Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible del municipi de Canet de Mar Ajuntament de Canet de Mar Àrea de Medi Ambient Document I Pla d'acció per l'energia sostenible de Canet de Mar Abril 2010 2 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible del municipi de Canet de Mar El Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible s'ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d'alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables. Equip Redactor: LA VOLA 1981,S.A., Empresa consultora Miki Rubio, Cap de producte de canvi climàtic. Òscar Enguita, Tècnic de canvi climàtic. Berta Riba, Tècnica d'eficiència energètica. Núria Pous, Tècnica d'eficiència energètica. Ajuntament de Canet de Mar: Responsables seguiment PAES Sílvia Tamayo Mata, Regidora de Medi Ambient Eduard Moreno Roca, Tècnic de Medi Ambient Sílvia Amatller Micola, Enginyera Municipal Roser Cucurell Úbeda, Informadora Ambiental Diputació de Barcelona: Direcció del treball Rosa Maria Canals, Cap de la Secció de Planificació Ambiental Local Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. 3 4 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 9 1.1 ÀMBIT GENERAL .............................................................................................................. 9 1.2 ÀMBIT LOCAL .................................................................................................................. 11 1.2.1 L'AGENDA 21 LOCAL, PLA D'ACCIÓ AMBIENTAL ............................................................................ 11 2 MARC GENERAL .................................................................................................. 13 3 EL MUNICIPI DE CANET DE MAR .................................................................. 17 4 AVALUACIÓ D'EMISSIONS. INVENTARI ...................................................... 21 4.1 METODOLOGIA .............................................................................................................. 21 4.1.1 MARC DE REFERÈNCIA ................................................................................................................................. 21 4.1.2 OBJECTIUS ............................................................................................................................................................ 22 4.1.3 ABAST ....................................................................................................................................................................... 22 4.1.4 FASES DE TREBALL ......................................................................................................................................... 23 4.1.4.1 RECOLLIDA D'INFORMACIÓ - ENQUESTA DE PARTIDA ............................................................. 25 4.1.4.2 ENTRADA DE DADES AL PROGRAMA LV EMISSIONS................................................................. 26 4.1.4.2.1Variables estudiades ........................................................................................................................................... 27 4.1.4.2.2Factors d'emissió emprats................................................................................................................................ 29 4.1.4.2.3Fonts d'informació i aclariments..................................................................................................................... 29 4.1.4.3 AVALUACIÓ D'EMISSIONS DE GEH......................................................................................................... 31 4.2 AVALUACIÓ DELS CONSUMS ENERGÈTICS I LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI .................................................................... 33 4.2.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DEL MUNICIPI.................................................................. 33 4.2.1.1 CONSUM TOTAL DEL MUNICIPI................................................................................................................. 33 4.2.1.1.1PER SECTORS ..................................................................................................................................................... 33 4.2.1.1.1Per fonts energètiques ....................................................................................................................................... 35 4.2.1.2 CONSUMs detallats PER SECTORS ........................................................................................................ 36 4.2.1.2.1SECTOR PRIMARI .............................................................................................................................................. 36 4.2.1.2.2SECTOR INDUSTRIAL ...................................................................................................................................... 37 4.2.1.3 INDICADOR DE LA XARXA DE MUNICIPIS CAP A LA SOSTENIBILITAT ............................. 38 4.2.1.4 INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL........................................................................................................... 39 4.2.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI .......................................................... 40 4.2.2.1 EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI ........................................................................................................ 40 4.2.2.1.1PER SECTORS ..................................................................................................................................................... 40 4.2.2.1.2PER FONTS ENERGÈTIQUES ..................................................................................................................... 41 4.2.2.2 EMISSIONS detallades PER SECTORS ................................................................................................... 42 4.2.2.2.1SECTOR PRIMARI .............................................................................................................................................. 42 4.2.2.2.2SECTOR INDUSTRIAL ...................................................................................................................................... 43 4.3 AVALUACIÓ DELS CONSUMS ENERGÈTICS I LES EMISSIONS DE GEH DE L'ÀMBIT PAES ............................................................ 45 4.3.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DE L'ÀMBIT PAES.......................................................... 45 4.3.1.1 CONSUM TOTAL DE L'ÀMBIT PAES ........................................................................................................ 45 4.3.1.1.1PER SECTORS ..................................................................................................................................................... 45 4.3.1.1.2PER FONTS ENERGÈTIQUES ..................................................................................................................... 