Eduard Ferrés i Puig va néixer a Vilassar de Mar el 20 d'agost de 1872, en el si d'una família naviliera. Va estudiar a Mataró abans d'ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol l'any 1897. Aquell mateix any va rebre el seu primer encàrrec al seu poble natal: l'ampliació del cementiri de Vilassar de Mar.

El 26 d'abril de 1898 va ser nomenat arquitecte municipal de Mataró i director de l'Escola d'Arts i Oficis. Un any més tard, el 1899, va viatjar a París durant dos mesos per conèixer de primer mà les obres presentades a l'Exposició Universal. Aquest viatge marcaria profundament la seva obra, i potser això és considerat el més europeu dels arquitectes modernistes catalans.

Entre 1901 i 1902, va exercir com a arquitecte municipal de Premià de Mar i Vilassar de Mar. L'any 1904 es va casar amb Pepita Puig i Riera, filla d'un important empresari tèxtil de Premià. El matrimoni es va establir a Mataró, on van tenir quatre fills.

El novembre de 1908 va ser nomenat arquitecte municipal de Canet de Mar, on va coincidir amb el rei Alfons XIII durant la inauguració de l'escorxador.

Entre 1926 i 1928, Ferrés i Puig va projectar cases barates i habitatges cooperatius tant a Mataró com a Madrid. També va participar en la planificació de la Ciutat Universitària de Madrid. Durant una estada en aquesta ciutat, el 23 de juny de 1928, va emmalaltir de broncopneumònia. Es va traslladar ràpidament a Barcelona, on va morir l'endemà, el 24 de juny de 1928, al seu domicili del carrer Pau Claris, 75, a l'edat de 55 anys.