LA CREU DE CANET i L'APLEC PEDRACASTELL DibuixemCanet 1 DibuixemCanet LA CREU DE CANET i L'APLEC PEDRACASTELL AJUNTAMENT DE CANET DE MAR Àrea de Festes i Àrea d'Educació Edita: Ajuntament de Canet de Mar Àrea de Festes Edifici Vil·la Flora Gavarra, sn · 08360 Canet de Mar Gestió editorial: Edicions Els 2 Pins Carrer Església, 17 · 08360 Canet de Mar els2pins@gmail.com Textos: Carles Sàiz i Xiqués Il·lustració coberta: Ada Vega Armengol Il·lustracions: Aleix Alonso, Luciano André, Martina Bachs, Martina Borja, Martí Busquets, Tiago Carone, Àgata Farreras, María García, Adriana González, Elena Hernández, Iván Jiménez, Pau Jiménez, Adan Lacarta, Hugo López, Martina Mallorca, Dídac Mendoza, Ariadna Navarro, Clàudia Nieves, Ignasi Paniello, Mireia Pla, Clàudia Pou, Dídac Recuenco, Marçal Riera, Lira Vega, Sofía Valverde i Jan Marc Xena. Primera edició: abril 2021 Dipòsit legal: B 6967-2021 , Presentacio És per a mi un plaer especial dedicar el primer fascicle de la creació Dibuixa Canet a la Creu i a l'Aplec de Pedracastell. Quan vaig arribar a Canet, pels volts de l'any 1985, l'Aplec va ser una de les primeres activitats en què vaig participar amb tota la meva família canetenca i hi vaig reconèixer el sentiment d'arrel, de veïnat, de proximitat, de relació i d'acolliment. Les àvies em varen explicar que pels canetencs era tradició, des de feia molts i molts anys, pujar l'1 de maig a passar el dia a la Creu. Fins i tot era costum que el jovent hi anés a acampar la nit anterior. A la trobada s'hi apuntava tothom i eren molts els veïns i les veïnes que pujaven a peu, trobant a mig poble pel camí... Altres hi anaven en cotxe amb els estris necessaris per preparar el lloc i començar a fer foc, que en aquell temps encara estava permès, i coure el dinar que compartiríem a l'aire lliure. Un cop tothom estava instal·lat, passejàvem fins arribar al peu de la Creu i, des del mirador, gaudíem en silenci de les vistes, de l'espectacle de veure el poble de Canet envoltat de turons i muntanyes i, com a fons d'aquest magnífic quadre, el mar. Va ser llavors, molt probablement, quan em vaig enamorar definitivament de Canet de Mar i de la seva gent. Una vil·la senzilla i amable, orgullosa de la seva història i de la gent que en forma part. Una vil·la que viu i gaudeix del present i que llaura i construeix el seu futur. Així doncs, amb aquest quadern, encetem el projecte Dibuixa Canet que pretén donar a conèixer les nostres tradicions, descobrir-ne l'origen i difondre la història a través de la mirada dels nostres infants. Un agraïment molt especial a totes les escoles de primària de Canet de Mar i al seu alumnat per fer possible aquesta publicació, representant els diferents episodis de la narració amb els seus dibuixos. I a Rosabel Madrid, regidora d'Educació, Maria Artigas, tècnica d'Educació, Joan Lluís Vilà, tècnic de Festes i Carles Sàiz, moltes gràcies per fer-ho fàcil. Una abraçada, M. Assumpta Revoltós Vaquer Regidora de Festes i Joventut La muntanya de Pedracastell fa 308 metres i és la més alta de la Vall de Canet. Apareix per primera vegada en un document de 1676 com a «Pera de Castell» i de ben segur que pren aquest nom per la quantitat de pedres centenàries que hi havia dalt del turó. El 1899 el Dr. Marià Serra va Dídac Mendoza comprar el cim de Pedracastell Col·legi Yglesias, P5 per alçar-hi una creu monumental, tal com demanava des de Roma el Papa Lleó XIII per commemorar l'entrada al segle XX. El turó de Pedracastell era poc menys que inaccessible en son pic; la gent no hi anava, (...) tot contemplant als meus peus la vila quieta, (...) quantes vegades m'havia dit per què el poble no ve a aquesta altura a disfrutar de vista hermosa i a purificar-se amb l'aire sa que s'hi respira? Dr. Marià Serra i Font, 1899 Martina Bachs Pica FEDAC Canet, P5 El setmanari La Costa de Llevant va difondre la iniciativa del Dr. Marià Serra. La proposta va ser seguida per tot el poble i ben aviat van començar a recaptar diners per pagar les despeses de la creu de Pedracastell. Sofía Valverde Iribarne