46 4.3.1.2 CONSUMs detallats PER SECTORS.......................................................................................................... 48 4.3.1.2.1CONSUMS SECTOR SERVEIS .................................................................................................................... 48 4.3.1.2.2CONSUMS SECTOR DOMÈSTIC................................................................................................................ 49 5 4.3.1.2.3CONSUMS SECTOR TRANSPORT ........................................................................................................... 50 4.3.1.2.4CONSUMS SECTOR RESIDUS ................................................................................................................... 51 4.3.1.2.5CONSUMS SECTOR AIGUA.......................................................................................................................... 52 4.3.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L`ÀMBIT PAES ................................................. 53 4.3.2.1 EMISSIONS TOTALS DE L'ÀMBIT PAES................................................................................................ 53 4.3.2.1.1PER SECTORS..................................................................................................................................................... 53 4.3.2.1.2PER FONTS energètiques ............................................................................................................................... 54 4.3.2.2 EMISSIONS DETALLADES PER SECTORS ......................................................................................... 56 4.3.2.2.1EMISSIONS SECTOR SERVEIS.................................................................................................................. 56 4.3.2.2.2EMISSIONS SECTOR DOMÈSTIC ............................................................................................................. 57 4.3.2.2.3EMISSIONS SECTOR TRANSPORT ......................................................................................................... 58 4.3.2.2.4EMISSIONS SECTOR RESIDUS ................................................................................................................. 60 4.3.2.2.5EMISSIONS SECTOR AIGUA ....................................................................................................................... 61 4.4 AVALUACIÓ DELS CONSUMS ENERGÈTICS I LES EMISSIONS DE GEH EN L'ÀMBIT DE L'AJUNTAMENT ............................... 62 4.4.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DE L'AJUNTAMENT ...................................................... 62 4.4.1.1 CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L'AJUNTAMENT ........................................................................ 62 4.4.1.1.1PER SECTORS..................................................................................................................................................... 62 4.4.1.1.2PER FONTS ENERGÈTIQUES..................................................................................................................... 64 4.4.1.2 CONSUMS DETALLATS PER SECTORS ............................................................................................... 65 4.4.1.2.1CONSUMS EN L'ENLLUMENAT PÚBLIC................................................................................................ 65 4.4.1.2.2CONSUMS EN SEMÀFORS........................................................................................................................... 65 4.4.1.2.3CONSUMS EN EQUIPAMENTS MUNICIPALS ..................................................................................... 65 4.4.1.2.4CONSUMS EN FLOTA VEHICLES MUNICIPALS................................................................................ 67 4.4.1.2.5CONSUMS EN FLOTA VEHICLES SERVEIS EXTERNALITZATS.............................................. 68 4.4.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L'ÀMBIT DE L'AJUNTAMENT ................... 69 4.4.2.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS TOTALS DE L'AJUNTAMENT .............................................. 69 4.4.2.1.1PER SECTORS..................................................................................................................................................... 69 4.4.2.1.2PER FONTS ENERGÈTIQUES..................................................................................................................... 70 4.4.2.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS PER SECTORS ........................................................................... 71 4.4.2.2.1EMISSIONS DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC.............................................................................................. 71 4.4.2.2.2EMISSIONS DELS SEMÀFORS ................................................................................................................... 72 4.4.2.2.3EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS ............................................................................. 72 4.4.2.2.4EMISSIONS DE LA FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS............................................................... 73 4.4.2.2.5EMISSIONS DE LA FLOTA DE VEHICLES DE SERVEIS EXTERNALITZATS ..................... 74 4.5 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA INFERIOR A 20 MW ............................... 75 4.5.1 PRODUCCIÓ EN L'ÀMBIT MUNICIPI ........................................................................................................ 75 4.5.1.1 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA .............................................................................................................. 75 4.5.1.2 ESTALVI D'EMISSIONS PER LA PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA EN L'ÀMBIT MUNICIPI.................................................................................................................................................................................... 76 4.5.2 PRODUCCIÓ EN L'ÀMBIT PAES................................................................................................................. 77 4.5.2.1 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA .............................................................................................................. 77 4.5.2.2 ESTALVI D'EMISSIONS PER LA PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA EN L'ÀMBIT PAES78 4.5.3 PRODUCCIÓ EN L'ÀMBIT DE L'AJUNTAMENT .................................................................................. 79 4.5.3.1 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA DE L'AJUNTAMENT.................................................................. 