Botó que mostra/amaga menú lateral
Història local
El 1r de maig a Canet - La Creu de Pedracastell
 
  • El que us expliquem

    L'1 de maig és, per als canetencs, el dia de la Creu, una jornada que passem dalt del monument de la Creu Pedracastell i al seu entorn boscós.

    El 1r de maig

    Però l'1 de maig és molt més que un dia festiu que celebrem a l'esplanada de la Creu. Canet ha viscut, històricament, la reivindicació obrera del primer de maig.  Per explicar-ho una mica ens n'hem d'anar força enrere, als anys vuitanta del segle XIX. L'any 1887 Canet tenia 3.257 habitants. La població vivia, sobretot, del tèxtil, la vinya i la pesca. El tèxtil anava guanyant terreny a l'agricultura, ja que molts pagesos deixaven de conrear la terra per anar a treballar a les fàbriques que s'anaven instal·lant a Canet de Mar. I s'hi havia d'afegir també el treball de dones i nens que, cada cop més, eren empleats a les fàbriques. Un nen de Canet entrava a treballar a la fàbrica als sis o set anys d'edat i fins als catorze anys no guanyava un sou mínim. Tot i així, els qui més guanyaven no passaven dels 52 rals per gairebé setanta hores setmanals de treball intens a la fàbrica. De poc servia la llei del juliol de l'any 1873 que prohibia el treball als menors de deu anys, ja que la desarticulació de les organitzacions obreres populars al període inicial de la Restauració va deixar orfe i ple d'abusos patronals el món obrer.

    La jornada laboral a les fàbriques

    Fàbrica Carbonell - família Carbonell
    L'experiència laboral a la fàbrica canetenca era, com a tot arreu, plena de penúries. D'una banda llargues jornades de treball i en condicions higièniques deficients, acompanyat d'una mala alimentació, que afeblia la producció laboral. Amb aquest panorama, és normal que als territoris amb molta concentració obrera hi haguessin moviments reivindicatius a mesura que avançava el segle XIX i més concretament al final del període de la febre d'or, moment en el qual la feina baixà estrepitosament, algunes fàbriques tancaren i molts obrers quedaren sense feina.
    Canet patí la crisi i durant més de vint anys, el poble va veure com es debilitava la seva economia. L'any 1885 va haver-hi un fort avalot obrer al nostre poble. Un empresari de Barcelona havia vingut a Canet a instal·lar una fàbrica de teixits, però al final es feu enrere. El Partit Conservador acusà el Liberal (que era qui governava a l'Ajuntament), de frenar la implantació d'aquesta indústria i els obrers es manifestaren davant la Casa de la Vila. L'atur canetenc es va agreujar encara més quan s'hi afegí la crisi agrària provocada per la fil·loxera.

    Vagues i reivindicacions

    L'Exposició Universal del 1888 a Barcelona va provocar una revifada a la nostra producció industrial. Però el món obrer estava molt alterat. Se seguia treballant poc i els que tenien feina l'exercien en males condicions.  El país era una olla a punt de bullir. A Manersa va esclatar una vaga dels treballadors amb ressò a tot arreu. Els teixidors de Canet es reuniren i acordaren seguir el moviment iniciat Manresa. La vaga a Canet però, només va durar vuit dies.  La vaga manresana va donar pas, poc després, a la vaga coneguda com el Primer 1r de maig a tota Catalunya i on va tenir més trascendència va ser a Barcelona.
    Aquesta vaga va fer que el moviment obrer prengués força de cara a fer sentir les seves reivindicacions. A Canet, el final del XIX va ser una època de forta agitació social. Al juliol de 1891 hi va haver una nova vaga a Canet, a la fàbrica de teixits de Josep Casals, una de les més importants. Les dones de la fàbrica es declararen en vaga perquè no volien patir la rebaixa en el preu dels salaris que els proposaven.  Després s'hi van afegir els homes, que temien ser els propers a patir retallades.  La mala economia de Canet en aquells temps, va fer marxar molts obrers.  Els que es quedaven estavan cada cop més alterats. Al 1893 hi hagué un nou avalot. En aquesta ocasió fou per un empresari que estiuejava a Canet. Es deia Massaguer i havia donat esperances que muntaria una fàbrica a Canet, però finalment la va instal·lar a Arenys. Els obrers, quan ho van saber van plantar-se davant de casa seva i començaren a xiular i tirar pedres a la façana i vidres.  L'empresari es va espantar tant que no tornà mai més a estiuejar a Canet.

