El Diari de les Muses 12a FIRA MERCAT MODERNISTA DE CANET DE MAR - 13, 14 i 15 de setembre 2019 El cinema i el modernisme 1 El Diari de les Muses Tapes i cerveses al Mercat ine a gaudir de tapes elaborades amb productes frescos V del mercat i de les millors cerveses artesanes. Actuació musical del Grup dixieland Hat Hausen Elàstic Band a partir de les 21.30h Dissabte de 20.00h a 24.00h A la plaça Mercat ­ riera Buscarons, 101 Organitza: Associació Venedors de la Plaça Mercat Col·labora: Petit Gourmet, Cerveses Moritz i cerveses artesanes La Canetenca, la Montnegre i la REC Brew. 2 Salutació a dotzena edició de la Fira Mercat Modernista arriba aquest setembre amb la mateixa energia L de sempre. La celebrem els dies 13, 14 i 15 i volem convidar tothom a viure-la amb nosaltres. L'organització recau de nou en l'Àrea de Promoció Econòmica, que manté intacta la capacitat d'engrescar la resta d'àrees de l'Ajuntament, inclosa aquesta Alcaldia, així com a les nombroses entitats i associacions del municipi, i forans. I no ens oblidem dels ciutadans i les ciutadanes a nivell individual que, vestits d'època, són l'autèntica ambientació dels carrers i places de la Fira. Els detalls són molt importants en un esdeveniment d'aquestes característiques. Fer-se un vestit d'època és assistir al naixement d'una obra d'art. Pels carrers de Canet podeu veure cada setembre, durant el cap de setmana de la Fira, autèntiques obres d'art en forma de vestits modernistes. Brodats, calats, velluts, sedes i moarés. Barrets, tocats, ombrel·les, puntes, armilles, plomes, serrells i gafets. La manera de brodar-ho i conjuntar-ho és tant important com ho són els teixits i peces. Tallar-ho, embastar-ho, cosir-ho i fer proves i més proves per assegurar-ne el resultat al carrer. Paciència de tothom. I voluntat, molta voluntat de participar amb ganes per a la mostra d'aquest espectacle col·lectiu. Finalment, quan tot és a punt, el lluïment de cadascú. La posada en escena. La Fira Mercat Modernista convida al passeig pausat, al goig de badar, festejar, a les trobades a peu de carrer i a la participació activa en la gran quantitat d'activitats organitzades. Amb la d'aquest 2019 ja en van dotze, els darrers 4 anys encapçalada per la Coia Tenas, la regidora al càrrec de Promoció Econòmica durant el Mandat que acabem de concloure. Des d'aquest espai públic, tot l'agraïment per la tenacitat, la creativitat i la professionalitat que ha permès mantenir el llistó d'aquest esdeveniment. Aquest juny ha pres el relleu d'aquesta àrea una regidora que s'estrena, l'Ana M. Casas. Comença amb força i amb moltes ganes. Les darreres puntades al vestit modernista ja les ha posades l'Ana M. Benvinguda. Un bon equip de persones amb ganes de treballar i fer-ho bé hi són al darrera. Per tot això doncs, l'èxit està garantit. Ara només hi falteu vosaltres. Us esperem a la dotzena Fira Mercat Modernista!! Benvinguts i benvingudes. Blanca Arbell Brugarola Alcaldessa envinguts i benvingudes a la 12a Fira Mercat Modernista que, any rere any, es consolida com el B cap de setmana en què Canet de Mar es vesteix de gala. Acabada d'arribar com a Regidora de l'Àrea de Promoció Econòmica, Consum i Turisme a Canet de Mar, agafo el relleu per presentar- vos la programació d'aquest nou capítol. Enguany trobareu una Fira dedicada al Cinema Modernista com a eix vertebrador de la Fira. I fent servir el paral·lelisme, diria que fins ara, jo era espectadora i ara sóc al «backstage», entre bambolines, i us puc ben assegurar que hi ha un gran muntatge preparat! El que aquest cap de setmana podreu trobar en el nostre municipi, és el resultat de molts mesos de dedicació i producció de tècnics i auxiliars que ens han preparat un guió ple d'activitats. Sense oblidar i agrair a tots els «Extres» que amb el seu «atrezzo» decoren l'escenari i ens traslladen a l'època del modernisme. El millor de tot és que sereu vosaltres, el públic, qui triarà com comença i quin és el final! Prepareu-vos per fer un recorregut pensat per a tots els públics: Cercaviles, Concerts, Tallers, Parades d'artesans, Gimcanes, Titelles, Visites teatralitzades, Rutes pels espais més emblemàtics, Música, Dansa, Tastets i Degustacions us esperen arreu. Es fa amb el