79 4.5.3.2 EMISSIONS ESTALVIADES PER LES INSTAL·LACIONS D'ENERGIES RENOVABLES DE L'AJUNTAMENT.............................................................................................................................................................. 80 5 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA ....................................................81 5.1 TAULA RESUM DE L'ÀMBIT PAES......................................................................... 82 6 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 5.2 ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH DELS SECTORS DE L'ÀMBIT PAES ................................................................................................................. 85 5.2.1 SECTOR DOMÈSTIC ......................................................................................................................................... 85 5.2.2 SECTOR SERVEIS ............................................................................................................................................. 86 5.2.3 SECTOR TRANSPORT..................................................................................................................................... 87 5.2.4 SECTOR RESIDUS ............................................................................................................................................. 88 5.2.5 SECTOR AIGUA ................................................................................................................................................... 91 5.2.6 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA .............................................................................................................. 92 5.2.6.1 PRODUCCIÓ ENERGIA ELÈCTRICA ........................................................................................................ 92 5.2.6.2 PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ............................................................................................................. 93 5.2.7 EMISSIONS AJUNTAMENT............................................................................................................................ 93 5.2.7.1 EQUIPAMENTS MUNICIPALS ...................................................................................................................... 94 5.2.7.2 ENLLUMENAT PÚBLIC ..................................................................................................................................... 96 5.2.7.3 SEMÀFORS ............................................................................................................................................................ 98 5.2.7.4 FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS ......................................................................................................... 99 5.2.7.5 FLOTA DE VEHICLES EXTERNALITZATS...........................................................................................100 5.2.7.6 TRANSPORT PÚBLIC .....................................................................................................................................101 5.2.8 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L'ÀMBIT MUNICIPI ................102 5.2.9 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L'ÀMBIT PAES .........................103 5.2.10 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES A NIVELL D'AJUNTAMENT .......106 5.3 ANÀLISI DEL POTENCIAL D'IMPLANTACIÓ D'ENERGIES RENOVABLES EN LES INSTAL·LACIONS MUNICIPALS .......................... 108 5.4 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA DE L'AJUNTAMENT ................. 110 6 OBJ. ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓI ÀMBITS D'ACTUACIÓ ............. 111 6.1 SELECCIÓ DELS ÀMBITS DE COMPROMÍS DEL PAES .......................... 111 6.2 PROJECCIÓ D'ESCENARIS D'EMISSIONS DE GEH EN ELS ÀMBITS DE COMPROMÍS DE REDUCCIÓ ...................................................... 114 7 PLA D'ACCIÓ ....................................................................................................... 117 7.1 PROJECCIÓ DE LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS............................................. 117 7.2 ÀREES DE L'AJUNTAMENT INVOLUCRADES EN L'EXECUCIÓ DEL PLA D'ACCIÓ ........................................................................... 119 7.3 ESTRUCTURA DEL PLA D'ACCIÓ ....................................................................... 121 7.3.1 CONTINGUT DE LES FITXES .....................................................................................................................121 7.4 RECULL D'ACCIONS .................................................................................................. 126 7.1 RESUM PLA D'ACCIÓ ................................................................................................ 186 7 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 1 INTRODUCCIÓ 1.1 ÀMBIT GENERAL El quart informe del IPCC (Panell Intergovernamental d'experts sobre Canvi Climàtic) afirma que l'escalfament del sistema climàtic és inequívoc, com evidencien ja els augments observats del promig mundial de la temperatura de l'aire i de l'oceà, el desgel generalitzat de les neus i els gels, i l'augment mitjà mundial del nivell de mar. Així mateix, segons aquest mateix informe les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle han augmentat, des de l'era preindustrial, en un 70% entre 1970-2004. Les causes d'aquest augment són principalment antropogèniques. El problema s'associa a un model de consum energètic clarament insostenible que suposa un esgotament dels recursos no renovables i l'emissió de gasos amb capacitat per modificar els vectors ambientals. Davant d'aquest escenari generalitzat la resposta de les organitzacions internacionals no s'ha fet esperar i les diferents administracions han reaccionat adoptant-ne mesures i compromisos amb objecte de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle mitjançant l'increment de l'eficiència energètica i el foment de les energies renovables. En aquesta línia, l'Ajuntament de Canet de Mar, amb una política activa front el canvi climàtic, va signar, el passat 28 de maig de 2009, el Pacte d'Alcaldes/esses promogut per la Direcció General de Transport i Energia de la Unió Europea (DGTREN). El Pacte d'Alcaldes/esses compromet a tots els municipis signants ha elaborar un Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible (PAES), amb un programa d'accions que permetin la reducció en més d'un 20% les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEH) del municipi abans del 2020, excepte els sectors indústria i primari. 