Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible del municipi de Canet de Mar Ajuntament de Canet de Mar Àrea de Medi Ambient Document III Annexos Abril 2010 ANNEX I: INFORMES DE LES VISITES D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA .................................. 4 ANNEX II. INFORMACIÓ EQUIPAMENTS MUNICIPALS ............................................................ 5 ANNEX III. INFORMACIÓ ENLLUMENAT PÚBLIC .. 6 ANNEX IV. INFORMACIÓ SEMÀFORS ................... 7 ANNEX I: INFORMES DE LES VISITES D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA 1. Ajuntament 2. Biblioteca 3. Casa Museu 4. Ceip Misericòrdia 5. Escola bressol el Palauet 6. Pavelló municipal d'esports 7. Policia Local 8. Vil·la Flora Informe d'Avaluació energètica de l'Ajuntament de Canet de Mar Centre administratiu Dades bàsiques Adreça: C/ Ample, 11-13 Superfície construïda: 1287 m2 Data de la visita: 16 octubre 2009 Superfície de coberta: 310 m2 Persona de contacte: Silvia Ametller Número d'usuaris: 40 Telèfon: 937 943 940 Tipus de gestió: Directe Introducció / Observacions L'Ajuntament va ser dissenyat per l'arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa, que també va assumir la construcció de l'edifici de les escoles públiques, situades inicialment al carrer de la Font, on avui hi ha la Ràdio municipal. L'estil elegit per construir l'ajuntament va ser l´historicisme. La inauguració de l'edifici es va fer el dia 28 de juny de 1906. A finals dels anys vuitanta, es va afegir al conjunt el número 13 del carrer Ample, donat que les dependències havien quedat petites. L'edifici annex va permetre ampliar àrees i serveis. Figura 1. Vista del edifici Activitat: Actualment és l'edifici central de l'ajuntament on es troben les àrees i els serveis següents: Alcaldia, Arxiu Municipal, Comunicació, Disciplina urbanística, Esports, Estadística (padró), Hisenda, Medi Ambient, Obres i Serveis, Oficina de Català, Oficina d'Habitatge i Accessibilitat, Participació i Ciutadania, Recursos Humans, Registre, Secretaria i Contractació i Serveis Tècnics i Urbanístics. 1 Horari de funcionament: - Horari atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9.00 h a 14.00 h. - Horari dels treballadors: de dilluns a divendres, de 9.00 h a 15.00 h. - Horari de neteja de l'equipament: de dilluns a divendres de15:30 a 22:00. El manteniment de l'enllumenat de l'edifici el realitza la brigada municipal i pel que fa a la climatització s'encarrega una empresa externa, EMTE service. Font energètiques existents Electricitat x Biomassa Gas natural Solar tèrmica Gas-oil Solar Fotovoltaica GLP Altres: __________________ Dades de les pòlisses Pòlisses elèctriques Empresa Núm. de Tarifa Potència Anàlisis de la pòlissa subminis- pòlissa Contract contractada - Observacions tradora ada 1 Fecsa-endesa 40017988167 2.0A 2,54 kW Tarifa simple de baixa tensió, es pot aplicar a qualsevol subministrament de baixa tensió inferior a 15 kW. 2 Fecsa-endesa 40017988167 3.0.1 15 kW En la tarifa 3.0.1 disposa de facturació per discriminació horària en 3 períodes (punta, pla i vall). De totes maneres, el comptador actual no permet la lectura segons període i la facturació es realitza segons càlculs fixats per normativa. 2 Indicadors energètics Electricitat 2005 2007 Consum anual (kWh) 43.533 43.307 Despesa anual () 4.270,72 5.162,15 Consum per superfície (kWh/m2) 33,82 33,64 Consum per usuari (kWh/usuari) 1.088,32 1.082,67 Despesa / superfície (/m2) 3,32 4,01 Despesa / usuari (/usuari) - - Tones de GEH (Tn/any) 20,94 19,19 C/ Ample, 11 2500 2000 1500 kWh 1000 500 0 2005 2007 C/ Ample, 13 3500 3000 2500 kWh 2000 1500 1000 500 0 2005 2007 3 Els consums que s'observen en els gràfics presentats segueixen la tendència habitual. Els mesos de major consum són els de ple hivern i els d'estiu que és quan és realitza un major ús dels aparells de climatització. L'agost el consum disminueix de forma considerable, ja que és quan el personal de l'ajuntament acostuma a realitzar les vacances. Descripció de les instal·lacions i de l'edifici - SUBMINISTRAMENT ELECTRICITAT a) Comptadors Els comptadors elèctrics es troben situats a l'interior dels edificis en un recinte tancat. Les dependències disposen de dos comptadors analògics, un pel nº11 i l'altre pel nº13 del c/ ample. Les seves lectures en el moment de la visita eren de 3.276,3 kWh i 69.495 kWh respectivament. La instal·lació no disposa de bateria de condensadors per la compensació d'energia reactiva. Figura 2. Comptadors elèctrics b) Quadre elèctric En relació al quadre elèctric, aquest no va poder ser vist en el moment de la visita. - EQUIPS DE CONSUM a) Enllumenat Pel que fa al enllumenat interior les làmpades majoritàries a tot l'ajuntament són principalment fluorescents de 36 W amb balast convencional. També hi trobem fluorescents de 18 W en alguns lavabos i 4 passadissos i algunes halògenes dicroiques i incandescents en menor nombre. L'enllumenat exterior del edifici pertany al enllumenat públic del municipi. Figura 3. Enllumenat interior L'encesa i apagada de l'enllumenat de l'ajuntament es realitza de forma manual per part del personal. b) Equips informàtics Degut a la tipologia de dependència hi trobem un elevat nombre d'equips informàtics , aquests es detallen a continuació: - 25 ordinadors - 14 impressores - 5 fotocopiadores c) Ascensors Disposen d'un ascensor a l'ajuntament. d) Altres equips consumidors Al tractar-se d'un edifici administratiu no hi trobem més equips consumidors d'electricitat, a part dels equips informàtics i els de climatització que són descrits a continuació. - CLIMATITZACIÓ Pel que fa a la climatització del edifici aquesta es realitza mitjançant bombes de calor i alguna estufa elèctrica. Aquestes bombes de calor funcionen de forma independent, cadascuna amb el control de temperatura independent entre elles i realitzat de forma manual a cada habitació mitjançant el seu comandament. 