Una seixantena de persones han assistit aquesta setmana a la reunió informativa sobre la crisi que pateixen els milers de refugiats que estan arribant massivament a Europa fugint de conflictes armats com el que es viu actualment a Síria.

Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya, ha fet una completa i aclaridora explicació de com està la situació avui, i ha donat xifres i dades concretes. El que ha passat a Síria és el que qualifica de  buidatge d’una societat, ja que hi ha persones de totes les classes socials.

Ha començat dient que aquesta no és una crisi sorpresa, ja que és el resultat de molts anys de conflictes i apatia de la comunitat internacional. A la zona hi ha diferents conflictes, per això no tots els refugiats venen de Síria, també n'hi ha de Líban i Eritrea. Als països del  voltant de Síria hi ha 4 milions de refugiats. Un exemple, a Jordània s'ha comptabilitzat 1 milio de refugiats, essent la seva població de 4 milions d'habitants.

De les costes turques surten 4.000 persones cada dia cap a les illes gregues que estan a 3 milles marines de distància. Per Lampedusa han entrat 200.000 persones i s’han comptabilitzat 3.000 morts en la zona d’Itàlia, però possiblement aquesta xifra es podria multiplicar per deu.

Enric Morist ha manifestat que el tema dels refugiats és un tema d’estat, no dels ajuntaments o de les ONG. Una vegada els estats ho assumeixin, s’organitzarà i es delegarà a diferents entitats que seran les encarregades de coordinar-ho tot.

Per la seva part, Creu Roja ha fet un projecte dividit en dues parts:
- Fase d’acollida: es preveu que sigui d'uns sis mesos de durada i serà el moment de donar suport sanitari, emocional, lingüístic...
- Fase d’integració: és el moment de relacionar-se amb els municipis que seran qui rebin els refugiats. Les ciutats adquireixen un compromís envers els refugiats, que esdevindran ciutadans dels llocs que els han volgut apadrinar.

Aquest és un moment complicat ja que, per què la integració sigui efectiva, s’ha de valorar el moment històric en què ens trobem. Hi ha moltes persones que viuen a Catalunya que també tenen necessitats sense resoldre i, a més a més, no ens hem d’oblidar de les persones que viuen al territori sense papers o que són refugiats per altres vies.

La proposta inicial és que no vinguin més de 25 persones per un municipi com a Canet de Mar per no distorsionar les necessitats generals.

La intervenció de l’alcaldessa Blanca Arbell s´ha centrat a explicar què ha fet l’Ajuntament respecte aquest tema i de quina informació disposem fins aquest moment. L’Ajuntament ha mantingut contactes amb diferents entitats i l’Estat s’ha compromès a enviar informació. El circuït d’informació comença al Comissionat, passa als Consells Comarcals, d’allí als ajuntaments i finalment als voluntaris. Els ajuntaments rebran un formulari per omplir segons el que cada poble pot oferir.

En aquests moments la millor manera que els ciutadans tenim per col·laborar és fer aportacions econòmiques als comptes bancaris oberts per aquest tema.

S’estan creant grups d’especialistes per muntar campaments al camí d’arribada. La Diputació de Barcelona, per la seva banda, està organitzant els tres centres d’atenció d’acollida als refugiats a Tiana, a Manresa i a Barcelona.

Quan els refugiats arribin als municipis, des del Consell Comarcal es posaran a la seva disposició tècnics (psicòlegs, traductors...) per ajudar en tot el que faci falta.

Blanca Arbell també ha explicat que l’Ajuntament ha de verificar que les campanyes que s’organitzen siguin efectives i per aquest motiu, a vegades, les accions a prendre van una mica més lentes del que els ciutadans voldrien. És important que els esforços que es facin, tinguin el millor resultat.