9 Figura 1 Àmbits municipals d'afectació del PAES de Canet de Mar En aquest sentit, per l'elaboració del PAES l'Ajuntament de Canet de Mar compta amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona, que des del primer moment ha valorat com encert el Pacte d'Alcaldes/esses i els resultats que aquest compromís pot assolir i en conseqüència a endegat un programa de suport als ajuntaments en l'elaboració del PAES. Finalment, en el marc de l'estudi que a continuació es presenta, l'Ajuntament de Canet de Mar es compromet a reduir 9.693,21 t. CO2eq en relació a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de l'any 2005 aconseguint així una reducció del 20,35 % que compleix amb l'objectiu de reduir en més d'un 20% les emissions establert en el Pacte d'alcaldes i alcaldesses. 10 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 1.2 ÀMBIT LOCAL 1.2.1 L'AGENDA 21 LOCAL, PLA D'ACCIÓ AMBIENTAL Durant l'any 2009-2010, s'està elaborant l'Agenda 21 Local de Canet de Mar que inclou una Auditoria ambiental del municipi format per la diagnosi ambiental i un Pla d'acció ambiental. Els objectius principals de l'Agenda 21 del municipi de Canet de Mar són potenciar el desenvolupament local fent-lo compatible amb la utilització sostenible dels recursos, la conservació de la biodiversitat, l'establiment de polítiques integrades que permetin superar els dèficits mediambientals, i fomentar la participació i la implicació dels sectors econòmics i socials del municipi en relació amb el desenvolupament sostenible. El procés d'elaboració del Pla d'acció Local per la sostenibilitat de Canet de Mar es basa en diferents etapes que permeten arribar a un pla de treball estructurat, fonamentat en una anàlisi profunda del territori i amb la participació dels diferents agents socials. Aquestes etapes són: · Realització d'una auditoria del municipi , que consisteix en redactar una memòria descriptiva on s'analitzen en detall tots els aspectes rellevants del municipi (l'entorn natural, l'activitat econòmica, el creixement urbanístic, la mobilitat, la gestió de l'aigua i els residus, la cohesió social,...) i una diagnosi on s'identifiquen els punts forts i febles i es detecten aquells aspectes que caldria millorar. · Disseny del Pla d'Acció Local per la Sostenibilitat (PALS) de Canet de Mar, que per mitjà d'accions concretes planificarà la futura política municipal de sostenibilitat a seguir. · Elaboració d'un Pla de seguiment que inclou un sistema d'indicadors per a la sostenibilitat per tal de caracteritzar el municipi i la seva evolució futura vers el desenvolupament sostenible. En el procés han participat els agents socials, econòmics i persones que a títol individual s'han interessat en el procés d'Agenda 21 Local. En el PALS hi ha un total de 8 línies estratègiques que es desenvolupen en diferents programes d'actuació i es concreten en accions i projectes: 1. Una gestió municipal amb criteris de sostenibilitat ambiental i propera a la ciutadania 11 2. Un planejament urbanístic sostenible basat en la millora de l'entorn urbà consolidat i l'espai púbic 3. Gestió i ordenació de l'espai no urbà 4. Fomentar una mobilitat sostenible i segura 5. Optimitzar el consum d'aigua, i els sistemes d'abastament i sanejament 6. Impulsar la reducció dels residus generats i optimitzar la gestió 7. Fomentar l'eficiència energètica i la implantació d'energies renovables 8. Vetllar pel manteniment d'una bona qualitat acústica Aquest document marc i el seu desenvolupament és una de les polítiques ambientals estratègiques del municipi, i és important citar que és fonamental per a l'impuls d'accions sostenibles. El procés de definició de les accions s'ha realitzat de forma paral·lela amb el desenvolupament del PAES, en el qual s'ha realitzat una especial èmfasi en totes les accions estrictament energètiques. 12 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 2 MARC GENERAL L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), conscients que era necessària una font d'informació objectiva sobre un problema tant complex com el canvi climàtic i de les seves repercussions ambientals, van constituir al 1988 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Va ser al 1990 quan l'IPCC va acabar el seu primer informe d'avaluació, el qual va tenir un paper important en la creació del Comitè Intergovernamental de Negociació de les Nacions Unides per al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCC) per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquest conveni proporciona el marc polític global per fer front a la problemàtica del canvi climàtic. El segon informe del IPCC va facilitar l'entrada de les negociacions a nivell de països, les quals van portar a l'adopció del protocol de Kioto per part de la UNFCC. El protocol de Kioto conté el compromís assumit per la majoria de països industrialitzats per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, responsables de l'escalfament del planeta, en una mitjana del 5,2% respecte l'any 1990, any agafat com a línia base, durant el període 2008-2012. Per tant, és un instrument que reforça les mesures internacionals en resposta al canvi climàtic i detalla les mesures a emprendre per les parts incloses en l'annex I del Conveni Marc sobre Canvi Climàtic i demana la utilització eficient de l'energia i el transport així com la promoció de les energies renovables, entre d'altres punts. Al 2007 es publica el quart informe del IPCC que posa de rellevància que el canvi climàtic ja és una realitat i que les causes del canvi són principalment antropogèniques. Aquest informe posa de manifest que les emissions mundials de GEH per efecte de les activitats han augmentat, des de l'era preindustrial, en un 70% entre 1970 i 2004. Així mateix, cal esmentar la publicació l'any 2006 de l'Informe de Stern, encarregat pel govern del Regne Unit a l'economista Sr. Nicholas Stern, que analitza l'impacte del canvi climàtic sobre l'economia mundial. Les seves principals conclusions confirmen que és necessària una inversió equivalent al 1% del PIB mundial per a mitigar els seus efectes i que de no realitzar-se el món s'exposaria a una recessió que podria suposar el 20% del PIB global. 13 Davant d'aquest escenari global i en el marc d'adoptar els compromisos del Protocol de Kioto, les respostes de totes les organitzacions internacionals no s'ha fet esperar i les administracions han reaccionat a tots els nivells i han adoptat una sèrie de mesures i compromisos per a aconseguir una reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, fomentades en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies alternatives. En aquesta línia els ministres d'Urbanisme de la Unió Europea van aprovar en el 2007 l'anomenada "Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles", en la ciutat alemanya del mateix nom, que inclou l'objectiu del desenvolupament sostenible de les ciutats de la UE en l'agenda comunitària, tant des del punt de vista econòmic com social i ambiental. Front aquest compromís la Unió Europea va establir dos compromisos claus: · Reduir almenys un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí a 2020; percentatge que podria arribar al 30% en cas d'aconseguir-se un acord mundial que comprometi a altres