5 En la visita realitzada s'han detectat un total 26 bombes de calor i dues estufes elèctriques. - VENTILACIÓ El recinte no disposa de sistemes auxiliars de ventilació i aquesta es realitza a través de les obertures de l'edifici. - ACS (Aigua calenta sanitària). Degut a la utilització de l'ajuntament, aquest no necessita ACS. - TANCAMENTS a) Obertures a façana Els tancaments de l'ajuntament a la planta baixa i a la tercera planta són d'alumini i amb doble vidre i pel que fa a la resta de plantes aquests són de fusta amb vidre senzill. S'ha estudiat el canvi de vidre senzill per vidre doble, que per la superfície a considerar (uns 10 m2) i amb les condicions actuals pot comportar un estalvi de 200 kWh/any. De totes maneres, degut a l'escassa superfície de vidre a substituir i a l'elevat cost dels tancaments no s'incorpora com a proposta al ser el període de retorn superior als 40 anys. Destacar que la l'accés principal a l'Ajuntament consta d'una doble porta, una d'alumini i vidre senzill i l'altre de fusta amb vidre senzill també. Figura 4. Tancaments b) Tancament vertical (parets) Les parets de l'edifici són d'obra de gruixos variables de 20 a 40 cm. a) Tancament horitzontal (coberta) 6 La coberta del edifici de l'ajuntament es força variable, aquesta conté zones a dos aigües en diferents direccions i també disposa de una part de coberta plana. Degut a la tipologia de coberta, es considera, com a espai disponible per la instal·lació d'energies renovables, una superfície de 114 m2. Figura 5. Coberta de l'edifici - INSTAL·LACIONS D'ENERGIES RENOVABLES No es disposa de cap instal·lació d'energia renovable en l'edifici però tal i com s'ha comentat hi ha superfície disponible a la coberta per realitzar-ne alguna instal·lació de panells fotovoltaics. - ALTRES COMENTARIS Esta previst realitzar una reforma interna de la planta baixa del edifici, resultant una ampliació del departament de participació, modificant altres departaments com el d'intervenció, medi ambient i participació. Entre els treballadors del centre s'encarreguen del correcte control del funcionament de les instal·lacions i això permet la detecció de forma ràpida de qualsevol incidència. No s'han observat cartells informatius de conscienciació d'un ús racional de l'energia. Tenint en compte que és una dependència municipal es podrien posar certs cartells informatius i recordatoris sobre l'encesa i apagada d'enllumenat, ús responsable de la climatització, ... Conclusions de la situació energètica de l'equipament - INDICADORS ENERGÈTICS Els indicadors energètics es consideren baixos, en comparació als ratis de referència de la Diputació de Barcelona. Això es pot donar pel fet que es 7 tracta d'un municipi costaner i, en conseqüència, les temperatures hivernals més suaus. Per altra banda, tenint en compte les dimensions del local, els consums energètics facilitats es consideren molt baixos, pel que caldria verificar que no existeixi cap anomalia en aquests valors. - ELECTRICITAT El tipus d'enllumenat del centre no és del tot òptim, donat que trobem que la gran majoria fluorescents utilitzen balast convencional. Aquest és un punt en el qual s'ha d'invertir per millorar l'eficiència energètica de les instal·lacions. - CLIMATITZACIÓ L'actual estructura de la instal·lació de climatització és millorable ja que gairebé cada compartiment disposa de la seva màquina individual, a demés d'utilitzar algunes estufes elèctriques que tenen un elevat consum. Caldria considerar la possibilitat de instal·lar equips autònoms inverter o bé un sistema centralitzat VRV. Donat que el consum del centre no és massa elevat, no es considera com a proposta, donat que el període de retorn seria molt elevat. De totes maneres, si els equips actual tenen un COP al voltant de 2,5, caldria la seva substitució per equips al voltant del 3,3, que pot suposar un estalvi de més de 5.000 kWh/any. 8 Actuacions proposades Relació d'actuacions que es proposen ja sigui en l'aplicació de bones pràctiques en la gestió energètica on en inversions en equipaments. Fer especial esment a la possibilitat d'instal·lar una coberta fotovoltaica i a totes aquelles actuacions de millorar de l'eficiència en la il·luminació. Omplir la taula següent: Estalvi Estalvi Període de Ordre Cost energètic econòmic retorn / Tn de CO2 de Descripció de l'actuació aproximat Observacions aproximat aproximat amortització estalviades prioritat () (kWh/any) (/any) () 1 Generació elèctrica a partir de la llum solar 60.000 14.800 5.000 12 5,77 La instal·lació (central fotovoltaica) consisteix en una central fotovoltaica de 9 kWp instal·lada a la coberta. 2 Substitució de balast convencional per 6.800 4.700 600 11,33 1,83 electrònic 3 Apagada automàtica dels ordinadors 1.500 1.000 125 11,8 0,42 La inversió personals correspon a una (monitor: 5 min; disc dur: 10 min. Inactivitat: campanya de 15 min; hivernació: 25 min.) formació i sensibilització i a la configuració dels equips. 