/ CA El patrimoni indià a Canet de Mar "Fer les Amèriques" Durant les primeres dècades del segle XIX Canet de Mar esdevingué un dels pobles de la costa que més va intensificar les relacions amb les colònies d'ultramar. Per als joves de Canet, "fer les Amèriques" era, sens dubte, l'única solució davant la manca de treball a les drassanes del poble, que patien la crisi dels vaixells de vela. Molts canetencs partien a curta edat, amb una carta sota el braç i encomanats a algun pa- rent o conegut del poble assentat a l'illa. Tenim l'exemple de Carles Móra, que era tan jove que va fer la comunió abans de marxar a Puerto Rico. Josep Gibert no tenia més de 12 anys quan va arribar a l'Havana, Joaquim Pastor en tenia 13 i Ramon Fors Soler, 14. Aquests joves havien de fer una travessa llarga, de gairebé dos mesos dalt d'un vaixell, sols i en condicions força precàries d'alimentació i d'higiene. I quan arribaven a les colònies tre- ballaven en feines dures, en les plantacions de sucre o cafetars o bé carregant mercaderies als ports. Entre 1820 i 1860, més de dos-cents joves de Canet van emigrar a les colònies, majoritàri- ament a Cuba i a Puerto Rico. I no sempre van trobar la fortuna que recercaven. Molts van perdre-hi la salut. Només alguns van triomfar i es van convertir en personatges influents: els hisendats Joan Baptista Pau, Carles Pascual Puig, Josep Alsina Llauger, els germans Castanyer o Josep Baró Blanxart en són un exemple. Tal vegada Josep Baró és el canetenc de més relleu a les Antilles: va establir la primera línia marítima entre Cuba i Espanya, va ser propietari de dotze ingenis sucrers a la província de Matanzas i fou un dels fundadors del Banco Hispano Colonial. El rei Alfons XII va concedir-li els títols de marquès de Santa Rita i vescomte de Canet de Mar. El lobby dels forners de Canet La nissaga dels germans Busquets van començar a fer pa a l'Havana i van acabar contro- lant el preu de la farina a tota l'illa. La producció de pa al major i el comerç de colonials van ser determinants per a crear les grans fortunes canetenques. De fet, aquests empresaris s'aplegaven en el mateix barri, a voltes també en els mateixos edificis. I els treballadors de les fleques eren també de Canet. Actuaven com un autèntic lobby i concentraven la pro- ducció dels forns en un barri determinat, com el del carrer Belascoain al centre de l'Havana. El negoci de fleques dels Busquets el completaven d'altres establiments de forners cane- tencs, com Josep Pla Pla, els germans Boher, Salvador Llinàs, els germans Verdura, Domè- nec Banchs i Jaume Puxan. Banchs Alsina, a banda de tenir diferents forns de pa, va arribar a ser capità del 3r ba- talló de l'exèrcit espanyol a l'Havana. Les insurreccions dels criolls obligava els colons a fer carrera militar per sufocar les accions. El canetenc Salvador Castanyer Salicrú va ser coronel del 1r batalló de Matanzas. Fou un important terratinent a Matanzas, alcalde de la ciutat i diputat de la província durant molts anys. El seu germà, Joaquim Castanyer Salicrú, també fou un actiu comerciant i productor de sucre, presidí l'Ateneo Colonia Española, va fer carrera militar com a coronel de voluntaris i el 1890 va ser alcalde de la ciutat de Matanzas i governador provincial. El retorn dels americanos i la transformació del poble A partir de 1860, molts d'aquests canetencs van començar a repatriar el capital. Tornaven a Catalunya i invertien les seves fortunes en terres i propietats. Els americanos seran clau per fomentar la reconversió de la vinya canetenca en horta de regadiu i en la inversió inicial per al cultiu del taronger. La seva capacitat inversora va fer que també fossin els accionistes majoritaris de les societats en comandita dedicades al tèxtil que s'anaven fundant. El poder econòmic dels americanos més adinerats va quedar ben palès també quan van co- mençar a transformar els carrers de Canet de Mar amb grans mansions o van bastir el Casino Canetense, que esdevingué, durant anys, el punt de trobada dels indians per recordar les aventures viscudes a l'Havana. Les cases dels americanos es construïren majoritàriament a tres nivells d'alçada, en alguns casos a doble cos, amb grans finestrals i balconades imponents generalment d'estil neo- clàssic. Algunes d'aquestes mansions encara mantenen avui les torres miradors i els patis posteriors, que eren el punt de trobada familiar, decorats amb escenes colonials i amb plan- tes i palmeres que enjardinaven l'espai central, moltes vegades importades directament de les Antilles; com el palo santo, la magnòlia o el bambú, arbres també provinents de la seva estada colonial. Els interiors d'aquestes cases eren d'un luxe extrem. Les estances es decoraven amb detalls geomètrics i florals, el mobiliari sempre es feia amb fusta de caoba importada o amb els mobles de les illes que traslladaven els indians al seu retorn, junt amb tot el servei. A Canet, els primers criats negres van portar-los de l'Havana els Busquets. Expressions relacionades amb els americanos Fer les Amèriques: Dita que fa referència a totes aquelles persones que van anar-se'n a fer l'aventura colonial i que, deu o quinze anys després, van tornar immensament riques. Tenir molta terra a l'Havana: Expressió popular que s'utilitza quan es vol desacreditar a qui vol aparentar i no té res. Els indians, quan tornaven, explicaven les seves històries, vivències i possessions a l'Havana, però ningú podia comprovar si eren certes o no. A Canet, d'aquesta dita en sorgeix una altra: qui no té terra a l'Havana, hi té parents fent referèn- cia al fet que alguna cosa del que es diu pot tenir un rerefons de veritat. Perdre la maleta a l'estret: Era la dita més coneguda quan algú tornava sense fortuna. Es deia que havia perdut la maleta amb les unces d'or just quan havien passat per l'estret de Gibraltar, que era una manera de justificar que no tornava adinerat. Més es va perdre a Cuba: Expressió de consol que encara s'empra quan es viu una situació econòmica negativa. Fa al·lusió al desastre colonial de 1898, en què es van perdre les illes de Cuba, Filipines, Guam i Puerto Rico. Canet, que benteveiu!: Sembla que la primera cosa que feien els indians de Canet quan arribaven al poble era pujar a Pedracastell i des del turó d'en Vadoriques -el cim més alt de l'entorn- exclamaven emocionats "Canet que bienteveo!" o mig en català i castellà crioll: "Ca- net que benteveiu!". Així, encara avui, s'anomena popularment aquest turó Benteveiu. No'n mandan!: Era una cantarella que va popularitzar l'americano Jaume Viñas, quan li anaven a comprar algun producte colonial a la botiga La Moderna i no en tenia exclamava "no'n mandan", contagiat lingüísticament del castellà crioll dels anys que va viure a l'Havana. Des de llavors, la gent va començar a conèixer Jaume Viñas com "en mandan". de Flo C. Rog s ne 22 mi ro C. Tobella o nC n rs Simo C. de la Font C. Joa rr of e 23 Ga C. Castanyer 14 els u C. Pa d a 4 Av. lar Parc de la Pl. Toc C nta llo Misericòrdia Ferr 5 C. Sa nz ani 11 12 13 C. Ma est ou Ermita de Fur C. Ample tor C. N oc 6 15 16 Sant Pau Av. D 7 8 t Riera Sa ma Trinita C. Pl. Torrent Club Jo 17 às Arrosser Nàutic Pl. de la an De rre ia M at Punta 9La R C. Aba b d ar C. A To ricòr ag n ier tD al l Riera de la t Domè a eàs