Estem en ple període de des confinament, i no només en quant a les mesures d’higiene i de prevenció del contagi del Covid-19, sinó també, de les mesures legals.
El des confinament de les mesures legals és molt semblant a la corba dels contagis del Covid-19. Es a dir, amb un inici molt pronunciat en quant a les mesures legals preses des dels governs, molt semblant a la de contagis pel virus. I amb un descens progressiu de mesures legals al igual que dels contagis pel coronavirus. Però aquest descens de mesures legals no ho és en la quantitat; doncs tot el relacionat amb les fases i amb les noves mesures d’higiene en comerços, platges, centres de treball segueix estant en l’ull de l’huracà del BOE. El descens té a veure amb una metafòrica desfeta del nus. Es a dir, ara toca desfer aquelles normes redactades ex professo en l’etapa del confinament. I una de les més importants té a veure amb la suspensió del terminis legals (administratius, judicials i civils en quant als drets de prescripció i caducitat).
Els arts. 8 a 11 de Reial Decret 537/2020, de 22 de maig, pel qual es prorroga l'estat d'alarma procedeixen a alçar la suspensió dels terminis processals, administratius i de prescripció i de caducitat de drets i accions aprovat en el seu dia pel Reial Decret 463 / 2020, de 14 de març.
Els esmentats preceptes assenyalen textualment el següent:
Es tracta, per tant, d’un senyal inequívoc de que tot està tornant a la normalitat i de que hem de posar el comptador a zero, no adormir-nos i aixecar el cap.