AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Els inicis de la vall de Canet

L'empremta humana a la vall de Canet és molt antiga. Tenim constància d´assentaments ibèrics als afores del nucli primitiu de Canet. Posteriorment, la romanització de les terres més properes al mar va portar a la construcció de les villae romanes, com la vil·la de can Bigues, una gran construcció enclavada dalt del turó on avui s´aixeca l'actual església parroquial.

Després de la caiguda de l´imperi Romà, els habitants de Canet es refugiaren a l´interior del territori a conseqüència de les contínues onades dels pobles bàrbars. No és fins a finals del segle XI que de nou tornem a trobar referències de presència humana a la vall de Canet a través de dues construccions: l´esglesiola romànica de Sant Feliu de Canet i la casa forta o domus de Canet, al veral de l´Aubó, sota la jurisdicció del Castell de Montpalau. La població comença a baixar de les muntanyes del Montnegre i sembla que s´estableix un petit nucli d´habitants pels voltants del sot de l´Aubó. I del segle XIII hi ha documentada l'existència de l'església de Sant Pere de Romaguera.

L'edat mitjana

A l'edat mitjana, s´anà establint un nucli de població a la vall de Canet, que encara que dependent de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, mirava cap el mar. L´augment de població i el bon ritme de les activitats econòmiques va desenvolupar una nova organització parroquial per a aquest nucli. El 1462 es consagra una nova parròquia sota l´advocació de Sant Pere i Sant Pau, sufragania de Sant Iscle de Vallalta on actualment hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Poc a poc, la població s´expandeix cap a litoral i, un segle després, Canet es consolidava com a poble.

Així, l´any 1579 s´aixecava l'actual temple parroquial, mentre es bastien torres de guaita per pal·liar el perill dels atacs de la pirateria turca. Finalment, l´any 1599, Gastó de Montcada, vescomte de Cabrera, com a senyor jurisdiccional, dotà als parroquians de Canet d´una organització municipal pròpia, amb la constitució d´un consell de govern propi.

Navegant cap a les amèriques

Als segles XVII i XVIII destaca l´activitat del comerç marítim. L´interès econòmic se centrava en la navegació a les Amèriques, sobretot, arran de la promulgació de les Cèdules de Carles III que donaven llibertat de comerç amb Amèrica, derogant el monopoli dels ports de Sevilla i Cadis. Abans de l'arribada de les Cèdules, alguns canetencs ja havien instal·lat cases de contractació en aquestes ciutats, com els Clausell, els Xiqués, els Misser i d'altres, fent cas omís de les prohibicions. Després de la llibertat de comerç amb Amèrica es van fundar noves companyies comercials de famílies canetenques com la dels Llauger i Roura, el 1797.
 
A Canet es conreava vinya, per produir el vi i l'aiguardent que s'embarcava en els grans vaixells i la principal ocupació era el comerç marítim, hi havia dues drassanes (la del Cavaió, situada entre Canet i Arenys, i la del Sant Crist, al límit amb Sant Pol) i, curiosament, el drap de les veles va donar origen a una de les primeres indústries tèxtils.

Els americanos i el seu llegat al poble

A inicis del segle XIX, va sorgir la figura de l'americano, el successor del comerciant canetenc d'anys anteriors. Molts d'aquests americanos eren fills del poble que havien anat a les colònies espanyoles de molt joves i allà havien fet fortuna. Molts d'aquests antics canetencs van ser propietaris d'ingenios i negocis a ultramar. Així, per exemple, Josep Baró va establir la primera línia marítima entre Cuba i Espanya. Els Castanyer van destacar en el camp polític. La nissaga dels Busquets va començar fent pa i es va convertir en el màxim accionista de l'Standard Oil i els hisendats Josep Mora, Joan Baptistapau i Carles Pascual hi van tenir grans plantacions de cafè i sucre.

