El Diari de les Musses 11a FIRA MERCAT MODERNISTA DE CANET DE MAR - 14, 15 i 16 de setembre 2018 La dansa i el modernisme 1 El Diari de les Musses Tapes i cerveses al Mercat ine a gaudir de tapes elaborades amb productes frescos del mercat i V de les millors cerveses catalanes. Actuació musical del Grup dixieland Hat Hausen Elàstic Band a partir de les 21.30h Dissabte 15 de setembre, de 20.00h a 24.00h A la plaça Mercat ­ riera Buscarons, 101 Organitza: Associació Venedors de la Plaça Mercat i Petit Gourmet Col·labora: Cerveses Moritz i cerveses artesanes La Canetenca i la Montnegre 2 Salutació envinguts i benvingudes B Gairebé sense adonar-nos-en ja tornem a ser al mes de setembre i en un obrir i tancar d'ulls, els carrers de Canet ens apareixen ambientats al Modernisme de principis del segle XX. Però allò que se'ns presenta com un esdeveniment festiu de cap de setmana, és fruit d'un esforç col·lectiu d'un any de durada, ja que s'hi treballa des que vam deixar enrere la celebració de la desena fira, al setembre de l'any passat. Aquest 2018 celebrem l'onzena edició de la Fira Mercat Modernista, la quarta fira que visc essent alcaldessa de Canet de Mar. Tot un privilegi que m'ha permès veure des de dins, l'ingent volum de detalls que cal tenir en compte per preparar un esdeveniment d'aquestes característiques. Una feinada que només és possible dur a terme si es treballa en equip. Per això, encapçalada per l'Àrea de Promoció Econòmica, l'organització de la Fira Mercat Modernista es fruit d'un treball de col·laboració d'àrees i departaments de l'Ajuntament, d'entitats i associacions tant locals com d'altres poblacions, d'institucions supramunicipals, de comerços, establiments i empreses, d'artesans i artistes i d'un gran nombre de ciutadans i ciutadanes a nivell individual. Canet ha aconseguit fer-se un nom que el prestigia com a municipi creatiu i emprenedor en l'àmbit cultural i artístic. I la Fira Modernista n'és un bon exemple. Onze anys seguits organitzant un esdeveniment de tres dies de durada que transforma el municipi per reviure espais i costums de fa més d'un segle. Hem aconseguit situar-la al calendari de fires i festes tradicionals catalanes i per això cada any rebem més visitants vinguts de tot arreu. Us donem a totes i tots la més cordial benvinguda a la nostra vila Modernista. La gent de Canet som propers i afables, ens agrada sortir i viure el carrer i participem activament en els esdeveniments populars. Acompanyeu-nos pels espais públics i els comerços ambientats, passegeu-vos per les parades d'artesans i gaudiu dels espectacles i les demostracions a peu de carrer. Feu les rutes proposades, visiteu les exposicions i participeu a les cercaviles. Us hi esperem des de la tarda del divendres 14 de setembre i fins al diumenge 16 al vespre. Vostra, Blanca Arbell Brugarola Alcaldessa J a hi som, un altre any, l'onzena Fira Modernista, com passa el temps...! Aquesta Fira l'encarem amb molt bones sensacions, ens sentim molt contentes de les fites assolides: Hem aconseguit que el museu, i per extensió tot el patrimoni modernista del poble, estigui present al «Barcelona Pass Modernisme», una oferta turística promoguda per Barcelona turisme per donar valor afegit als paquets que ja estan consolidats de la ciutat. En aquesta targeta hi estem conjuntament amb Sitges, Terrassa i Mataró. Des de Diputació de Barcelona han triat la nostra Fira Modernista, dins dels divuit actes culturals, per promocionar el turisme de la demarcació. Estem consolidats com a fira i, a més, amb prestigi. Parlem de la d'enguany. El tema central que hem triat es la dansa. I com cada any ens ha dut a descobrir la quantitat de canvis que va portar aquella època: s'obre les portes a una dansa mes lliure i menys encotillada, apareixen els ballarins homes en els ballets russos, noves tècniques que provenen d'altres camps i que enriqueixen la dansa, les danses exòtiques, la dansa de carrer també canvia, amb nous ritmes i fusions, els tangos, els swings..., amb la renaixença de la cultura catalana la sardana pren força.... Vaja, que tenim moltes coses per veure i gaudir. Com cada any, us animo a participar, a posar-vos guapes i guapos i sortir al carrer. Segur que trobareu forces actes que us interessin. Ens veiem a la Fira. Coia Tenas Regidora de Promoció Econòmica i Turisme Organitza Col·labora: Ajuntament de Canet de Mar Generalitat Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Catalunya Edita: Ajuntament de Canet de Mar · Imatge Cartell Fira Modernista: Vadó Munrabà. Correcció: Oficina de Català. Ajuntament de Canet de Mar. Disseny: papyrusdisseny · Fotografies: Arxiu Ajuntament de Canet de Mar i Arxiu de Comunicació · DL 21.852-2013 3 El Diari de les Musses Modernisme, dansa i el cos subversiu uan parlem del modernis- Q me a Catalunya cal fer refe- rència no només a un movi- ment artístic i estètic repre- sentat en l'arquitectura i les arts deco- ratives principalment sinó parlar de manera més àmplia d'un moviment artístic cultural empeltat amb un projecte de reforma politico- social i cultural a cavall entre el segle XIX i XX. Un moviment de regeneració del país amb múltiples moviments socials en favor d'una reforma col·lectiva que afecten l'educació, l'organització social, el moviment obrer, el moviment feminista, i plantejaments filosòfics i humanistes que abraçaran l'espi- ritisme, la teosofia o la maçoneria. Entre aquests moviments reformistes Loie Fuller Dansa serpentina: Author