4 Compartir torres 1.500 1.900 230 6,5 0,7 S'aplica a un 80% dels equips. La inversió inclou la targeta gràfica necessària. L'ordre de prioritat ve determinada per la factibilitat de l'actuació, el període de retorn i l'estalvi obtingut (en , energia i tn de CO2). 9 Informe d'Avaluació energètica de la biblioteca de Canet de Mar Centre cultural Dades bàsiques Adreça: Riera Sant Domènec, 1, A Superfície construïda: 1.043 m2 Data de la visita: 16 octubre 2009 Superfície de coberta: 539 m2 Número d'usuaris: 353 usuaris i 5 Persona de contacte: Irene Feliu Pou treballadors Telèfon: 93 795 6037 Tipus de gestió: Directa Introducció / Observacions La Biblioteca de Canet de Mar fou inaugurada el 8 de desembre de 1919 en un edifici construït expressament per aquest equipament al passeig de la Misericòrdia. L'any 1999 es traslladà a un edifici modernista construït per Lluís Domènech i Montaner el 1887, conegut com l'Ateneu Catalanista. Aquesta consta de dues plantes i altell, té la cara principal orientada al oest i aïllada, la posterior també és aïllada i les altres són contigües a altres edificis. Figura 1 Vista del edifici Activitat: La seva funció bàsica és la de satisfer les necessitats d'informació, culturals i de lleure de la població del municipi. Amb aquesta finalitat ofereixen una sèrie de serveis de qualitat, donant suport documental de forma gratuïta, a part de l'organització de certes activitats i jornades puntuals . Horari de funcionament: Matins: Dijous i divendres de 10 a 13 hores 1 Dissabtes de 10 a 13.30 hores Tardes: De dilluns a divendres de 16 a 20,30 hores Horari d'estiu: De dilluns a dissabte de 7 a 11.00 hores Fins al 16 de setembre Horari de neteja de l'equipament: de dilluns a dissabte de 7:00 a 11:00. El manteniment de l'enllumenat de l'edifici el realitza la brigada municipal i pel que fa a la climatització s'encarrega una empresa externa, Jonsons control, que disposa d'un contracte anual. Font energètiques existents Electricitat x Biomassa Gas natural Solar tèrmica Gas-oil Solar Fotovoltaica GLP Altres: __________________ Dades de les pòlisses Pòlisses elèctriques Empresa Núm. de Tarifa Potència Anàlisis de la pòlissa contractada - subminis- pòlissa Contracta Observacions tradora da En la tarifa 3.0.2 actualment és obligatòria la facturació per discriminació horària en 3 períodes (punta, pla i vall). De totes maneres, els comptadors actuals Fecsa- no ho permeten. 1 1162720 3.0.2 40 Endesa En la factura analitzada no consta el maxímetre, per tal de poder optimitzar la potència contractada. Es disposa d'un comptador per l'energia reactiva. 2 Indicadors energètics Electricitat 2005 2007 Consum anual (kWh) 75.937 73.009 Despesa anual () 9.900,92 9.736,50 Consum per superfície (kWh/m2) 72,81 70,00 Consum per usuari (kWh/usuari) 215,12 206,82 Despesa / superfície (/m2) 9,49 18,37 Despesa / usuari (/usuari) 27,65 27,65 Tones de GEH (Tn/any) 36,53 32,34 A continuació es presenta l'evolució dels consums mensuals del subministrament elèctric 10000 8000 6000 KwH 4000 2000 0 2005 2007 Especificar que per l'any 2005 s'ha estimat el consum exceptuant els mesos de gener, febrer, agost i setembre degut a que no es disposava de les factures d'aquests mesos. S'observa un pic en el mes d'agost del 2005 segurament degut a la utilització de la climatització o bé per una regularització de la factura elèctrica degut a lectures estimades. Pel que fa a l'any 2007 el consum es bastant constant exceptuant els mesos de juny i setembre on aquest es inferior, possiblement perquè en aquest període no es van utilitzar els equips de climatització. 3 Descripció de les instal·lacions i de l'edifici - ELECTRICITAT a) Comptadors: El comptador elèctric es troba situat a la caseta del conserge i disposa de dos comptadors analògics, un d'energia reactiva i un d'activa amb discriminació horària. Les seves lectures en el moment de la visita eren de 510.689 kVArh i, 168.667 kWh hora punta i 673.539 kWh en hora vall. La instal·lació disposa de bateria de condensadors per la compensació d'energia reactiva. Figura 2 Comptadors elèctrics b) Quadre elèctric En relació al quadre elèctric, aquest es troba ubicat al costat dels comptadors i disposa de les següents línies de sectorització: - Línia climatització - Línia ascensor - Línia sala - Línia lavabos - Línia ordinadors - Línia escala - Línia altell - Línia façana 4 Figura 3 Quadre elèctric general - EQUIPS DE CONSUM a) Enllumenat Les làmpades majoritàries a tota la biblioteca són principalment fluorescents de 36 W i 18 W. En tots dos casos el balast és convencional. En menor nombre hi trobem fluorescents compactes de 26 W. L'encesa i apagada de l'enllumenat es realitza tot de forma manual a excepció dels fanals exteriors que disposen de regulador horari. L'horari d'obertura es regula en funció de les necessitats de cada estació de l'any. L'enllumenat exterior està format per 4 fanals amb llums halògenes d'una potència de 300 W. Figura 4 Fanals exteriors 5 b) Equips informàtics Es disposa d'una zona amb 5 ordinadors a la sala principal, a demés de 7 ordinadors més utilitzats pel personal intern. També s'han comptabilitzat 2 impressores i 2 fotocopiadores. c) Ascensors Existeix un ascensor a l'equipament que és utilitzat tant pel personal intern com pels usuaris de la biblioteca. d) Altres equips consumidors Per altra banda, es disposa d'un escalfador elèctric per tenir aigua calenta en els lavabos. Figura 5 Escalfador elèctric - CLIMATITZACIÓ La climatització del edifici es realitza mitjançant bombes de calor. Es disposa de quatre bombes de calor de la casa Clima Roca York S.L. compactes que reparteixen l'aire mitjançant una canalització d'impulsió a través de tota la llargària de la sala i amb extracció inferior. Aquestes són utilitzades una per la planta baixa, una altre per l'altell i dues per la primera planta. Les potències elèctriques dels equips són una de 14,8 kW, dues de 6,8 kW i una altre de 8,9 kW. La potència en fred instal·lada és de 82,7 i la de calor de 79,8 kW. També existeix una bomba de calor partida que aporta calor a una zona de la planta baixa i finalment hi ha una bomba de calor més petita destinada a la aportació individual de calor al despatx de direcció. 