Quan a partir dels anys 60 del segle XIX aquests americanos van tornar al seu lloc de naixement, van acabar transformant Canet. El centre es va poblar de grans mansions senyorials, les antigues vinyes de secà es van convertir en hortes de regadiu i es van començar a aixecar les noves fàbriques de vapor de la indústria tèxtil. Durant aquest temps també es va construir el nou Santuari de la Misericòrdia, entre 1853 i 1857, obra de Francesc Daniel Molina, d´estil neogòtic, on hi trobem la Mare de Déu de la Misericòrdia, l´actual Patrona de la comarca del Maresme.

més sobre els americanos

El tèxtil

A les darreries del XIX i primeres dècades del XX, Canet va entrar en un procés de transformació de la seva economia. El pes de la manufactura de puntes tradicional i l´arribada dels americanos adinerats va fomentar el desenvolupament de la indústria tèxtil, primer basada en teixits de cotó d´indianes amb destinació als mercats d´ultramar, però que després acabarà especialitzant-se en el gènere de punt. Immerses en la industrialització, la societat i l´economia canetenques van anar perdent el seu tradicional caràcter rural i marítim.

Entre els anys 1880 i 1890 es van fundar les fàbriques tèxtils Jover, Serra i Cia, la Sussagna i Ferrer, després Carbonell Sussagna, la Floris Reynés -El Corral-, El Vapor Vell i d'altres de menor importància. La producció del gènere de punt va tenir un desenvolupament vertiginós i, en poc temps, va esdevenir l'ocupació principal de la vila, fins al punt que el 1922 la Mancomunitat de Catalunya va establir a Canet la primera Escola de Directors d´Indústries de Teixits.

La indústria del punt, com altres sectors productius, ha combinat la proliferació de petites instal·lacions amb grans industrials. A Canet, els dos més significatius han estat, per volum, Can Romagosa i Can Jover, sense menystenir el paper innovador i singular que poden tenir indústries com Can Lloveras.

En la conformació sociològica del poble, la indústria Isidre Jover i Cia, actualment coneguda com la Pulligan, ha tingut un pes determinant ja que, durant dècades, la majoria de la població n´ha viscut, directament i indirectament.

A Canet encara resten dempeus edificis que, com a testimonis de la petjada de la indústria, formen part del patrimoni industrial de la nostra vila. Algunes són autèntiques joies arquitectòniques com la fàbrica Isidre Jover i la nau Floris i Busquets, de Pere Domènech i Roura, i la fàbrica Carbonell i Sussagna de Josep Puig i Cadafalch.

El Modernisme i Lluís Domènech i Montaner

A finals del segle XIX també s´inicia l´època del Modernisme, on va destacar la presència de Lluís Domènech i Montaner. D´aquest arquitecte en podem veure edificis com l´Ateneu Canetenc, la Casa Roura i la Casa museu Domènech i Montaner (on va viure i va treballar). També podem veure obres de Josep Puig i Cadafalch com el restaurant del Santuari de la Misericòrdia i els jardins que l´envolten, que servien de lloc d´esbarjo als peregrins que arribaven al Santuari de la Mare de Déu, i d´Eduard Ferrés i Puig, com la casa Vil·la Flora o l´edifici de l´antic escorxador, seu actual de la Policia Local. Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner, també va fer obres d´estil modernista com la casa Floris del carrer Ample.

A inicis del segle XX i fins la República, la vil·la de Canet va viure un procés de modernització, amb obertura de carrers, edificis de serveis, i infrastructures. Destaca alguns edificis d´estil Noucentista. Dels anys vint, es conserven dues obres de Rafael Masó, un dels principals representants d´aquest estil: la Coopertiva Canetenca (actual Odèon) i de la Casa Renau. L´Odèon, es troba en un procés complex de restauració, ara aturat a causa d´un tràgic accident que va costar la mort a un operari que hi treballava i de les causes jurídico – tècniques que s´han derivat d´aquest succés.

Com edifici de serveis destaca el Mercat Municipal, projectat per Pere Domènech i Roura el 1932. Abans de dur-lo a terme l´ajuntament va convocar un referèndum el 1933 demanant l´aprovació de la població, que havia de decidir a favor o en contra. Pocs mesos abans les Corts espanyoles havien aprovat la proposta d´exercir el dret a vot femení a l´estat espanyol, i les dones de Canet, que van votar al plebiscit del mercat municipal, van ser les primeres en fer-ho, al fer servir les llistes electorals vigents.

Aquest procés de modernització es va aturar per l'esclat de la Guerra Civil i la postguerra.

Si voleu ampliar informació podeu adreçar-vos a l'

.

Si teniu alguna aportació a fer-nos sobre el contingut d'aquesta informació podeu adreçar un correu a l'Àrea de Comunicació