Vil.la Flora és una de les mansions modernistes més imponents del municipi. El conjunt arquitectònic inclou la casa principal, la masoveria, jardins i diversos espais auxiliars, configurant un recinte d'alt valor patrimonial i simbòlic. Actualment acull diversos serveis municipals.

Ja a l'entrada principal, es pot percebre l'estètica modernista a través de l'ús de pedra natural i ceràmica vidriada, elements que recorden altres fonts del municipi, com la del Saltiró. El primer edifici que ens rep és la casa dels masovers, construïda l'any 1920. Aquesta presenta un esgrafiat preciós i ha estat restaurada recentment. A més, hi trobem una de les fonts del recinte, que manté l'harmonia estilística amb la resta del conjunt. 

La casa principal i les seves transformacions

L'edifici original de Vil.la Flora estava format per planta baixa i dues plantes superiors, amb una tribuna i una escala que avui dia ja no es conserven. Encara és possible identificar part d'aquesta estructura inicial a l'esquerra de l'edifici actual, on es manté la tribuna.

Primera ampliació 

En una primera fase d'ampliació, Ferrés i Puig va afegir un nou cos a la casa, portant-la fins als 600m2. Aquest nou bloc comptava amb planta baixa, primer pis i una teulada inclinada, que actualment ha desaparegut. Aquesta intervenció va començar a trasformar l'edifici original en una construcció més sòlida i majestuosa.

Segona ampliació

Posteriorment, en una segona ampliació, es va eliminar el pou original i es van igualar les façanes. Es va avançar la façana del segon cos i es va aixecar un pis addicional en l'espai que abans ocupava la teulada inclinada. Amb això, l'edifici va assolir l'estructura actual, amb planta baixa i dues plantes superiors, arribant així als 1.000m2 totals. També s'hi van incorporar unes mènsules decoratives, molt característiques de Ferrés i Puig, que es poden observar en altres edificis projectats per ell. 

Estètica i detalls ornamentals

La decoració de Vil.la Flora és una síntesi entre el modernisme europeu i el noucentisme català. En destaquen els patrons ceràmics senzills, les forges simètriques amb formes circulars i línies rectes, així com l'ús del maó vist, col.locat en formes helicoidals, i els esgrafiats decoratius que aporten textura a les façanes. 

Un dels aspectes més singulars de l'edifici és la gran varietat de formes de finestres, totes diferents, fet que reflecteix tant la creativitat de Ferrés i Puig com la seva voluntat d'innovació dins l'arquitectura modernista. 

Descobreix més sobre l'exterior de Vil.la Flora AQUÍ