Aquest llibre fa un viatge visual per DOMÈNECH I diferents monuments històrics i artístics catalans que l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner analitza i interpreta al llarg de la seva vida. L'arquitecte estudia l'art romà de la Tarraconensis; ressegueix les esglésies romàniques del Pirineu del període comtal i entra de ple en l'època de la MONTANER corona catalana amb l'art gòtic i el Monestir de Santa Maria de Poblet. Domènech transcendeix el substrat de PATRIMONI MUNDIAL tots aquest estils en la projecció d'una nova arquitectura, el Modernisme català, amb projectes trascendentals com el Palau de la Música i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambdues obres reconegudes Patrimoni Mundial per la UNESCO. A la recerca de l'art nacional perdut A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT 1 EXPOSICIÓ CATÀLEG Organitza Edita Generalitat de Catalunya Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner Ajuntament de Canet de Mar Amb el suport de Ajuntament de Canet de Mar Amb el suport de Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner Generalitat de Catalunya Coordinació Comissariat Carles Sàiz i Xiqués Carles Sàiz i Xiqués Gemma Martí Rey Gemma Martí Rey Textos Carles Sàiz , Gemma Martí i Xavier Mas Textos Carles Sàiz , Gemma Martí i Xavier Mas Portada Retrat de Lluís Domènech i Montaner fet per Ramon Casas (MNAC) Disseny exposició Ignasi Cristià Imatges Archivo Histórico de la Fundación Comillas (AHFC) Execució Arxiu Casa Navàs Grop Exposicions i Museografia Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) Imatges Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Archivo Histórico de la Fundación Comillas (AHFC) (AHSCP) Arxiu Casa Navàs Arxiu Històric Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AHCOAC) (AFCEC) Arxiu Municipal de Canet de Mar (AMCNM) Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Biblioteca Nacional de Catalunya (BC) (AHSCP) Biblioteca P. Gual i Pujadas Arxiu Històric Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (AHCOAC) Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Arxiu Municipal de Canet de Mar (AMCNM) Cors de Jesús i Maria Biblioteca Nacional de Catalunya (BC) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Biblioteca P. Gual i Pujadas Fons Alfons Viñas Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner Fons Thoshiaki Tange Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors Fons Família Domènech Manley de Jesús i Maria Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Fons Alfons Viñas Patronat del Reial Monestir de Poblet Fons Família Domènech Manley Reus Promoció Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Tom Richter Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Edició Juny 2023 Reus Promoció Tom Richter Disseny i maquetació papyrusdisseny Amb la col·laboració de Imprimeix: Printcolor Ajuntament de Reus, Ajuntament de Tarragona, Casa Navàs Reus, Consorci Patrimoni Mundial de la Vall, Dipòsit legal: B 13212-2023 de Boí, Delegació del Govern davant la Unió Europea, Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ISBN: 978-84-126650-1-7 Patronat del Reial Monestir de Poblet, Casa museu Lluís Domènech i Montaner, © Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner i Ràdio Canet, Ferran Medina, Carles Lucas, Ajuntament de Canet de Mar, de l'edició Emili Llupià i Iolanda Serrano. © Carles Sàiz, Gemma Martí i Xavier Mas, dels textos 2 A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT DOMÈNECH I MONTANER PATRIMONI MUNDIAL A la recerca de l'art nacional perdut 3 DOMÈNECH I MONTANER. PATRIMONI MUNDIAL 4 A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT DOMÈNECH I MONTANER PATRIMONI MUNDIAL A la recerca de l'art nacional perdut AJUNTAMENT Centre d'Estudis DE CANET DE MAR Lluís Domènech i Montaner 5 DOMÈNECH I MONTANER. PATRIMONI MUNDIAL 6 A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT Son amor a l'arquitectura i a Catalunya el portà a estudiar tot allò que podia demostrar la importància d'aquella a les diferents èpoques. Es proposà ser un Viollet de l'Art Català i, amb aquesta fi, destinava totes les estones lliures a anar pels pobles on quedaven restes de monuments arquitectònics d'altres temps, aixecant plànols, fent croquis, traient vistes i furgant a les sagristies en busca de notícies que poguessin interessar. Francesc Guàrdia Vial 1924 7 DOMÈNECH I MONTANER. PATRIMONI MUNDIAL 8 A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT DOMÈNECH I L'ART A la pàgina anterior, Domènech i Montaner fent NACIONAL PERDUT treballs de documentació a l'església de Sant Pere de Montgrony. AHCOAC. L' any 1878 Lluís Domènech i d'aquelles i amb els de la Montaner publica a La indústria i ciència per ella pròpia Renaixensa l'article «En adquirida». Segueix la seva tesi busca d'una arquitectura analitzant el substrat estilístic nacional», on fa una aposta de la península, on diu que hi ha clara per a la renovació dels dues tendències artístiques «que estils artístics del moment. És per a nosaltres responen a un una crítica a l'historicisme origen digníssim d'estima, són imperant i convida a tots els les que pretenen continuar les arquitectes a caminar cap a tradicions de l'Edat Mitjana, en l'eclecticisme. Domènech plan- mal hora interrompudes en teja que «l'arquitectura moderna, arquitectura pel Renaixement. filla i hereva de totes les La primera de les dues escoles passades, s'ha d'alçar sobre prefereix els monuments romà- totes, enjoiada amb els tresors nics i ogivals i, de consegüents 9 DOMÈNECH I MONTANER. PATRIMONI MUNDIAL Despatx-estudi de Lluís Domènech a Can Rocosa de Canet de Mar. CEDIM. 