Els primers pobladors
Els primers habitants de Canet de Mar es remunten a l'època ibèrica, cap al segle II aC. D'aquest període es conserven algunes sitges i estris agrícoles que testimonien el conreu dels camps de secà.

L'empremta romana
L'etapa posterior està estretament vinculada a la presència romana. Durant aquest període, a Canet es van establir diversos centres de producció de vi destinat a l'exportació arreu de la Mediterrània. El més important se situava a l'entorn de l'actual plaça Macià i disposava fins i tot d'un forn per coure les àmfores. També és possible que el Castell de Santa Florentina conservi vestigis d'època romana.

Els primers nuclis de població
Entre els segles III i XI es disposa de molt poca informació històrica. Es creu que l'augment dels atacs procedents de la Mediterrània va provocar el desplaçament d'una part de la població cap als vessants del Montnegre, a l'actual municipi de Sant Iscle de Vallalta.

A partir del segle XI es detecta un lent retorn dels habitants cap a la costa. D'aquesta època data l'església de Sant Pere de Romaguera, avui desapareguda, que estava situada a tocar de l'actual Castell de Santa Florentina. Tot indica que al seu voltant es va formar un petit nucli de població.

Un poble que creix mirant al mar
Amb el pas dels segles, el poble va anar creixent i estenent-se progressivament cap al mar, tot intentant mantenir-se protegit dels atacs marítims. Una mostra d'aquesta preocupació és la construcció de dues torres de guaita entre mitjan segle XV i principis del XVI. La més important s'aixecava a l'actual plaça Macià, al costat d'un gran casal gòtic, mentre que la segona es trobava a l'inici del torrent de Lledoners.

Quan els atacs pirates van deixar de representar una amenaça constant, es va iniciar la construcció de l'Església Parroquial, d'estil gòtic tardà, finalitzada l'any 1591. La façana esgrafiada i el campanar són elements afegits posteriorment.

El creixement demogràfic d'aquell període va afavorir la consolidació dels primers carrers de Canet de Mar, que es van desenvolupar al voltant de l'Església Parroquial.

El comerç marítim i l'obertura a Amèrica
Durant el segle XVIII, Canet va viure una etapa de gran expansió gràcies al comerç marítim. Els canetencs comerciaven amb Amèrica exportant productes com les puntes, les blondes, les indianes, el vi i l'aiguardent. Aquest comerç va permetre que moltes famílies prosperessin i contribuís decisivament al desenvolupament econòmic de la vila.

Els indians i la transformació de Canet
Al segle XIX va prendre protagonisme la figura de l'indià: aquells canetencs que emigraven a Amèrica per fer fortuna i que, en molts casos, acabaven retornant al poble. Aquest fenomen va esdevenir una alternativa a la crisi econòmica que patia Canet en aquell moment.

Els indians que van tornar van transformar profundament la vila. Van construir habitatges senyorials i edificis singulars que reflectien la prosperitat assolida a l'altra banda de l'Atlàntic. Encara avui aquest llegat és visible en espais emblemàtics com Vil·la Flora, Can Puxan o el Cementiri Municipal.

El retorn dels indians també va impulsar la modernització de l'agricultura, amb la transformació de molts terrenys de secà en hortes, i va afavorir el desenvolupament de la indústria tèxtil.

L'arribada del Modernisme
És en aquest context quan apareix la figura de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), estretament vinculat a Canet de Mar. Durant molts anys va passar llargues temporades entre la Masia Rocosa i la Casa Domènech, des d'on va projectar algunes de les seves obres més destacades al municipi, com l'Ateneu Canetenc (1885), la Casa Roura (1892) i la reforma del Castell de Santa Florentina (1907).

El patrimoni modernista de Canet de Mar no s'explica només per l'obra de Domènech i Montaner. Altres arquitectes destacats també hi van deixar la seva empremta, com Josep Puig i Cadafalch, autor del Restaurant del Santuari de la Misericòrdia i de la fàbrica Carbonell Sussagna; Eduard Ferrés i Puig, responsable de Vil·la Flora, Ca l'Alsina Roig i el panteó dels Busquets; o Pere Domènech i Roura, autor de Can Floris i de la fàbrica d'Isidre Jover i Cia.

La Guerra Civil i la reconstrucció
Aquest període d'esplendor es va veure interromput per la Guerra Civil (1936-1939), que va provocar una greu crisi econòmica i importants destrosses en el patrimoni local. Edificis tan emblemàtics com l'Església Parroquial o el Santuari de la Misericòrdia van patir greus desperfectes, tot i que posteriorment van ser reconstruïts.