6 Figura 6 Bombes de calor - VENTILACIÓ El recinte no disposa de sistemes auxiliars de ventilació i es realitza a través del sistema de climatització. - TANCAMENTS a) Obertures a façana Destacar que l'accés per les escales a les diferents plantes de la biblioteca es troba obert al exterior a partir de la primera planta, aquest només és cobert per una estructura metàl·lica sense vidre. Figura 7 Accés a plantes 7 Pel que fa als tancaments de les finestres i portes exteriors aquests són de fusta amb doble vidre i els interiors del edifici són de fusta amb vidre senzill. Exceptuant els de la planta baixa que són d'alumini amb doble vidre. Figura 8 Tancaments del centre b) Tancament vertical (Parets): Les parets de l'edifici són d'obra de gruixos variables de 20 a 30 cm. Figura 9 Façana principal c) Tancament horitzontal (Coberta): La coberta és de teula principalment i disposa d'alguns trams metàl·lics i és de fàcil accés. En alguna zona la coberta és plana i una altre zona té una coberta a dos aigües inclinada. També hi ha una zona de coberta plana amb tela asfàltica i grava. Es disposa d'una claraboia com es pot apreciar a la fotografia. Es considera un espai disponible per la instal·lació d'energies renovables de 133 m2. 8 Figura 10 Cobertes - INSTAL·LACIONS D'ENERGIES RENOVABLES No existeix cap tipus d'energies renovables en les instal·lacions però degut a les característiques de la coberta, tal i com s'ha comentat, aquesta presenta grans potencialitats per la seva instal·lació. - ALTRES COMENTARIS Hi ha una previsió de realitzar reformes en la instal·lació elèctrica. Esporàdicament s'hi connecten parades ambulants que es situen al carrer de davant. Entre els treballadors del centre s'encarreguen del correcte control del funcionament de les instal·lacions i això permet la detecció de forma ràpida de qualsevol incidència. Conclusions de la situació energètica de l'equipament - INDICADORS ENERGÈTICS L'indicador elèctric es consideren baixos, si comparem els valors del centre amb els dels "Ratis de referència" facilitats per la Diputació de Barcelona, tenint en compte el tipus d'edifici i l'activitat desenvolupada. Això es pot donar pel fet que es tracta d'un municipi costaner i amb temperatures hivernals més suaus. De totes maneres, caldria revisar que els consums energètics del centre per tal de verificar que són correctes. 9 - ELECTRICITAT El tipus d'enllumenat del centre permet no és del tot òptim, donat que trobem en la gran majoria fluorescents en balast convencional. Aquest és un punt en el qual s'ha d'invertir per millorar l'eficiència energètica de les instal·lacions. - CLIMATITZACIÓ Els equips de climatització actuals tenen un rendiment molt baix, amb un COP per sota 2,5. Actualment existeixen equips al mercat amb rendiments molt més elevats, i amb valors de COP al voltant de 3-3,3. Per tant, caldria tenir en compte la modificació de la instal·lació de climatització per equips més eficients. No s'ha tingut en compte aquesta actuació en les propostes, donat que amb els consums i costos actuals el període de retorn de la inversió és molt elevat. Caldria revisar que aquests valors siguin correctes. També caldria considerar la possibilitat d'instal·lar recuperadors de calor en la renovació de l'aire, aprofitant la calor o el fred de l'aire de retorn per preescalfar l'aire d'entrada i així disminuir les pèrdues tèrmiques. 10 Actuacions proposades Relació d'actuacions que es proposen ja sigui en l'aplicació de bones pràctiques en la gestió energètica on en inversions en equipaments. Fer especial esment a la possibilitat d'instal·lar una coberta fotovoltaica i a totes aquelles actuacions de millorar de l'eficiència en la il·luminació. Estalvi Estalvi Període de Ordre Cost energètic econòmic retorn / Tn de CO2 de Descripció de l'actuació aproximat Observacions aproximat aproximat amortització estalviades prioritat () (kWh/any) (/any) (anys) La instal·lació consisteix en una central fotovoltaica de 12 Instal·lació de panells fotovoltaics 1 137.500 28.500 9.553,98 12,00 11,12 kW instal·lada a la coberta i 13 kW integrats en la façana d'entrada. Substitució de balast convencional de 2 6.100 3.800 600 10,17 1,48 fluorescents per balast electrònic Instal·lació de dos comptadors pel un Implantació d'un sistema de gestió de control més acurat 3 1.500 3.700 300 5 1,42 l'energia dels consums. Un destinat a la sala d'ordinadors i 11 Estalvi Estalvi Període de Ordre Cost energètic econòmic retorn / Tn de CO2 de Descripció de l'actuació aproximat Observacions aproximat aproximat amortització estalviades prioritat () (kWh/any) (/any) (anys) l'altre per la climatització. Instal·lació de dispositius d'aturada Es preveu la automàtica de l'enllumenat (detectors de instal·lació de 4 530 400 50 10,56 0,16 presència, polsadors, cèl·lules polsadors en els 3 fotoelèctriques,...) lavabos existents. No es disposa de la inversió 5 Sectorització del enllumenat - 1.500 200 - 0,58 realitzada per part de l'Ajuntament Millora dels tancaments de la porta 6 1250 160 0,49 principal L'ordre de prioritat ve determinada per la factibilitat de l'actuació, el període de retorn i l'estalvi obtingut (en , energia i tn de CO2). 