    Millores laborals i protesta dels patrons

    Factura de la fàbrica Carbonell - 1901 Tot i que van seguir les mobilitzacions obreres, mica en mica la situació va anar millorant. Així, sorgiren joves empresaris que muntaren indústries a Canet. Pere Jover, Francesc X. Serra, Josep Garcia, Pere Llauger o Carles Carbonell en foren alguns. Així fou com la indústria canetenca va anar creixent enormement i es va crear una gran expectativa a la població. Però el món obrer seguia amb les reivindicacions i la defensa dels seus drets laborals. Al juny de 1900 es va celebrar un primer míting obrerista a Canet i dos mesos després comença una nova vaga. L'encetaren els treballadors de la fàbrica Carbonell i Sussagna i s'hi afegiren la resta de fàbriques. Va ser una vaga molt violenta amb detencions policials i trets de la Guàrdia Civil.

    Vuit setmanes de vaga que van servir per aconseguir millores laborals, com ara que no es treballaria més d'11 hores al dia de dilluns a divendres i més de 8 el dissabte. També que hi hauria tres quarts d'hora per esmorzar, un quart per berenar i una hora i mitja per dinar a l'estiu i una hora per dinar a l'hivern.

    L'any 1907 es fundà l'Ateneu Obrer de Canet, una societat recreativa que aglutinava, juntament amb les cooperatives obreres del poble, les teories socialistes i sindicals a Canet. Pocs mesos després, el moviment obrer tornà a fer incidència, fortament a la vaga durant la revolució de la Setmana Tràgica de Barcelona, en protesta contra l'enviament de reservistes cap a la guerra del Marroc. Barcelona està a un pas de l'anarquia durant els dies de juliol amb la vaga general i la crema de convents. Canet, però, se'n manté al marge.

    Entre vaga i vaga, les festes obreres del Primer de maig s'anaven celebran cada any.  Hem trobat documentació que explica com la jornada anava adquirint solemnitat i com les fàbriques respectaven el dia i tancaven portes, donant festa als treballadors.

    Al 1919 es decretà a tot l'Estat la jornada laboral de 8 hores diàries. Això va provocar el conegut com a lockout, és a dir, la vaga dels pratrons. A Canet es tancaren les fàbriques i s'acomidaren tots els obrers. Davant la situació d'esvalotada a tot arreu, el governador civil de Barcelona va voler acabar amb la paràlisi i ordenar que tothom tornés al treball. En alguns llocs així va ser però a Canet els obrers es mantingueren sense anar a les fàbriques fins al febrer de 1920.

    Cop d'Estat, 2a República i Guerra Civil

    La conflictivitat obrera va acabar amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera. A partir del 1923, tot va quedar aturat. La forta censura a la premsa, va impedir que apareguessin notícies de la repressió duta a terme. El món obrer canetenc va quedar reclòs al voltant del cooperativisme local i de l'Ateneu Obrer.
    A l'època de la 2a República, el Primer de maig es va anar celebrant, però no hi ha massa dades documentades que indiquin que els sindicats locals l'aprofitessin per fer reivindicacions.
    Després de la Guerra Civil, la celebració va ser prohibida. Oficialment es va convertir en La festividad de San José Artesano. A Canet es va acabar substituint el Primer de maig per la Festivitat de la Santa Creu, si bé no era exactament el mateix dia, sinó tres o quatre més tard; però a la llarga es va fer coincidir l'Aplec Pedracastell amb el Primer de maig, com encara celebrem avui.

