d’habitatge, prevenir la desocupació permanent dels immobles i incrementar el nombre d’habitatges que es poden incorporar a la borsa de mediació per al lloguer social.

Un model reconegut per la normativa

La masoveria urbana està prevista a la normativa vigent. La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge de Catalunya, la reconeix com una eina per evitar la desocupació permanent dels habitatges i fomentar la rehabilitació dels immobles.

Al mateix temps, la Llei d’arrendaments urbans estableix que la renda es pot substituir, totalment o parcialment, pel compromís de reformar o rehabilitar l’immoble. Quan finalitza el contracte, la persona arrendatària no pot reclamar una compensació addicional pel cost de les obres realitzades, sempre que aquestes s’hagin executat d’acord amb les condicions pactades.

La masoveria urbana es presenta, així, com una fórmula de col·laboració que permet unir necessitats, facilitar l’accés a l’habitatge i recuperar immobles que actualment es troben buits o necessiten una rehabilitació.