SALA CULTURAL RAMON DE CAPMANY Plaça dels Americanos s/n, 08360 Canet de Mar EXPOSICIÓ DE PINTURA Cris na Fonollosa El passeig de la Misericòrdia, 1981 Del 19 de juny a l'11 de juliol de 2021 és Ajuntament de Canet de Mar Àrea de Cultura Ha il·lustrat a l'es l de les an gues "al·leluies" (vides il·lustrades narrades en vers) les vides d'Antonio Machado (per encàrrec de la Junta d'Andalusia); de Mercedes de Prat de Rodríguez Aguilera; de Miguel Hernández (per encàrrec de la Fundació Miguel Hernández, Alacant); de José María Hinojosa (per encàrrec del Centre Cultural Generació del 27, Màlaga); sobre les Romerías de Mayo de Holguín (per encàrrec de l'Associació Hermanos Saiz, Cuba); i de José María "El Tempranillo" (per encàrrec de la Fundació sobre el desenvolupament de la ruta Pobles del Tempranillo, Andalusia), entre altres. Ha exposat en moltes localitats d'Espanya, Europa i Amèrica Lla na, destacant el Museu Internacional d'Art Naïf de Jaén; el Museu Internacional d'Arte Naïf MAN d'Ana i Albert Laporte a Beraut (França); la Galeria Amahoro, de Gerald Mouial, a l'illa Saint-Mar n (Carib francès); el Gran Teatre de L'Habana (Cuba) o la Montserrat Gallery de Nova York. Recentment varies de les seves pintures/obres han estat escollides per formar part del Poble mediterrani, 1980 Museu Internacional d'Arte Naïf de Sofia, a Bulgària. Ben tornada a Canet, Cris na! L'obra de Fonollosa arribarà també a la Fundació Antonio Machado a Colliure, França. L'ar sta donarà els originals del seu treball sobre Antonio Machado a la Fundació i una bandera cubana com a homenatge als republicans espanyols que varen ser acollits a Cuba i Cris na Fonollosa (Barcelona, 1951) és una pintora, gravadora i il·lustradora. als cubans morts a Espanya com a Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Quatre aquarel·les recents integraran també la col·lecció del Museu de l'Art Naïf A través de l'es l naïf, també anomenat primi u o ingenu, reinterpreta els imaginaris de la Lla noamericà (MANLA) a Quito, Equador. En aquests mesos ha par cipat també en vida quo diana, des d'una perspec va original, fantàs ca i poè ca, expressant l'amor, exposicions en línia com un Nadal diferent, amb la seva peça l'arbre de l'esperança, a Itàlia. l'abandó, el desig, la soledat, o el joc. Les seves temà ques comprenen des de les escenes familiars de mares i fills als paisatges de les illes mediterrànies, escenes bíbliques Cris na Fonollosa és neboda de la pintora canetenca Concha Ibáñez i se sent canetenca tant almodovarianes, cambres an llanes, sirenes inventades des del folklore caribeny o verges per vincles familiars com per haver viscut durant molts anys de la seva joventut a Canet. És patrones de llibres, gats, planetes o animals estranys. per això que avui tenim el goig i la sort de presentar la seva obra, desconeguda per la majoria de canetencs, en aquesta magnífica exposició. Nascuda a Barcelona, va créixer en un entorn familiar d'ar stes plàs cs, i ben aviat es va sen r atreta per l'es l naïf que va descobrir de la mà de Rousseau i dels primi us francesos. Ben tornada a Canet, Cris na! Va estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis de Barcelona i va realitzar diversos cursos forma us de gravat i serigrafia. Pere Xirau i Espàrrech Regidor de Cultura Ha exercit el càrrec de Vocal de gravat del FAD (Departament de Foment de les Arts Decora ves, Barcelona), i de jurat de molts concursos de pintura internacionals. Ha estat professora de plàs ca dels cicles superiors de l'escola Blanquerna (Universitat Ramon Llull, Barcelona), i des de 1985 tallerista de cursos de pintura, aquarel·la, oli, dibuix, gravat, escultura en paper maixé i treballs manuals en ins tucions públiques i privades d'Espanya i Cuba. Actualment a Cuba, on resideix habitualment, fa tasques de periodista en seccions culturals de ràdio i televisió, com a divulgadora d'arts plàs ques. La seva primera exposició va tenir lloc a Barcelona, el 1980, a la mí ca bo ga Populart, especialitzada en art popular i regentada per la precursora de l'art popular Maria Antònia Pelauzi. La platja de Canet, 1981 Les remendadores de xarxes, 1980