FEDAC Canet, 6è I la comissió organitzadora va anunciar que l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner s'havia compromès a dissenyar la creu de Pedracastell. Iván Jiménez Barba FEDAC Canet, 5è L'1 de gener de 1901 es va celebrar la col·locació de la primera pedra del monument. Elena Hernández Col·legi Yglesias, 5è Pocs mesos després, Lluís Domènech i Montaner lliurava els plànols del projecte; una creu de pedra, de 8 metres d'alçada, amb un travesser de 4 metres de llargada. El basament tenia una forma hexagonal atalussada, de més d'un metre de diàmetre, que descansava sobre un pedestal Hugo López Gómez Escola Misericòrdia, P5 A de roca granítica que enlairava el monument fins als 12 metres. La creu, d'estil Martina Mallorca Soler neogòtic, es va esculpir en el taller FEDAC Canet, 6è d'Alfons Juyol de Barcelona. Jan Marc Xena Serodio Ignasi Paniello Escola Turó del Drac, P4 E Escola Turó del Drac, P5 B La creu es va decorar amb uns medallons lobulats; amb l'escut de Canet, amb un gos rampant, i la data 1901. En els extrems de la creu hi havia tres flors, que simbolitzaven la Santíssima Trinitat. En el creuer, Domènech hi va situar l'IHS -que representa Jesús- i, a l'espai oposat, el de Maria, la Mare de Déu. Collegi Yglesias, 5è Tiago Carone Clàudia Nieves Turón Àgata Farreras Vilà Escola Turó del Drac, P5 E Escola Turó del Drac, P5 E Per pujar les pedres de la creu a Pedracastell el Dr. Marià Serra va haver de comprar dues vinyes i obrir un camí des del sot de l'Aubó fins al cim de la muntanya. I una vegada els obrers van arribar al cim, es va allargar el pas fins al camí de Sant Iscle de Vallalta per tal que els habitants del poble veí també poguessin visitar la Creu. Adriana González Castillo FEDAC Canet, 3r Les peces de la Creu es van transportar des de Barcelona fins al Sot de l'Aubó en carros i, des d'aquí, els elements més voluminosos es van protegir amb palla i es van anar arrossegant sobre corrons. La pujada a Pedracastell va ser llarga i costosa i, quatre dies després, les pedres van arribar dalt del cim. Dídac Recuenco Alonso Col·legi Yglesias, 3r La primera creu de Pedracastell es va beneir el 4 de maig de 1902. A l'acte, celebrat en el cim de la muntanya, hi van acudir tots els canetencs i també una representació dels habitants dels pobles de la rodalia. Pau Jiménez Barba FEDAC Canet, 2n Aleix Alonso Cruz FEDAC Canet, 1r La nit del 26 al 27 de desembre de 1926 el vent va abatre la creu de Pedracastell. «Arribat al cim veig un piló de pedres trencades al peu de la socolada i un tros de la creu que penjava, lligat al sòcol per la corda metàl·lica del parallamps que passava per l'interior del monument. L'enderroc era complet i de les pedres picades no se'n pogué aprofitar cap». F. Xavier Serra Barrecheguren Maria García Ponce Escola Misericòrdia, 4t A La segona creu de Pedracastell va comptar amb una ajuda de l'Ajuntament de 1000 pessetes. L'arquitecte Pere Domènech va oferir-se per tornar a bastir la Creu, d'acord als plànols del seu pare. La nova creu de Canet es va beneir el 30 de setembre de 1927. Mireia Pla Casas Escola Misericòrdia, 6è D No encara deu anys més tard, el 24 de juliol de 1936, pocs dies després de l'esclat de la Guerra Civil, la creu de Pedracastell va ser aterrada amb càrregues de dinamita. Martí Busquets Pedrós Col·legi Yglesias, 1r A Acabada la Guerra Civil es va posar una creu de fusta dalt del basament. < Amb l'objectiu de promoure la construcció d'una nova creu, un grup de canetencs van impulsar la revista Pedracastell i el 1947 també van organitzar el primer Aplec Pedracastell. Ariadna Navarro Massó Escola Misericòrdia, 1r B A l'Aplec de 1949 hi van acudir diferents grups excursionistes de Catalunya que instauraren la tradició d'acampar cada any a la muntanya Pedracastell. També van arrelar les audicions i ballades de sardanes al cim i les diferents activitats lúdiques per a la mainada. Pujar a Pedracastell es va convertir, ben aviat, en una tradició local que encara perdura. Adan Lacarta Farreras Escola Turó del Drac, 2n C