A la sessió plenària extraordinària del passat dia 2, els electes han aprovat una Moció de suport al president Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau amb motiu de la seva imputació per l'organització del 9N.

La moció va comptar amb els vots a favor del regidors dels grups d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Convergència i Unió (CiU) i Canetencs independents (CI), les abstencions de les representants de SOMCanet i de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i els vots en contra dels regidors del Partit Popular (PPC) i del Partit Socialista (PSC).

MOCIÓ QUE PRESENTEN CONJUNTAMENT ELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC, CIU I CANETENCS INDEPENDENTS,  DE SUPORT AL PRESIDENT MAS, L’EXVICEPRESIDENTA ORTEGA I LA CONSELLERA RIGAU AMB MOTIU DE LA SEVA IMPUTACIÓ PER L’ORGANITZACIÓ DEL 9N

El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en un procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau.

El 29 de setembre de 2015, només dos dies després de les eleccions al Parlament, tots tres han rebut la imputació del TSJC per l’organització del 9N i han estat citats a declarar el dia 13 d’octubre en el cas de les conselleres, i el president Mas el dia 15, quan es commemora el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys. Se’ls acusa de quatre presumptes delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des de la inhabilitació fins a la presó.

Aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, sense precedents a l’Europa del segle XXI.

El dia 13 hi va haver mostres de suport a les persones imputades per haver complert amb el mandat democràtic sorgit de les urnes convocats per l’ACM, conjuntament amb l’Associació de Municipis per la Independència, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium Cultural, i fent-nos corresponsables de la celebració de la consulta del 9N.

En una situació inèdita, el mateix dia 13 el TSJC va emetre un comunicat sobre els actes de suport en què manifestava que són "un atac directe i sense pal•liatius a la independència judicial".

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar aprova per onze vots a favor dels regidors Blanca Arbell Brugarola, Jesús Marín i Hernàndez, Lluís Llovet Bayer, Laureà Gregori Fraxedas, Coia Tenas Martínez, Àngel López Solà, Assumpta Revoltós Vaquer, Esther Agulló Renau, Pere Xirau i Espàrrech, Josep M. Masvidal Serra i M. Àngels Isart Falceto, tres vots en contra dels regidors Toni Romero Carbonell, Cristina Soler Vílchez i Sílvia Tamayo Mata, i dues abstencions de Raquel Serra Lerga i Agnès Cortés Mas:

PRIMER.- Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014.

SEGON.- Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics.

TERCER.- Denunciar la judicialització a la qual s'ha vist sotmès el procés polític que es viu a Catalunya des del primer moment. A diferència de casos com l'escocès, en què la resposta a un conflicte polític ha estat política, l'Estat espanyol ha respost únicament amb amenaces i tribunals a qualsevol intent de consultar els catalans i les catalanes sobre el futur polític del país.

QUART.- Considerar que el comunicat del TSJC és inacceptable, tant per l’intent de coaccionar el lliure dret a manifestació de la ciutadania com per les afirmacions inexactes sobre els objectius i els convocants de les concentracions.

CINQUÈ.- Reiterar que el dret a manifestació és irrenunciable i imprescindible per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica. Un dret que a les concentracions dels passats dies 13 i 15 d’octubre es va exercir, com sempre, de manera cívica i pacífica.

SISÈ.- Refermar el compromís d’aquesta corporació local amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

SETÈ.- Enviar aquest acord al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer-lo públic a través dels mitjans de comunicació.