països desenvolupats a assolir reduccions d'emissions comparables i als països en vies de desenvolupament més avançats a contribuir adequadament en funció de les seves responsabilitats i capacitats respectives. · Assolir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE el 2020. Seguint els acords i directrius presos en la Carta de Leipzig i en el Dues Vegades 20 per al 2020, la Comissió Europea en 2008 ha posat en funcionament el "Pacte d'Alcaldes i alcaldesses", una iniciativa molt potent com mecanisme de participació del món local en la lluita contra l'escalfament del planeta. El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats que s'adhereixin a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle mitjançant actuacions que incrementin l'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energies renovables. Per a això, les ciutats i regions signants es comprometen a presentar un PAES per a l'horitzó 2020 que detalli les mesures i estratègies per a assolir els objectius. Així mateix, a nivell estatal també s'han emprès accions en la lluita contra el canvi climàtic complementàries a les accions ja engegades. Conforme a les 14 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR dades oficials de l'últim Inventari d'Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle d'Espanya 1990-2007 les emissions difuses han augmentat un 52,2% respecte a l'any base. Per tant, es fan necessàries unes accions urgents entre les quals es troba l'Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta. Horitzó 2007-2012 i 2020. Aquesta estratègia persegueix el compliment dels compromisos d'Espanya en matèria de canvi climàtic i l'impuls de les energies netes, al mateix temps que s'aconsegueix la millora del benestar social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient. Paral·lelament a aquesta estratègia, també a nivell estatal i en matèria d'energia s'ha elaborat el Pla d'Acció 2008-2012 de l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya (E4). Aquest pla identifica els objectius de caràcter estratègic, així com el camí que la política energètica hauria de recórrer per a aconseguir els objectius de la mateixa: seguretat de subministrament en quantitat i preu amb uns nivells d'auto abastament llindars, prenent en consideració l'impacte mediambiental que el seu ús comporta i la important component en relació a la competitivitat de la nostra Economia. Aquest pla s'entrecreua al seu torn amb l'Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta i el Pla d'Energies Renovables 2005-2010. Finalment, a nivell català i de forma paral·lela als compromisos que ha pres l'estat espanyol, Catalunya disposa de dos instruments més. D'una banda, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 aprovat recentment, concretament el setembre de 2008, i el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, ambdós en execució. 15 16 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 3 EL MUNICIPI DE CANET DE MAR Canet de Mar és un dels 30 municipis de la comarca del Maresme, situat a cavall entre la Serralada Litoral i la Mar Mediterrània. Més concretament és un municipi costaner que compta amb uns 2,1 quilòmetres de línia de costa, una superfície total de 5,6 km2 i ocupa una posició central a la comarca. Figura 1 Situació geogràfica de Canet de Mar Font: lavola a partir de la informació del DMAH Taula 1 Principals dades de caracterítzació del municipi de Canet de Mar, 2008 Àmbit Superfície (km2) Població (habitants) Densitat (hab/km2) Canet de Mar 5,6 13.381 2.406,7 Maresme 398,9 420.521 1.054,2 Catalunya 32.106,54 7.364.078 229,4 Font: IDESCAT El territori municipal té una forma més aviat allargada i s'estén perpendicularment des de la costa cap a l'interior. Limita per l'oest amb Arenys de Mar, pel nord-oest amb Arenys de Munt, amb Sant Iscle de Vallalta pel nord, amb Sant Cebrià de Vallalta pel nord-est i amb Sant Pol de Mar per l'est. Remarcar que el límit nord-oest del municipi amb Arenys de Munt és una línia de traçat extremadament recte, i que contrasta amb els límits per la zona nord i est, el traçat dels quals coincideixen amb la línia de carena, i amb la riera dels Oms i el rial de Can Segarres (continuació del rial dels Oms) respectivament. 17 Canet de Mar té una població de 14.037 habitants segons el padró municipal de 2008 i a causa que ocupa una superfície petita, Canet de Mar té una densitat de població relativament alta (2.506,6 hab./km2), sobretot si es compara amb la del Maresme (1.054,2 hab./km2) o la de Catalunya (226 hab./km2). A més, cal tenir en compte que la major part de la població es distribueix a la meitat sud del municipi, fet que accentua aquest paràmetre. Segons l'informe elaborat pel Pla Estratègic del Maresme 2015, al llarg de les darreres dècades, Canet de Mar ha mantingut un ritme de creixement alt situant-se a partir de l'any 2000 amb un creixement al voltant del 4% anual. El creixement s'ha accelerat a partir de la segona meitat dels noranta, arrel de la obertura de l'autopista. La següent figura mostra com l'evolució de la població en els últims deu anys, segons el padró continu de l'Institut d'Estadística de Catalunya (d'ara endavant, IDESCAT), ha estat permanentment ascendent. Figura 1 Dinàmica de la població 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 Població 4.000 2.000 0 Font: IDESCAT. Padró continu Cal destacar que la dinàmica poblacional de Canet de Mar ha estat superior a la mitjana comarcal i molt superior a la mitjana de Catalunya. 18 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR Taula 2 Comparativa de la dinàmica poblacional Població (1998) Població (2008) Increment (%) Canet de Mar 9.613 13.381 39,2 Maresme 329.488 420.521 27,6 Catalunya 6.147.610 7.364.078 16,5 Font: lavola, a partir del padró continu de l'IDESCAT A Canet de Mar es poden identificar 2 eixos territorials de comunicació que es disposen de manera longitudinal, en paral·lel a la línia de la costa: · Autopista del Maresme (C-32) que permet deslliurar als municipis del gruix del trànsit de vehicles. · Carretera Nacional II (N-II), de traçat paral·lel a la costa i a la línia del ferrocarril, és l'eix geogràfic de connexió entre els municipis de la comarca. A nivell urbà, com la majoria del municipis litorals del Maresme, el nucli de Canet de Mar ha crescut entre el sistema de rieres existents al territori municipal. No és estrany, doncs, que els carrers principals ressegueixin el curs de les rieres principals en l'últim tram abans de desembocar al mar. Així, mateix, l'existència de les infraestructures de transport esmentades anteriorment també ha condicionat l'estructura territorial del municipi. La situació geogràfica de Canet de Mar, a la falda de les muntanyes de la Serralada del Montnegre i amb una franja costanera al Mar Mediterrani fa que les condicions climàtiques siguin les pròpies del clima mediterrani. Pel que fa a les temperatures, no