10 A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT com a tradició pàtria, la de que deia que «si volem tenir una l'escola aragonesa, que tan ben arquitectura pròpia per a cada representada tenim a Cata- època, hem de fer-la, de tal lunya» mentre que la segona es manera que sigui nostra». refereix a l'arquitectura mudèjar, Domènech secunda clarament que en moltes ocasions rep el les teories violletianes; ha llegit nom de gòtico-mudèjar. Entretiens sur l'architecture i a la seva biblioteca també hi té el Domènech proposa recuperar la Diccionaire raisonné de l'architec- identitat del territori i impulsar un ture; dues obres cabdals de nou moviment artístic, tal l'arquitecte francès. Però per vegada fruit de la fusió entre els definir i assolir aquesta arquitec- dos estils detallats. Amb la tura pròpia, com a punt de mirada a Europa, posa com a partida d'un nou estil arquitec- mostra l'edifici de l'Arsenal de tònic, cal establir diferències Viena de Theophil Hansen, a entre el gòtic nòrdic i el gòtic ca- cavall de l'estil gòtic i el bizantí. talà. Si bé és cert que per a Però conclou la seva dissertació Domènech el gòtic francès dona- dient que en el nostre cas, va origen a l'Europa carolíngia, ambdós estils peninsulars tal s'amara també de les tradicions vegada no són prou represen- pròpies de cada territori. Per això tatius per satisfer les exigències és necessari determinar les de «l'època present», i fa una diferències entre el gòtic català mirada als estils del passat i el gòtic europeu i també entre perquè assegura que «mai fins el gòtic català i el gòtic hispànic. ara havíem tingut tants elements per engendrar una arquitectura Per a l'arquitecte, els condicio- moderna nacional». nants de Catalunya -tant els humans com els geogràfics- Aquest plantejament domene- reverteixen en el caràcter del quià té el seu paral·lelisme amb poble i influeix directament en el la tesi d'Eugène Viollet-le-Duc plantejament dels edificis, és a 11 DOMÈNECH I MONTANER. PATRIMONI MUNDIAL dir, adopta un criteri plenament domenequià pren unes formes determinista, influenciat de ben arquitectòniques i uns mètodes segur per la Philosophie de l'art constructius característics que d'Hippolyte Taine, quan diu que van arrelant profundament a aquest context «modificava partir de la reinterpretació de amb harmonia al caràcter dels l'eclecticisme. catalans i al medi físic de Catalunya». Per tant, Domènech En una conferència de 1879, Do- afirma que el gòtic català és mènech deia que «per assegurar l'estil artístic més pur, que ha de que nostra arquitectura té permetre ser el punt de partida caràcters propis no és precís que per recuperar l'art nacional tingui estructura, disposició i perdut. ornamentació creades original- ment. Això no ha succeït mai. D'altra banda, per Domènech, Unes èpoques artístiques es l'art gòtic és vist com un estil formen de les despulles de les suficientment dúctil com per passades i dels emprèstits a les adaptar-lo a la modernitat i coetànies, assimilant-se i corre- d'aquesta manera, treballa en la gint les formes» i afegia que «l'ar- formulació teòrica d'un llenguat- quitectura a Catalunya, en l'edat ge que, sense deixar de ser mitjana, única època en que ha eclèctic, ofereixi una autèntica tingut ferma autonomia, no po- alternativa arquitectònica, amb dia ni devia ésser en la civilit- una mirada romàntica cap al zació occidental més que una de gòtic nòrdic, però que mantingui tantes gradacions, tals com la de el substrat del gòtic català com la arquitectura saxona, norman- a base identitària i recuperi i da, llombarda i d'altres que avui adapti les velles formes artísti- tenen concedit un caràcter ques a les noves necessitats, propi». amb nous materials i nous mèto- des de construcció. El desenllaç El mateix Domènech reflexio- final del plantejament estilístic nava a «En busca d'arquitectura 12 A LA RECERCA DE L'ART NACIONAL PERDUT nacional», «¿Per què no preparar, Però tot aquest corpus estilístic ja que no puguem formar-la, una no hagués transcendit sense fer nova arquitectura?... Inspirem- emergir els elements més iden- nos en les tradicions pàtries; en titaris. Paral·lelament a la seva bona hora més que aquests no projecció arquitectònica, Domè- ens serveixin per a faltar els nech emprèn diferents estudis coneixements que tenim o po- sobre el patrimoni català. dem adquirir. Admetem els principis que en arquitectura ens Domènech estudia l'essència del ensenyen les edats passades gòtic i el situa com a punt de totes, que de totes ben guiats partida del nou art català. Tan- necessitem». mateix no abandona en cap moment l'estil romànic que ens És a dir, el nou estil eclèctic situa als orígens de la nació. El emergeix com la combinació gòtic hereta i manté molts trets entre el nou i el vell. Domènech de l'arquitectura romànica. ho planteja com una arquitec- Afirma que «per dues vegades tura de síntesi, on hi té cabuda l'art havia assolit pròpia i elevada la tècnica, l'estil i l'ornamenta- representació en nostre país. Fixà ció. Buscarà la vinc