12 Informe d'Avaluació energètica de la casa museu de Canet de Mar Centre sociocultural Dades bàsiques Adreça: Riera Gavarra, 2 Superfície construïda: 760 m2 Data de la visita: 15 octubre 2009 Superfície de coberta: 124 m2 Persona de contacte: Ferrán Tenas Número d'usuaris: 34 persones /dia Telèfon: 93 795 46 15 Tipus de gestió: Directe Introducció / Observacions La Casa museu és un conjunt museístic que incorpora la Masia Rocosa, del segle XVI, i la casa Domènech, construïda entre 1908 i 1910 per Domènech i Montaner. Aquesta està situada al centre de Canet de Mar, essent un edifici emblemàtic del municipi. L'edifici de la casa museu consta de 3 plantes i un annex on abans hi havia el jardí, i l'edifici té 2 façanes amb contacte directe amb l'exterior. La masia té dues plantes i només té contacte directe per una façana amb una altre construcció. També hi ha un petit pati interior entre els dos edificis. Figura 1. Vista del edifici Edifici casa museu Masia Rocosa 1 Activitats Es realitzen diverses activitats en aquestes dues dependències. S'hi troben l'oficina de turisme, una sala d'actes, museu i el col·legi d'arquitectes de Catalunya. Horari de funcionament: Museu i oficina turisme: De dimarts a divendres de 9.00 a 14.00 hores i per les tardes dimarts i dissabte de 17.00 a 20.00 hores. Dissabte de 10.00 a 14.00 hores. Dilluns i diumenge tancat. Del col·legi d'arquitectes no s'ha pogut disposar de l'horari de treball. Es suposa que realitzen horari d'oficina. El manteniment de l'enllumenat de l'edifici el realitza la brigada municipal i pel que fa a la climatització s'encarrega una empresa externa: EMTE service. Font energètiques existents Electricitat x Biomassa Gas natural Solar tèrmica Gas-oil Solar Fotovoltaica GLP Altres: __________________ Dades de les pòlisses Pòlisses elèctriques Empresa Núm. de Tarifa Potència Anàlisis de la pòlissa contractada subminis- pòlissa Contract - Observacions tradora ada 1 Fecsa- 40026550113 3.0.A 33 kW Tarifa general de baixa tensió, li endesa es d'aplicació la facturació per energia reactiva. Tarifa simple de baixa tensió, es Fecsa- pot aplicar a qualsevol 2 099598585 2.0A 4.4 kW endesa subministrament de baixa tensió inferior a 15 kW. 2 Indicadors energètics Electricitat1 2005 2007 Consum anual (kWh) 48.835 42.451 Despesa anual () 6.113 5.525 Consum per superfície (kWh/m2) 64,25 55,85 Consum per usuari (kWh/usuari) 1395,29 1212,89 Despesa / superfície (/m2) 8,04 7,27 Despesa / usuari (/usuari) 174,67 157,88 Tones de GEH (Tn/any) 23,49 18,81 1600 1400 1200 1000 kWh 800 600 400 200 0 2005 2007 En el gràfic només es presenta l'evolució del consum de la Masia Rocosa. S'observa un consum molt més elevat en l'any 2005 que 2007. S'hauria de comprovar l'origen d'aquesta diferència ja que es força significativa. Es possible que els valors del 2007 tinguin alguna anomalia. 1Només es disposaven dades de la factura de 4,4 kW, s'ha estimat el consum anual mitjançant la potència contractada, un coeficient de simultaneïtat de 0,7 i un regim de funcionament de 1.728 hores 3 Descripció de les instal·lacions i de l'edifici - SUBMINISTRAMENT ELECTRICITAT a) Comptadors Aquests edificis disposen de dues pòlisses d'electricitat, la casa museu disposa d'un comptador digital i el de la masia és analògic. Les pòlisses no distingeixen per franges horàries i tampoc tenen comptador de reactiva. - Casa Museu: Comptador digital. No s'ha pogut veure la lectura. - Masia Rocosa: 51.678 kWh. b) Quadre elèctric En relació als quadres elèctrics generals, el de la casa museu es troba ubicat a la planta baixa de l'edifici al costat del quadre general i disposa de la sectorització realitzada segons les 3 plantes i els equips de calefacció. La masia té ubicat el comptador i el quadre elèctric a la sala arxiu de la planta baixa i no disposa de sectorització. Figura 2. Quadres elèctrics Quadre general 4 Masia Rocosa Casa museu - EQUIPS DE CONSUM a) Enllumenat Casa Museu Pel que fa l'enllumenat interior de la casa museu no predomina un tipus de làmpada, sinó que varia en funció de les característiques de cada sala on es busquen les condicions òptimes d'il·luminació degut a la tipologia d'ús del edifici. Les làmpades que s'hi poden trobar són principalment fluorescents compactes de 26 W, halògenes de 50 W, halògenes lineals de 200 W, algunes halògenes dicroiques de 50 W i fluorescents de 18 W en les escales i lavabos. Masia Rocosa La masia també disposa d'àmplia varietat de sistemes d'enllumenat, anomenar principalment halògenes de 100 W, halògenes lineals de 200 W i fluorescents de 18, 36 i 58 W. Annex sala exposicions En aquesta part l'enllumenat interior es realitza majoritàriament mitjançant fluorescents de 58 W, encara que també hi ha alguns focus amb làmpades halògenes lineals de 200 i 300 W. Enllumenat exterior Els dos edificis no disposen d'enllumenat exterior propi. L'enllumenat existent és el de la via pública. L'encesa i apagada de l'enllumenat dels edificis es realitza tot de forma manual. Notar que disposen d'un quadre general des d'on realitzen l'encesa i apagada. Figura 3. Enllumenat