són molt contrastades al llarg de l'any, amb valors que a l'estiu es poden situar per sobre dels 30 graus, mentre que a l'hivern gairebé mai davallen els zero graus. Pel que fa a les precipitacions a Canet de Mar, com a gran part de la costa catalana, són escasses (aproximadament uns 600 mm per any) i es reparteixen de manera irregular a la tardor i a la primavera. Especialment a la tardor abunden les tempestes torrencials, ja que l'aigua del mar està molt calenta i interacciona amb els vents freds provinents del nord. 19 20 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 4 AVALUACIÓ D'EMISSIONS. INVENTARI 4.1 METODOLOGIA 4.1.1 MARC DE REFERÈNCIA El Pacte d'Alcaldes/esses està obert a les ciutats de totes les mides a Europa, i per això les ciutats que a causa de la seva mida no tenen els recursos necessaris per preparar un inventari o per treballar en un pla d'acció i fer-ne un esborrany han de rebre suport d'altres administracions amb més recursos. En aquest sentit, el Pacte d'Alcaldes/esses defineix les estructures de suport, entre elles la Diputació de Barcelona, com les administracions públiques que estan en condicions de proporcionar una orientació estratègica, suport financer i tècnic als municipis amb la voluntat política de signar el Pacte, però no tenen les habilitats i/o recursos per complir les seves exigències. Entre les tasques principals que desenvolupen aquestes estructures s'inclouen: · Promocionar l'adhesió al Pacte d'Alcaldes/esses dels municipis de la seva àrea i la prestació de suport i coordinació als municipis fins a la signatura; · Prestar assistència tècnica i estratègica dels municipis disposats a sumar-se al Pacte, però que no tinguin els recursos necessaris per preparar un pla d'acció de l'energia sostenible; · Proporcionar suport financer als municipis per a despeses relacionades amb la preparació PAES; · Donar suport en l'aplicació dels PAES i l'organització de jornades de sensibilització en l'àmbit de l'eficiència energètica. · Informar periòdicament a la Comissió sobre els resultats obtinguts i la participació estratègica en l'aplicació del Pacte. A més, existeixen estructures de suport de segon nivell, les xarxes d'autoritats locals i regionals que es comprometen a millorar la implantació del Pacte d'Alcaldes/esses mitjançant la promoció de la iniciativa, facilitant l'intercanvi d'experiències entre els seus membres i la defensa d'interès comú en els fòrums adequats. 21 En aquest marc, la Diputació de Barcelona, com estructura de suport de segon nivell, ofereix a tots els municipis signants de la província de Barcelona una metodologia comú de treball que cal seguir per redactar els diferents apartats en què constarà el Pla d'Acció d'Energia Sostenible que els municipis hauran de tenir enllestit en el termini d'un any a partir del moment de la signatura del Pacte d'Alcaldes/esses. 4.1.2 OBJECTIUS Els principals objectius de l'elaboració de l'inventari d'emissions de GEH del municipi de Canet de Mar són: · Comprendre els fluxos energètics dins del municipi de Canet de Mar. · Identificar els consums energètics més importants i de les fonts d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle del municipi. · Fixar el punt de referència per definir el marc competencial i executiu de l'Ajuntament en matèria de reducció d'emissions de GEH, millora de l'eficiència energètica del municipi i promoció de les energies renovables. · Donar suport en el procés de planificació d'objectius de reducció dels consum, eficiència i/o aprofitament d'energies renovables a curt i mig termini. El coneixement adquirit com a resultat de l'avaluació i inventari d'emissions del municipi que a continuació es presenta, permetrà disposar a l'Ajuntament de Canet de Mar d'un punt de partida per fixar uns objectius realistes i específics que minimitzin l'aportació municipal al canvi climàtic. Aquest treball, serà la base sobre el qual s'haurà de consolidar la planificació energètica municipal que porti al municipi de Canet de Mar l'any 2020 a complir amb la totalitat dels compromisos subscrits en el Pacte d'alcaldes i alcaldesses, esdevenint una ciutat de referència en la lluita contra l'escalfament global. 4.1.3 ABAST El període d'anàlisi de l'inventari d'emissions de GEH de Canet de Mar comprèn la sèrie de dades entre els anys 2005 i 2007 per a la totalitat dels sectors d'activitat analitzats i a nivell de l'Ajuntament. 22 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR El 2005, que al llarg del document es presenta ressaltat, és l'any establert per la Unió Europea com a any base per l'elaboració dels PAES, sent l'any sobre el qual es relacionaran tots els compromisos de reducció d'emissions de GEH, eficiència energètica i producció d'energies renovables establerts en el marc de la signatura del Pacte d'alcaldes i alcaldesses. Així mateix, el Pacte requereix dur a terme un informe biennal de seguiment de les accions implantades en el municipi a conseqüència de l'aplicació del PAES. Per tant, s'ha considerat oportú i pertinent presentar els resultats de l'inventari complementats amb les dades ressaltades de l'any 2007, que actua com escenari tendencial. 4.1.4 FASES DE TREBALL A continuació es presenta en forma d'esquema les fases de treball seguides en l'elaboració de l'inventari d'emissions de GEH del municipi de Canet de Mar. 23 Figura 2 Esquema de la metodologia seguida en l'avaluació d'emissions de Canet de Mar METODOLOGIA RECOLLIDA INFORMACIÓ -ENQUESTA DE PARTIDA TREBALL A AJUNTAMENT I SOLICITUD INFORMACIÓ VISITES D'AVALUACIÓ ENTREVISTES AMB TÈCNICS ORGANISMES OFICIALS ENERGÈTICA PER FONTS ENTRADA DADES AL PER SECTORS PROGRAMA LV EMISSIONS ELECTRICITAT PRIMARI GAS NATURAL DOMÈSTIC COMBUSTIBLES LÍQUIDS TERCIARI GLP INDUSTRIAL TRANSPORT AIGUA RESIDUS PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA AVALUACIÓ D'EMISSIONS DE GEH ÀMBIT MUNICIPI ÀMBIT PAES ÀMBIT AJUNTAMENT 24 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 4.1.4.1 RECOLLIDA D'INFORMACIÓ - ENQUESTA DE PARTIDA En el procés de recollida d'informació per l'auditoria ambiental municipal de Canet de Mar de l'Agenda 21 Local, es va acordar de sol·licitar tota aquella informació necessària per la realització de l'inventari d'emissions. En la reunió inicial del procés del PAES, realitzada el 23/09/2009 entre l'Ajuntament de Canet de Mar, la Diputació de Barcelona i l'empresa consultora lavola, es va confirmar que la informació que es demana a l'enquesta de partida amb l'objectiu de conèixer quina és la situació actual del municipi en matèria d'eficiència energètica i d'emissions de GEH, així com de les acciones engegades des del propi ens local en diferents àmbits relacionats amb el present estudi (Agenda 21, Pla d'adequació lumínica, Auditories energètiques, Estudis de mobilitat,...) ja es trobava recollida en la memòria descriptiva de l'Agenda 21. Per la obtenció de la informació necessària per la elaboració