    La Creu de Pedracastell

    Creu Pedracastell, any 1902 - BPGP Des del turó de Pedracastell podem veure la vall de Canet sota nostre. Es tracta d'un espai privilegiat per les vistes panoràmiques de la comarca a dreta i esquerra i per l'extensió de la vall amb el mar Mediterrani al fons banyant la costa del Maresme.

    Dalt del turó s'alça la Creu de Pedracastell, un monument de pedra que ha viscut la història local de primera mà.

    La primera
    La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als pobles que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Si Canet té Creu és pels terrenys que va cedir el Dr. Marià Serra i Font, que en fou el promotor i Lluís Domènech i Montaner, que en va ser l'aquitecte. La primera pedra es va posar l'1 de gener. El pergamí enterrat al fons de la Creu el feu el mestre calígraf de Barcelona i fill d'Arenys de Mar, Francisco Flos i Calcat. El pergamí s'introduí dins d'una ampolla amb exemplars de diaris, entre ells La Costa de Llevant.

    La primera Creu va ser beneïda el maig de 1902. Anys més tard, al 1926, una forta ventada durant la nit de Sant Esteve, va fer caure el monument.

    La segona
    La segona Creu fou una còpia de la primera. La va projectar Pere Domènech Roura basant-se en els plànols del seu pare, Lluís Domènech. Va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927. Aquesta segona Creu també va caure. En aquest cas, però, fou al juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil.

    La definitiva
    Durant els anys 40 s'hi va col·locar una creu de fusta. Després, durant anys, es va anar fent una recaptació de fons. Finalment es va encarregar un nou projecte, en aquest cas a l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'any 1954 es va beneir la nova Creu, d'estil gaudinià, que és la que encara perdura avui.

    L'Aplec Pedracastell

    Esplanada de la Creu - 2005 Els canetencs i també força gent de tota la comarca, ens trobem cada 1 de maig a l'esplanada de la Creu per celebrar-hi l'Aplec Pedracastell.

    Com hem vist, després de la Guerra Civil, la festivitat del Primer de maig es va prohibir. A Canet es va començar a celebrar la Festivitat de la Santa Creu, que va acabar coinicidint amb el dia 1 i que ara encara se celebren plegades. Els impulsors de la transformació de la festa de l'1 de maig en l'Aplec Pedracastell són el grup que es formà a l'entorn de la revista local Pedracastell, que va aparèixer set anys després de la fi de la Guerra Civil.

    Avui encara se segueix reservant l'1 de maig per pujar fins a l'esplanada de la Creu. Allà s'hi ballen sardanes i s'hi fa una missa davant el monument de pedra. S'aprofita per anar-hi en família o en grups d'amics i passar-hi el dia plegats.

    La Creu Pedracastell i una part del terreny que l'envolta és propietat de l'Ajuntament. El Dr. Marià Serra ho comprà el 1900 al seu propietari, aleshores Josep Pujadas. Abans, l'any 1870, Maria Josefa Roura Llauger i la seva filla Virgínia Pujol Roura havien venut els terrenys a Pedro Pujadas Aulet pel preu de 250 pessetes.

  • D'on ho hem tret

    Monogràfic El 1r de maig i l'inici de les reivindicacions obreres a Canet, de Carles Sàiz. El Sot de l'Aubó. Maig 2003
    La Creu de Pedracastell en els seus orígens. El Sot de l'Aubó. Maig 2003
    Monogràfic El primer de maig, la revista Pedracastell i l'Aplec de la Creu, de Xavier Mas. El Sot de l'Aubó. Maig 2003

Ajuntament: Ample, 11 - 08360 Canet de Mar
Tel. 937 943 940 - Fax 937 941 231
canetdemar@canetdemar.cat
^