interior 5 b) Equips informàtics Pel que fa a la casa museu, bàsicament disposen de dos ordinadors a la recepció i a la sala d'actes de la primera planta un projector i un equip d'àudio. En la segona planta, on es troba situat el col·legi d'arquitectes, hi ha un total de 6 ordinadors, 4 impressores i una fotocopiadora. A la masia Rocosa no disposen d'equips informàtics. c) Ascensors La casa museu disposa d'un ascensor, mentre que la masia Rocosa no en té. d) Altres equips consumidors Gairebé no hi ha altres equips que consumeixen electricitat a part dels anteriorment descrits. - CLIMATITZACIÓ Casa museu De tot l'edifici només disposen de climatització la sala d'actes i la segona planta on es troba el col·legi d'arquitectes de Catalunya. Es realitza mitjançant 3 bombes de calor: - 2 de potencies calor/fred de 14,3/13 W 6 - 1 de potencia calor/fred de 8,2/8 W A l'oficina de turisme disposen d'una estufa elèctrica de 2000 W. Figura 4. Equip de climatització Casa museu En aquesta dependència no es disposa de cap sistema de climatització. - VENTILACIÓ La sala d'exposició disposa de sistemes auxiliars de ventilació, però aquests estan desconnectats ja que la màquina es va desinstal·lar. - TANCAMENTS a) Obertures a façana Els tancaments de la casa museu i de la masia Rocosa que donen a l'exterior són tots de fusta i de vidre senzill. Pel que fa a la sala d'exposició, hi ha vidrieres antirobatori i algun tancament d'alumini amb vidre senzill. Figura 5. Tancaments 7 b) Tancament vertical (parets) Les parets de l'edifici són d'obra de gruixos variables de 20 a 30 cm. a) Tancament horitzontal (coberta) La coberta de la casa museu és a quatre aigües, amb alguna petita zona posterior plana. Per altra banda, la coberta de la masia Rocosa és a dos aigües feta de teula, comentar que aquesta va ser remodelada en el 2001 i no és accessible des de l'interior. Figura 6. Coberta - ALTRES COMENTARIS Està prevista una reforma de la instal·lació elèctrica incloent un nou comptador. Entre els treballadors del centre s'encarreguen del correcte funcionament de les instal·lacions i això permet la detecció de forma ràpida de qualsevol incidència produïda. No s'han observat cartells informatius, ni senyalització de conscienciació d'un ús racional de l'energia. Tenint en compte que és una dependència municipal es podrien posar certs cartells informatius i recordatoris sobre l'encesa i apagada d'enllumenat i ús responsable de la climatització en les zones de treball internes. 8 Conclusions de la situació energètica de l'equipament - INDICADORS ENERGÈTICS Els indicadora energètics del centre són elevats, cal tenir present que s'ha estimat el consum elèctric de la casa museu, així doncs, faria falta saber el consum real per poder extreure conclusions concretes - ELECTRICITAT El tipus d'enllumenat del centre no és del tot òptim energèticament, però s'ha de tenir en compte la tipologia d'equipament. En els museus s'ha d'obtenir una il·luminació adequada pel tipus d'exposicions que hi trobem, quedant en un segon terme l'eficiència energètica. De totes maneres, d'acord amb l'enllumenat actual es realitzaran propostes per tal de millorar-ne l'eficiència. Per altra banda, alhora de fer substitucions de l'enllumenat actual, cal optar sempre per fluorescents d'alta eficiència (T5) amb balast electrònic, fluorescents compactes o halògenes dicroiques d'alt rendiment. - CLIMATITZACIÓ Els equips de climatització que donen servei al COAC i a la sala d'actes presenten uns rendiments (COP) adequats. Cal destacar que algunes zones que s'utilitzen de forma freqüent necessitarien una major aportació de calor ja que són molt fredes. Aquest és el cas de l'oficina de turisme. Per tal de definir la instal·lació més adient caldria realitzar un estudi detallat dels espais que requereixen climatització i d'aquells que no sigui necessari i estudiar diferents sistemes de distribució de fred i calor. A partir d'aquest estudi caldria determinar la potència en fred i calor necessària per obtenir el confort definit en Reglaments com el RITE o bé la normativa de Riscos Laborals. Per tal de garantir que el sistema de climatització sigui d'alt rendiment, caldria optar per un sistema aire-aire tipus VRV, amb una elevada eficiència energètica i format per una unitat exterior i diferents equips interior Pel que fa a la masia no es considera estrictament necessària la instal·lació d'equips de clima, ja que la seva utilització és reduïda. 9 Actuacions proposades Relació d'actuacions que es proposen ja sigui en l'aplicació de bones pràctiques en la gestió energètica on en inversions en equipaments. Fer especial esment a la possibilitat d'instal·lar una coberta fotovoltaica i a totes aquelles actuacions de millorar de l'eficiència en la il·luminació. Omplir la taula següent: Estalvi Estalvi Període de Ordre Cost energètic econòmic retorn / Tn de CO2 de Descripció de l'actuació aproximat Observacions aproximat aproximat amortització estalviades prioritat () (kWh/any) (/any) (anys) La inversió correspon a la instal·lació de 1 Sensibilització energètica 600 850 110 5,43 0,33 cartells per al bon ús energètic de les instal·lacions. 2 Substitució de làmpades halògenes 100 300 40 2,5 0,12 dicroiques de 50 W per halògenes de 35 W d'alt rendiment 3 Substitució de balast convencional dels 3.500 1.570 230 15,22 0,61 tubs fluorescents per balast electrònic 4 Instal·lació de dispositius d'aturada 300 270 40 6,91 0,12 Es proposa la automàtica de l'enllumenat (detectors de instal·lació de presència, polsadors, cèl·lules polsadors als fotoelèctriques,...) lavabos. L'ordre de prioritat ve determinada per la factibilitat de l'actuació, el període de retorn i l'estalvi obtingut (en , energia i tn de CO2). 