AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Les assegurances

El mon de les assegurances és complex i molt ampli. Aquí teniu uns conceptes bàsics que us poden servir a l’hora de contractar els serveis d'una companyia d'assegurances i també durant la vigència del contracte. Us recomanem que us informeu de les diverses ofertes per poder-les comparar. El titular d'una assegurança ha de pagar una prima, anualment o amb la periodicitat pactada a la pòlissa. Aquesta pòlissa és un contracte d'adhesió i per tant, en cas que les seves clàusules no siguin clares, han de ser interpretades en sentit favorable a l'assegurat. La durada de la pòlissa ha d'estar indicada a les condicions particulars de la mateixa pòlissa. Es pot contractar anualment i contenir una clàusula de pròrroga automàtica però, en aquest cas heu de tenir present que si no us interessa que es prorrogui automàticament, ho heu de notificar a l'entitat asseguradora com a mínim 1 mes abans de la data de venciment.

La pòlissa ha de contenir les següents dades:

Condicions generals: clàusules del contracte d’assegurança que han estat redactades i imposades per l’entitat asseguradora, i que són comunes a totes les pòlisses del mateix tipus d’assegurança que celebra una determinada entitat asseguradora.

Condicions particulars: les dades del prenedor, el concepte assegurat, el beneficiari i l’assegurat, el risc, la quantitat assegurada, l’import de la prima, el venciment i la forma de pagament i la duració del contracte.

Les clàusules sempre han d’estar redactades de manera clara i concisa. Si patiu cap sinistre, l'heu de comunicar a l'entitat asseguradora en un termini de 7 dies a partir del moment que us n'heu assabentat, sempre que la pòlissa no estableixi cap altre termini superior. A partir d'aquest moment la companyia asseguradora inicia la investigació i el peritatge necessari per comprovar el sinistre i determinar l'import dels danys. De tota manera, dins dels 40 dies posteriors a la recepció de la comunicació del sinistre, la companyia asseguradora ha d’efectuar el pagament de l’import mínim que, segons les circumstàncies conegudes, pugui deure.

En cas de desacord amb la companyia, ja sigui en la indemnització d’un sinistre, la interpretació del contracte, el cobrament de la prima o la duració de la pòlissa (entre d’altres) us heu de poder adreçar a la companyia mitjançant un telèfon gratuït (900), al Servei d’Atenció al Client i/o al Defensor del Client, i en última instància la Dirección General del Seguro.

I en tots els casos la OMIC us informarà i/o ajudarà a tramitar qualsevol reclamació envers les companyies asseguradores.

Phising. Nous models de delictes informàtics

Habitualment relacionem el mon d’internet als avenços. Compra en línia, recerca, publicitat, mon laboral, i també gestions financeres. Però internet també és un espai per delinquir. Un nou àmbit on es pot, per exemple, robar. I un dels sistemes per fer-ho és mitjançant l’anomenada tècnica del phising.

El terme phishing prové del mot anglès " fishing" (pesca), fent al·lusió a l'intent de fer que els usuaris d’internet "mosseguin l'ham". A qui el practica se li diu phisher. La majoria dels mètodes de phishing utilitzen la manipulació en el disseny del correu electrònic per aconseguir que un enllaç sembli una ruta legítima de l'organització per la qual es fa passar l'impostor.

En un altre mètode popular de phishing, l'atacant utilitza contra la víctima el propi codi de programa del banc o servei pel qual es fa passar. Aquest tipus d'atac resulta particularment problemàtic, ja que dirigeix l'usuari a iniciar sessió en la pròpia pàgina del banc o servei, on l'adreça del web i els certificats de seguretat semblen correctes. En aquest mètode d'atac els usuaris reben un missatge dient que han de "verificar" els seus comptes, seguit per un enllaç que sembla la pàgina web autèntica; en realitat, l'enllaç està modificat per realitzar aquest atac. És difícil de detectar si no es tenen els coneixements necessaris.

Els danys causats pel phishing oscil·len entre la pèrdua de l'accés al correu electrònic fins a pèrdues econòmiques substancials. Aquest tipus de robatori d'identitat s'està fent cada vegada més popular per la facilitat amb què persones confiades normalment revelen informació personal als phishers, incloent números de targetes de crèdit i números de DNI. Un cop aquesta informació és adquirida, els phishers poden usar dades personals per crear comptes falsos utilitzant el nom de la víctima, gastar el crèdit de la víctima, o fins i tot impedir a les víctimes accedir als seus propis comptes.

Davant d’aquests fets el primer que s’ha de fer és posar-se en contacte amb l'entitat bancària. Si no trobem la solució el següent pas és adreçar-se a un Servei de Consum més proper (OMIC). I en darrer cas accedir a la via judicial. Cada cop més sentencies judicials donen la raó al consumidor ja que només les entitats bancàries tenen els recursos per impedir aquests delictes, assegurant la identitat del ordenant (per evitar que sigui impostor) o implementant mesures de seguretat més eficaces.

Però som els consumidors els primers que hem de tenir molta cura en obrir aquests correus electrònics. I si desconeixem l’origen o els correus tenen una aparença “sospitosa” cal informar-se abans d’obrir-los.