PROCLAMA DE COMMEMORACIÓ DEL 25N

Un any més ens trobem reindivicant la seguretat i el reconeixement per les dones.

Seguretat en molts àmbits de la vida, en moments puntuals que tan sols és desprotecció i altres que la nostra
vida corre perill, fins i tot arribar a la mort. Mort de dones que continua a mans d'homes que suposadament les
estimen.

Venim de fer un llarg recorregut on dones han lluitat per tot allò que hauria ser natural i reconegut.

Hem fet moltes passes, hem aconseguit després de moltes lluites que en molts aspectes se ens comenci a
considerar, però no hi ha prou.

Vivim sota el paraïgues del patriarcat, està present en tot moment, son creences que han funcionat sempre,
estan tan normalitzades que tot i sent conscients en molts moments s'obren escletxes i nosaltres les dones, en el
nostre dia a dia podem pensar o fer comentaris que quan pares atenció penses com es possible que ho hagi ni
tan sols pensat.

Per tant el camí que tenim pel davant encara és llarg i és llarg on nosaltres hem de continuar defensant els
nostres drets en qualsevol lloc, en el dia a dia.

Hi ha molts punts a considerar i n'hi ha un que és prou important que potser, dic potser és molt la base de tot.

Com es veuen i es considerant els homes a sí mateixos, desde on es miren desde on viuen. Desde el patriarcat
son el tot i s'ho han cregut o no, però ja els està bé tenir tots els previlegis, tot i que en el fons estan tan marc
ats que en el fons son presoners d'aquestes creences.

Potser ara ja toca el canvi de registre en els homes.

Perque arribi el respecte vers les dones els homes han de fer canvis en la seva forma d'entendre que és ser
home.

És hora que les identitats masculines que assumeixen nens i nois es revisin i es qüestionin per aconseguir que
les properes generacions visquin lliures de violència de gènere.

És hora d'oferir nous recursos per prevenir les violències de gènere i proporcionar nous marcs de referència als
nens, nois i joves per viure's i relacionar-se amb més consciència, des del respecte, les cures i el bon tracte.

Ja hi ha homes que començan a fer passes. És una feina que ens toca a totes ja que el canvi vindrà quan els
nens d'avui siguin homes amb unes altres mirades, amb unes altres actituds, amb uns altres sentiments, per tant
a casa al carrer a les escoles fem projectes i portemlos a terme donem altres referents sobre les masculinitats
per que el canvi sigui una realitat.

Totes sortim beneficiades!!!

És necessari que tots els homes renunciïn a la violència JA!!!

I en senyal de protesta per la violència i maltracte per part dels homes envers les dones encenem aquesta llum
lila com a recordatori de que no és no.

RIM GARCIA                                                                    Canet de Mar, novembre 2021