10 Informe d'Avaluació energètica del CEIP Misericòrdia de Canet de Mar Centre educatiu Dades bàsiques Adreça: Carrer Àngel Planet, s/n Superfície construïda: 4.100 m2 Data de la visita: 16 octubre 2009 Superfície de coberta: 3.052 m2 Persona de contacte: Directora Montse Castanyer Número d'usuaris: 553 Telèfon: 93 794 18 87 Tipus de gestió: Directe Introducció / Observacions El CEIP Misericòrdia és un equipament adscrit a l'Àrea d'Educació i Infància de l'Ajuntament. Va obrir les portes per primer cop el setembre de 2003. El complex consta de 5 edificis aïllats que desenvolupen les següents activitats: - Parvulari - Principal - Gimnàs - Administració - Manteniment (vigilant) Tots els edificis consten de una planta exceptuant el d'educació primària que en té dues. També disposa de dues pistes esportives i d'una petita zona d'hort. Figura 1 Vistes dels edificis Edifici principal Edifici secretaria 1 Caseta vigilant Activitat: Espai dedicat a la educació dels nens de fins a 3 anys a la guarderia i els de fins 12 anys a primària. Horari de funcionament: 7:30 a 19:00 h. Horari de neteja de l'equipament: 6:00 a 22:00 h. El manteniment de l'enllumenat de l'edifici el realitza la brigada municipal i pel que fa a la climatització s'encarrega una empresa externa: EMTE service Font energètiques existents Electricitat x Biomassa Gas natural x Solar tèrmica x Gas-oil Solar Fotovoltaica GLP Altres: __________________ 2 Dades de les pòlisses Pòlisses elèctriques Empresa Núm. de Tarifa Potència Anàlisis de la pòlissa subminis- pòlissa Contracta contractada - tradora da Observacions Tarifa general de baixa tensió, li es d'aplicació la 1 Fecsa- 40026551229 3.0.A 63 kW facturació per energia endesa reactiva. En la tarifa 3.0.2 actualment és obligatòria la facturació per discriminació horària en 3 períodes (punta, pla i vall). El comptador actual no Fecsa- permet la lectura segons 2 099598585 3.0.2 80 kW endesa període i per aquest motiu, caldrà substituir-lo per un de digital. En cas que el comptador sigui propietat de companyia seran ells els encarregats de substituir el comptador. Aquesta tarifa 2.0A és la Fecsa- tarifa simple pel règim de 3 400026551214 2.0A 4,4 kW endesa baixa tensió amb una potencia contractada no superior a 15 kW. Pòlissa de gas natural Empresa Núm. de Tarifa Anàlisis de la pòlissa subministradora pòlissa contractada ­ Observacions - 1 Gas natural 8828980 3.4 3 Indicadors energètics Electricitat Gas Natural1 2005 2007 2005 2007 Consum anual (kWh) 99512 94263 - 80.673,00 Despesa anual () 11.722,83 12584,36 - 4.332,14 Consum per superfície (kWh/m2) 24,27 22,99 - 19,68 Consum per usuari (kWh/usuari) 180,6 171,08 - 145,88 Despesa / superfície (/m2) 2,86 3,07 - 1,06 Despesa / usuari (/usuari) 21,27 22,83 - 7,83 Tones de GEH (Tn/any) 25,04 25,04 - 35,74 Evolució del consum d'energia elèctrica: 14000 kWh energia elèctrics 12000 10000 8000 6000 4000 2000 0 2005 2007 S'observa una evolució normal dels consums del 2005 i 2007 exceptuant alguns mesos, com el més de març del 2007 on el consum és gairebé nul segurament degut a la regularització de lectures estimades/reals realitzades per companyia. Destacar també que el consum és menor els mesos d'estiu quan l'activitat de l'escola disminueix considerablement. No es disposa de la distribució mensual del consum de gas natural. L'any 2005 encara no es disposava d'escomesa de gas natural. 1 4 Descripció de les instal·lacions i de l'edifici - SUBMINISTRAMENT ELECTRICITAT a) Comptadors El centre disposa de tres pòlisses d'electricitat i totes elles disposen de comptadors analògics. Les pòlisses de l'edifici principal i la del parvulari disposen de discriminació horària en hora, punta i vall, a més de tenir un comptador específic d'energia reactiva, mentre que la de la caseta de vigilant només disposa d'un únic període. Les seves lectures en el moment de la visita eren de: - Edifici principal: 2.367 kVArh, 3.190 kWh en hora plana i 1.377 kWh en hora punta respectivament. - Edifici parvulari: 391 kVArh, 347 kWh en hora plana i 120 kWh en hora punta respectivament. - Caseta manteniment: 290 kWh. b) Quadre elèctric Durant la visita es va veure el quadre elèctric general, de l'edifici d'administració i que disposa de les següents línies de sectorització: - 4 línies d'enllumenat (exterior i interior) - 1 línia d'informàtica - 1 línia per la cuina, la caldera i la sala d'ordinadors de l'Ampa - 1 línia pels gimnàs, la primera planta i l'edifici d'administració. Figura 2 Quadre elèctric general 5 - SUBMINISTRAMENT GAS NATURAL a) Comptadors La instal·lació disposa de dos subministraments de gas: - Un dels comptadors de gas natural es troba ubicat en un tancat que hi ha en una zona exterior entre edificis i aquest subministrament és utilitzat per la cuina de l'escola. En el moment de la visita la seva lectura era de 4002 m3. - L'altre subministrament és el que alimenta la caldera, el comptador està situat a la mateixa sala de la caldera. En el moment de la visita la seva lectura era de 4002 m3. Figura 3 Comptadors de gas natural - EQUIPS DE CONSUM a) Enllumenat Edifici administració Pel que fa al enllumenat interior les làmpades majoritàries en aquest edifici de l'escola són principalment fluorescents