de l'inventari d'emissions (dins del procés de l'Agenda 21 Local), s'han realitzat visites o contactes telefònics amb tots aquells tècnics municipals que tenen competències en les variables estudiades per tal d'obtenir tota aquella informació necessària per a la realització de l'inventari (consums elèctrics dels diferents equipaments municipals, dels semàfors i de l'enllumenat públic, tipologia de parc mòbil, etc.). La relació dels tècnics municipals contactats per a sol·licitar informació es detallen a continuació: · Eduard Moreno Roca, Tècnic de medi ambient · Sílvia Amatller Micola, Enginyera municipal · Roser Cucurell Úbeda, Informadora Ambiental · Alba Farré Nàcher, Arquitecte Municipal Finalment, per completar la recollida de dades s'han dut a terme les Visites d'Avaluació Energètica (VAE) segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona, en 8 equipaments municipals distribuïts entre les diferents tipologies dels serveis analitzats, que han permès disposar d'una visió detallada de la gestió energètica dels equipaments municipals. Els informes de les visites s'adjunten en el document III ­ Annexos del PAES. La relació dels equipaments municipals a visitar es detallen a continuació: · Dependències de l'Ajuntament (edifici del carrer Ample) · CEIP Misericòrdia 25 · Pavelló municipal · Recinte Vil·la Flora · Llar d'infants El Palauet · Biblioteca · Dependències de la Policia Local (antic escorxador) · Casa Museu La selecció dels diferents equipaments ha vingut determinada de comú acord amb l'Ajuntament tenint en compte els següents criteris: · Edificis que presenten uns elevats consums energètics segons valoració de les dades de consum obtingudes. 4.1.4.2 ENTRADA DE DADES AL PROGRAMA LV EMISSIONS Per al tractament de la informació recopilada s'ha emprat el programa LV EMISSIONS, software en format Excel específic per a l'elaboració d'inventaris d'emissions municipals elaborat per lavola, que permet dur a terme una avaluació de l'aportació municipal al canvi climàtic des del punt de vista d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i del vector energètic. Entre les principals avantatges que presenta la utilització d'aquest programa és que permet dur a terme una doble anàlisi del municipi, diferenciant l'àmbit territorial municipal de l'àmbit funcional del municipi: · Àmbit territorial del municipi. Es considera consum territorial com el consum energètic considerant exclusivament tots els consumidors d'energia dintre dels límits del terme municipal, sense distingir el caràcter supramunicipal d'algunes instal·lacions. És a dir, es comptabilitza el consum energètic total de les instal·lacions que es troben dins del municipi encara que aquestes donin servei a altres municipis. · Àmbit funcional del municipi. Es calcula el consum funcional de cada municipi mitjançant assignacions de consum energètic proporcionals a la càrrega desviada del municipi, tenint en compte sols el percentatge del consum associat al municipi analitzat d'aquelles instal·lacions supramunicipals tant de dins com de fora del terme municipal que li donen servei. 26 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR En el cas de l'inventari d'emissions de GEH de Canet de Mar, les sèries de dades i resultats presentats fan referència únicament a l'àmbit funcional que incorpora tots els fluxos del municipi, tal com es mostra a la figura adjunta. Figura 3 Consums energètics considerats en l'avaluació d'emissions 4.1.4.2.1 VARIABLES ESTUDIADES La utilització d'aquest programa informàtic permet fer el tractament de les dades del municipi de forma global i per sectors així com de les dependències municipals, en relació a: · Consums energètics: inclou els consums d'electricitat, de gas natural, GLP i combustibles líquids així com la seva diferenciació per sectors d'activitat en cas de dades a nivell de municipi i per fonts de consum en el cas de tractar-se de consums propis de l'entitat local. · Emissions associades als consums energètics del municipi: es calculen les emissions generades en el consum d'electricitat, gas natural, GLP i combustibles líquids així com la distribució de les emissions per sectors d'activitat. 27 · Producció local d'energia: inclou la producció d'energia elèctrica amb l'objectiu d'establir el grau de proveïment energètic en energies renovables així com el grau de proveïment en recursos locals. · Instal·lacions supramunicipals: inclou el consum energètic de l'ETAP, I'EDAR i de les plantes de tractament de residus: planta incineradora i planta de compostatge proporcional al municipi de Canet de Mar. Figura 4 Variables estudiades en l'inventari IMPORTACIÓ ENERGIA AIGUA BOMBAMENT FONTS ENERGÈTIQUES ELECTRICITAT GN SECTORS Enllumenat GLP PRIMARI Semàfors CL DOMÈSTIC Municipal Equipaments TERCIARI Comerços Flota vehicles INDUSTRIAL Altres TRANSPORT MUNICIPAL Límits terme municipal PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA INSTAL·LACIONS RESIDUS FOTOVOLTAIQUES PLANTA DE Consum elèctric associat COMPOSTATGE al tractament de residus de Canet de Mar PLANTA INCINERADORA AIGUA Consum elèctric associat al tractament EDAR de l'aigua de Canet de Mar per l'ETAP l'EDAR i VENTA ENERGIA ETAP la dessaladora DESSALADORA 28 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 4.1.4.2.2 FACTORS D'EMISSIÓ EMPRATS Un cop recopilats tots els consums del municipi de Canet de Mar, per dur a terme el càlcul de les emissions generades pel municipi es fa ús dels factors d'emissió associats a cada font de consum. En aquest sentit, per al càlcul s'han aplicat els diferents factors d'emissió facilitats per diferents organismes oficials i s'han emprat els potencials d'escalfament del quart informe de 2007 del IPCC que considera que el metà té un potencial d'escalfament 21 vegades superior que el CO2 i l'òxid nitrós de 310 vegades superior al CO2. 1 CO2eq.= 1 CO2+ 21 CH4+ 310 N2O Taula 3 Fonts dels factors d'emissió per als diferents combustibles. FONT FACTORS FONTS D'EMISSIÓ FACTOR EMISSIÓ EMPRATS EMISSIÓ DESGEL I UNESA 481 g CO2/kWh1 Electricitat (segons OCCC) Gas natural IPCC 202,79 g CO2/kWh Gasos Liquats de Petroli IPCC 236,82 g CO2/kWh Gasoil C IPCC 263,87 g CO2/kWh Gasolina IPCC 254,80 g CO2/kWh Gasoil A i B IPCC 269,85 g CO2/kWh 1.069.000 g CO2/t. RM SIMU-R i LCA-IWM (Incineració) Residus (ECOINVENT) 320.000 g CO2/t. RM FORM (Compostatge) 4.1.4.2.3 FONTS D'INFORMACIÓ I ACLARIMENTS La informació necessària per la realització de l'inventari s'enumera a continuació acompanyada de la font d'obtenció de les dades: · Consum d'energia elèctrica del municipi. S'ha sol·licitat informació a FECSA-ENDESA relativa tan al consum global del municipi com a la distribució de consums dels diferents sectors d'activitat. D'acord 1 Aquest valor correspon a l'any 2005 i varia cada any en funció del Mix elèctric espanyol. Per l'any 2007 el valor és de 450 gr. CO2/kWh. 29 amb les dades facilitades, el consum corresponent