goig i nervis de l'estrena, perquè volem oferir el millor espectacle, lluir el nostre patrimoni i la nostra història, perquè ens en sentim orgullosos. I que perduri en la memòria el record que us ho vàreu passar de Cine, passejant per la Fira Modernista! Afanyeu-vos, estem rodant i vosaltres en sou els protagonistes. Gaudiu de l'ocasió i si us agrada... torneu perquè us esperem l'any que ve amb més sorpreses, la saga continua!! Ana Maria Casas Regidora de Promoció Econòmica, Consum i Turisme Organitza Col·labora: Ajuntament de Canet de Mar Generalitat Àrea de Promoció Econòmica, Consum i Turisme de Catalunya Edita: Ajuntament de Canet de Mar · Imatge Cartell Fira Modernista: Laia Baró. Correcció: Oficina de Català. Ajuntament de Canet de Mar. Disseny: papyrusdisseny · Foto portada: Gran cinematógrafo El Paralelo. Autor: Luís Girau Iglesias. Cessió de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya · Fotografies: Arxiu Ajuntament de Canet de Mar, Arxiu de Comunicació, Arxiu GMN, Wikimedia Commons · DL 21.852-2013 3 Exposició¡Gran éxito! El Diari de les Muses El cinema a l'època del Modernisme Interior Sala Mercè. Arxiu GMN (Antonio Gonzalez) ran éxito! . Aquesta ex- tància del cinema com un dels esdeve- en aquesta exposició. G pressió publicitària, tan tradicional en el món de l'espectacle, defineix a la niments més destacats de l'època del Modernisme, i per descobrir aspectes desconeguts i fins i tot sorprenents, En una època com l'actual, de sobresaturació visual i tecnològica, d'efectes digitals, de realitat virtual i perfecció el que va suposar el cinema d'un espectacle que avui forma part tantes altres falses idees de modernitat, des que va sorgir l'any 1895, en plena de la nostra vida quotidiana. serà una sorpresa per alguns època del Modernisme. A Catalunya A través de fotografies, anuncis i espectadors descobrir que les formes va triomfar molt ràpidament i va ser textos de l'època, a l'exposició es han canviat molt des del segle XIX però no només un gran èxit, sinó una mostra com el cinema va passar, en que, en el fons, moltes coses encara autèntica revolució. Per què, llavors, molt poc temps, de ser una invenció continuen igual. no pensem mai en el cinema quan ens científica concebuda per a un públic referim al Modernisme? Si amb selecte a ser un espectacle de masses, Lluïsa Suárez Carmona, aquest terme identifiquem un conjunt un fenomen totalment nou que va comissària de l'exposició d'actituds culturals noves caracte- trasbalsar la societat catalana dels ritzades per una voluntat de mo- primers anys del segle XX, marcada Exposició dernització de la societat catalana, per per profundes desigualtats socials. què excloem l'espectacle més modern, Veurem en què consistia un Casa museu Lluís Domènech i el més propi del segle XX, com és el espectacle de cinema, quins van ser els Montaner xamfrà rieres Gavarra i Buscarons cinema? Amb aquesta exposició volem primers industrials, quina era la de 10.00 a 14.00h donar a l'espectador actual la temàtica de les pel·lícules i com i de 16.00 a 20.00h possibilitat de qüestionar les idees s'anunciaven, com van ser rebudes pels preconcebudes que tots tenim sobre intel·lectuals o com eren les sales i el Conferència aquest moviment cultural, que dona seu públic. Però, sobretot, tindrem el nom a tot un període de la història de privilegi d'assistir a la projecció «Els escriptors modernistes Catalunya, però que en realitat d'algunes de les pel·lícules que van i el cinema» a càrrec de Teresa Iribarren. representa només una part del que poder veure els nostres avantpassats, Casa Museu Lluís Domènech i succeïa en aquells anys al nostre país. conservades gràcies a la feina realitzada Montaner De la mateixa manera, és també una per filmoteques i arxius d'arreu del Dissabte a les 19h. oportunitat per reivindicar la impor- món, alguns dels quals han col·laborat 4 El cineasta de Terol Segundo de Chomón visita la Fira Mercat Modernista de Canet questa 12a. edició de la Fira, una mateixa imatge. Pintava las pel·lí- A dedicada al cinema en l'èpo- ca modernista, comptarà, gràcies a la col·laboració de cules fotograma a fotograma per acon- seguir cinema en color; usava maque- tes combinant-les astutament amb la Fundació «Bodas de Isabel», amb la imatges reals o transparències que presència d'un personatge molt servien com a fons exòtics y fantàstics especial, el cineasta de Terol Segundo als actors. de Chomón. Els membres d'aquesta Va ser, juntament als germans Fundació es desplaçaran des de Terol Lumière, George Méliès i Charles a Canet per representar, durant els dies Pathé un dels pioners de la història de la Fira, Segundo de Chomón i altres del cinema. Impressionat pel des- Segundo de Chomón. Catalan Journal of personatges modernistes relacionats cobriment del cinematògraf, va viatjar Communication & Cultural Studies, 2009, Vol. 1 amb el cinema de l'època. a París l'any 1897 per poder estudiar el magnífic invent de prop. En tornar a seves pel·lícules fantàstiques (com el Segundo de Chomón (1871-1929) Barcelona va fundar un estudi per a la «pas de manovella» i el «travelling» ). va ser un dels directors pioners del coloració de pel·lícules. L'any 1906 va També va contribuir a la creació d'una cinema mut. Director, tècnic d'il·lumi- ser contractat per l'empresa francesa indústria nacional espanyola de nació i de fotografia, especialista en Pathé per rodar «fantasmagories», cinematografia, amb les seves etapes trucatges i revelat, pioner del cinema nom amb el qual es coneixien llavors barcelonines i les seves pel·lícules fantàstic i del cinema d'animació, va ser les pel·lícules fantàstiques amb d'abast popular: melodrames, sar- una de les primeres persones en profusió d'éssers sobrenaturals. Per sueles, drames històrics i comèdies. comprendre el camp il·limitat per a la a l'empresa Pathé va realitzar més de Les seves col·laboracions en mites del imaginació que s'obria amb el cinema. 100 curtmetratges. Chomón va cinema mut com Cabiria de Pastrone En les seves pel·lícules las persones treballar incansablement en nous o Napoleón de Gance, van fer que se'l apareixien i desapareixien, els objectes descobriments tècnics i efectes conegués també amb el sobrenom de es movien sols o es multiplicaven en especials que després aplicava a les «el Méliès espanyol». El cinematògraf i els Lumière l cinematògraf, obra dels ger- manera, la visualització de les imatges E mans Lumière, ha estat un dels invents de la Segona Revolució Industrial amb més per part de moltes persones al mateix temps. El cinematògraf permetia projectar una imatge rere una altra, com transcendència, almenys, en el món de si fossin fotografies molt semblants d'un la cultura. Aquesta màquina va ser capaç mateix objecte. Així, en realitat, el de filmar i projectar imatges en cinematògraf no creava imatges en moviment. Fa més de cent anys els moviment, sinó que creava una il·lusió germans Lumière van començar a ex- òptica per donar la impressió que existia Cinematographe Camera mode filmation. perimentar amb un aparell inventat pel moviment a les imatges. Amb la projecció 442px-Cinematograf-Camera1 científic Thomas Edison, el kinetoscopi de 24 fotogrames per segon, allò que a i cinetoscopi. En aquest aparell es l'ull li semblava veure eren imatges en pressionar més al públic va ser «L'arri- podien projectar imatges, però només moviment. Patentada a finals del segle bada d'un tren», ja que va causar un a l'interior de l'aparell i no sobre una XIX, va ser la primera màquina capaç gran pànic en veure's un tren molt real paret o una altra superfície com passa de rodar i projectar pel·lícules de cinema. que s'abalançava sobre les persones avui en les sales de cinema. Després de L'inici del cinematògraf s'ha de situar presents a la sala. La societat no estava moltes proves, l'any 1859, els germans l'any 1895, quan els germans Lumière acostumada a veure pel·lícules, però a August i Louis Lumière van aconseguir van realitzar la primera demostració poc a poc l'invent va anar adquirint més fer canvis a l'aparell i van crear el pública d'aquest invent. La primera èxit degut, principalment, a la utilització cinematògraf, una màquina que podia projecció, feta a París, es va titular «La del cinematògraf per contar històries. projectar imatges més grans sobre una sortida dels obrers de la Fàbrica Així va néixer el cinema tal i com el paret i que possibilitava, d'aquesta Lumière». Tanmateix, la que va im- coneixem avui.