de 58 W, encara que també hi ha bombetes incandescents de 60W en els lavabos. Edifici principal En aquest edifici l'enllumenat interior es realitza mitjançant làmpades majoritàries a tota l'escola són principalment fluorescents de 58 W, encara que també hi ha fluorescents de 36W amb balast convencional en algunes aules. Els lavabos disposen de fluorescents de 18W. Edifici parvulari En aquest edifici l'enllumenat interior a tota l'escola està principalment format per fluorescents de 36 W, encara que també hi ha alguns 6 fluorescents de 58W amb balast convencional en algunes aules i passadissos. Gimnàs Pel que fa a l'enllumenat de la pista, aquest es fa amb 6 focus de làmpades de vapor de mercuri de 250 W, encara que també hi ha fluorescents de 36W en els lavabos i vestidors. Enllumenat exterior L'enllumenat exterior està format per 15 fanals de vapor de sodi d'una potència de 200 W. Figura 4 Enllumenat exterior L'encesa i apagada de l'enllumenat de l'escola es realitza tot de forma manual, destacar que disposen d'un punt de control de l'enllumenat a la secretaria per facilitar l'encesa i apagada. Els fanals exteriors disposen de regulador horari. L'horari d'obertura es regula en funció de les necessitats de cada estació de l'any. b) Equips informàtics Pel que fa a la secretaria, bàsicament disposen de dos ordinadors a la secretaria, una impressora i dues fotocopiadores. En l'edifici parvulari s'han comptabilitzat dos ordenadors solament. En l'edifici principal hi ha dos ordinadors, tres projectors i una televisió. També hi ha una sala d'informàtica amb 15 ordinadors i na pissarra interactiva. c) Ascensors No disposen d'ascensors a les instal·lacions. 7 d) Altres equips consumidors Principalment els altres equips que consumeixen electricitat es concentren a la cuina, on podem trobar: - 1 forn elèctric - 3 congeladors - 1 frigorífic cinc portes - 1 rentaplats - 1 campana extractora - 2 calentadors Figura 5 Equipaments de la cuina La cuina també disposa d'altres equips a gas: - 1 cuina amb 8 fogons - 1 marmita - 1 fregidora La cuina és gestionada per una empresa privada. 8 - CLIMATITZACIÓ Pel que fa a la climatització aquesta es realitza, pràcticament en la seva totalitat, mitjançant la caldera de gas natural de que disposen. La caldera és de la marca ROCA, model CPA400 amb una potència nominal de 465,1 kW. La regulació de la temperatura d'aigua de calefacció es realitza a través d'una central de regulació electrònica. Els emissors finals són radiadors sense vàlvules reguladores, distribuïts per les diferents aules i dependències. Tractant-se d'una escola, es dificulta la instal·lació de vàlvules ja que els nens i tenen accés. Les vàlvules haurien de disposar de protecció per tal d'evitar la seva manipulació i que només el personal responsable hi pugui tenir accés La temperatura de tot el centre es regula directament des d'un control central, amb un únic circuit per tot l'edifici, dificultant la correcta climatització de totes les zones de l'escola. Els conductes d'aigua calenta de la sala de calderes es troben correctament aïllats. Figura 6 Caldera Al gimnàs es disposa de 4 aerotermos bastant antics per realitzar la climatització. 9 Figura 7 Aerotermos gimnàs També es disposa de dos calefactors/ventiladors elèctrics de 2000 W en dues aules del edifici de parvularis. - VENTILACIÓ El recinte no disposa de sistemes auxiliars de ventilació i aquesta es realitza a través de les obertures de l'edifici. - ACS (Aigua calenta sanitària). La producció d'ACS pels vestuaris del gimnàs es realitza mitjançant tres panells solars tèrmics situats a la coberta del gimnàs. Figura 8 Panels solars tèrmics 10 - TANCAMENTS a) Obertures a façana Els tancaments de l'escola que donen a l'exterior són tots d'alumini de vidre senzill, exceptuant els del edifici de secretaria, que són de fusta amb vidre senzill. Seria necessari el canvi de vidre senzill per vidre doble, donat que per la superfície a considerar (uns 140 m2) i amb les condicions actuals pot comportar un estalvi de 2.300 kWh/any. De totes maneres, degut al baix cost del gas natural i l'elevat cost dels tancaments no s'incorpora com a proposta al ser el període de retorn superior als 40 anys. Destacar el sistema de control solar de l'edifici infantil, amb lamel·les exteriors orientables que impedeixen l'entrada directa de radiació solar, evitant enlluernaments i sobreescalfaments. A la resta de l'escola també es disposa de persianes enrotllables exteriors als tancaments. Figura 9 Tancaments b) Tancament vertical (parets) Les parets de l'edifici són d'obra de gruixos variables de 20 a 30 cm. a) Tancament horitzontal (coberta) Les cobertes de tots els edificis són planes, exceptuant la del gimnàs que es a dos aigües. Destacar que també disposa d'obertures interiors per tal de que arribi llum natural a les aules. 11 Figura 10 Coberta - INSTAL·LACIONS D'ENERGIES RENOVABLES A la coberta del centre hi trobem una instal·lació de panells solars tèrmics per a la producció d'ACS. En total hi ha instal·lats 3 panells amb un superfície de 11,4 m2 en total, aquests consten de dos plaques de 1x1.9 m. cadascun amb acumuladors de 300 l. No es disposa d'un control de l'energia generada per aquesta instal·lació. Figura 11 Panells solars tèrmics Comentar que degut a les característiques de la coberta, aquesta presenta grans potencialitats per la instal·lació de panells solars fotovoltaics. Es considera un espai disponible per la instal·lació d'energi