a Resta (Baixa tensió) s'ha assimilat al sector terciari, tenint en compte que també inlcou equipaments municipals i enllumenat públic. En els anys que no es disposen dades reals per cada sector s'ha realitzat una extrapolació a partir de les dades que es disposa. · Consum de gas natural del municipi. S'ha sol·licitat la informació a Gas Natural. A l'hora d'analitzar la distribució dels consums per sectors d'ha de tenir en compte que les dades facilitades per la companyia subministradora de gas corresponen a Domèstic i petit comercial per una banda, i per l'altra Industrial i Gran comercial. A partir d'aquestes dades s'ha assimilat les dades dels diferents sectors. · Consum de GLP dels diferents sectors del municipi. Aquesta dada s'ha estimat a partir de les dades provincials facilitades per la Diputació de Barcelona, realitzant la ponderació següent: consum provincial dividit pels habitants de la província i multiplicat pels habitants de Canet de Mar per als diferents anys d'estudi. La distribució per sectors del consum global de GLP del municipi s'ha realitzat tenint en compte les indicacions del Pla de l'Energia de Catalunya 2005-2015: sector primari 5% del consum global del municipi; sector industrial un 11,36% del consum total del municipi; sector terciari un 23,02% del consum global del municipi; sector domèstic un 60,05% del consum global del municipi; sector transport un 0,60% del sector global del municipi. · Consum de combustibles líquids. La dada s'ha estimat a partir de les dades de la província facilitades per l'ICAEN i amb les següents ponderacions: o Sector primari: Li correspon el 100% del gasoil B del municipi, ponderant pel parc mòbil. o Sector industrial: Li correspon el 96,84% dels fueloils del municipi i el 30,08% del gasoil C, ponderant per la població. o Sector terciari: Li correspon el 3,16% dels fueloils del municipi i el 27,06% del gasoil C. o Sector domèstic: Li correspon el 42,86% del consum de gasoil C del municipi, ponderat per la població. o Sector transport: Li correspon el 100% de les benzines i el 100% del gasoil A, ponderant pel parc mòbil. El consum de la flota de vehicles del sector municipal es troba imputada en el sector terciari. 30 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR · Producció d'energies renovables del municipi. S'ha sol·licitat el nombre d'instal·lacions solars fotovoltaiques i la potència instal·lada així com altres instal·lacions solars tèrmiques que l'ICAEN tingués constància que s'haguessin instal·lat a Canet de Mar en el període d'estudi. · Consums energètics del sector municipal (equipaments municipals, semàfors, enllumenat públic, flota de vehicles municipals i transport públic). Dades facilitades per l'Ajuntament de Canet de Mar. o El consum elèctric corresponent als equipaments, el mercat, el cementiri i la deixalleria, s'han agrupat a la categoria "Altres". o Els semàfors comparteixen quadres amb l'enllumenat públic i el seu consum s'ha estimat a partir del nombre d'unitats semafòriques i el seu règim de funcionament. El valor resultant s'ha restat del consum d'enllumenat públic i s'ha considerat constant en els anys 2005-2007. o Únicament es disposen de dades dels vehicles municipals per l'any 2008. Aquestes dades s'han utilitzat pels anys 2005 i 2007, mantenint constant els valors. · Consums del sector residus. Les dades s'han obtingut de l'Agència de Residus de Catalunya. Al trobar-se les instal·lacions de tractament de residus (incineradora i planta de compostatge) fora del límit del terme municipal de Canet, únicament s'han considerat els consums associats als residus generats en el municipi. · Consums energètics de l'estació potabilitzadora de Palafolls, l'EDAR i la dessaladora. Dades facilitades per Consell Comarcal del Maresme i SOREA. El consum del sector de l'aigua inclou el consum del bombeig d'aigua facilitada per l'Ajuntament de Canet de Mar. · Altres dades. Dades com la població de Canet de Mar i el parc de vehicles del municipi s'han obtingut de l'IDESCAT. 4.1.4.3 AVALUACIÓ D'EMISSIONS DE GEH Un cop entrada la informació al programa LV EMISSIONS, s'ha portat a terme l'avaluació de les emissions de GEH del municipi de Canet de Mar, 31 que esdevé l'instrument bàsic que ha de permetre a l'Ajuntament definir la seva estratègia en matèria d'eficiència energètica i mitigació del canvi climàtic, entès com a PAES, donant així resposta als compromisos establerts en l'adhesió al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea. L'avaluació d'emissions es presenta en 3 apartats principals, segons l'àmbit d'anàlisi adoptat, sent: 1. Àmbit municipal: s'analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades a les diferents fonts emissores resultants dels fluxos de funcionament del municipi, tenint en compte la totalitat de sectors econòmics que el conformen. 2. Àmbit PAES: s'analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades únicament a l'àmbit PAES, és a dir, tots els sectors econòmics excepte el primari i l'industrial. 3. Àmbit ajuntament: es calculen les emissions generades pels consums energètics dels diferents serveis i instal·lacions que disposa i fa ús l'Ajuntament per dinamitzar el municipi. 32 DOCUMENT I PAES. PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE DE CANET DE MAR 4.2 AVALUACIÓ DELS CONSUMS ENERGÈTICS I LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI El primer àmbit d'anàlisi de l'inventari d'emissions de GEH, tal com es descriu a l'apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions totals de GEH del municipi. En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics associats a la totalitat de sectors d'activitat del municipi i en un segon punt es detallen les emissions associades al consum energètic descrit prèviament. 4.2.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DEL MUNICIPI 4.2.1.1 CONSUM TOTAL DEL MUNICIPI 4.2.1.1.1 PER SECTORS En el període 2005-2007 el municipi ha experimentat un augment del consum energètic en un 9,6%. En aquest interval han augmentat els consums energètics de tots els sectors econòmics a excepció del sector industrial amb una reducció del 35,7%. Al seu torn, si s'analitza l'any 2005, s'observa que els sectors amb major consum energètic són el domèstic i el transport representant més del 70% de les emissions del municipi. 33 Taula 4 Evolució dels consums energètics per sectors, 2005-2007 MWh Tendència 2005 2006 2007 ÀMBIT MUNICIPI 05-07 Primari 10.942,64 11.101,87 11.261,10 Domèstic 43.934,12 48.768,91 53.603,69 Serveis 10.225,10 11.260,66 12.296,21 Industrial 12.687,30 10.418,49 8.149,67 Transport 68.023,35 70.477,90 72.932,45 Aigua 5.496,79 6.403,13 7.309,47 Residus -667,75 -580,57 -493,39 Total 150.641,55 157.850,38 165.059,20 Figura 5 Evolució dels consums energètics 2005-2007 i distribució per sectors de l'any 2005 Aigua Primari 4% 7% 200.000,00 150.000,00 Domèstic Transport 29% 100.000,00 45% 50.000,00 0,00 2005