Frederick Glasier, 1902 contra el positivisme i el conser- vadorisme hi trobem la teosofia 25), i posteriorment en la Generalitat com actoral (Delsartre) i musical ( eixamplada a tot el món artístic i que Republicana, recolliria i aplicaria de Rítmica Dalcroze ensenyada pel mestre penetra a Catalunya entre 1891-93 manera institucional molts dels Llongueras) i noves pràctiques (Pomés, 2008) amb gran afectació en principis regeneradors i de progrés corporals higienistes, la reforma del el món de l'art i l'educació. Fonamentat social reivindicats i eclosionats ja des vestuari femení, la difusió de l'esport , en un nou humanisme , fou lloc on de la revolució de la Gloriosa en 1868 el moviment teosòfic i el contacte amb cercar una síntesi entre filosofia, i subjacents en l'ideal modernista . les reformadores internacionals de la ciència, religió ,psicologia i ètica, És a partir d'aquesta concepció dansa representades per les investigant les lleis de la natura, el poder sociocultural més àmplia que podrem tendències de l'escena com Loie Fuller, de l'home i els lligams per formar una entendre la diversitat de fonts i idees la dansa lliure i l'ideal de la cultura fraternitat universal. Aquesta nova que nodriren el modernisme i que ens clàssica grega d'Isadora Duncan, i concepció fou brou de cultiu també de porta a parlar de dones i dansa no l'exotisme i l'orientalisme de Ruth Saint pràctiques que afecten el cos i la com a temes de representació de Denis emmirallat en països com Índia, corporalitat com el naturisme, el l'imaginari masculí com sovint passa l'antic Egipte i el Japó en plena època vegetarianisme, el moviment dels boy en l'escultura, el cartellisme, la pintura, colonial . Aquestes artistes presents a scouts, ( Soler i Mata,J; 2009? ). Caldrà la joieria o els vitralls modernistes on l'escena Europea a principis de segle doncs esperar que aquests moviments hi predominen formes femenines XX encarnen i lideren en femení les arrelin en la societat i que les seves zoomòrfiques com libèl·lules, transformacions socials que tindran de pràctiques quedin performades en meduses, anemones, sirenes nimfes o ple la seva rèplica i ressonància a realitats alternatives i protagonistes la visió sensual i eròtica on hi l'escena catalana. femenines. predominen les línies corbes i Des d'aquí podem entendre el Si bé a nivell internacional el serpentines, la dona serp, medusa. Ens projecte artístic i vital de l'artista modernisme s'acota entre els anys 80s al contrari, en un canvi de paradigma multidisciplinària Tórtola Valencia del s. XIX i els albors de la primera social que porta a les dones a prendre (Carmen Tórtola Valencia, Sevilla Guerra mundial, a Catalunya es el protagonisme actiu de la creació i 1882- Barcelona,1955), que va abraçar parlaria sovint de tres dècades i corporalitzar-ne una nova visió de la les estètiques i ideals transformadors, d'acotar-lo entre la primera exposició societat. Aquest gir apoderat i essent present en escenaris dels cinc Universal de 1888 i l'inici del performatiu per tant, necessita d'un continents. Tórtola Valencia encarna Noucentisme, que de facto, a través de temps de cultiu i calat de reformes millor que ninguna altra la ballarina la Institució de la Mancomunitat (1914- pedagògiques tant en l'educació general modernista. Des de la ciutat de 4 Londres on fou educada fins a i emmirallada en els principis de la una ballarina complerta que recollí les Barcelona on es va retirar als anys Duncan serà la representant escènica tendències de la rítmica dalcroziana del trenta va desplegar una carrera catalana de la dansa lliure i els cants mestre Llongueres, els principis de la internacional que va encarnar el ventall plàstics evocadors del món greco romà dansa lliure, acadèmica del ballet de iconogràfic més ampli d'aquesta , malgrat iniciar la seva trajectòria al mans de la mítica Pauleta Pàmies, i la tendència del modernisme i de la Teatre Real d `El Carie amb la peça La dansa espanyola. Iniciada en art dansa moderna incipient amb Favorita de Ramsès en 1919 i amb dramàtic, fou alumne de l'Institut del creacions com La dansa àrab , La propostes més orientalistes i exòtiques Teatre i del Cercle d'Adrià Gual, dansa de l'encens, La dansa de la Serp com Salomé i Zulema. Va desplegar la referent del modernisme i les arts o la Bayadère, la dansa del Cigne o la seva carrera nacional i internacional escèniques a Catalunya. Fou dansa d'Anitra . Va ser admirada i als anys vint rebent el reconeixement reconeguda entre els anys vint i trentes acollida per la intel·lectualitat de per la seva obra del govern Grec de fins que l'exili a França va deixar-la en l'època. En algun dels seus escrits Las mans de Pàngalos amb l'Ordre del l'oblit històric. danzas (1913) reivindica aquesta Fènix al costat del seu amic i poeta Els primer terç del segle XX va connexió Duncaniana entre el Kavafis. A Catalunya fou aixoplugada significar l'escenari per la consolidació moviment del cos , de l'ànima i la sota la Fundació Bernat Metge. d'aquests principis estètics, pedagògics natura, malgrat la seva creació es va Josefina Cirera Llop (190?-1987) . i artístics que conformen la dansa estendre a imaginaris i poètiques vàries Ballarina representant de les moderna primerenca de Catalunya i com va exposar en el text Mis danzas ( tendències rítmiques i de la dansa que la guerra civil i el Franquisme van 1915) tocant fins i tot temes folklòrics lliure, va actuar amb Joan Magrinyà enterrar del cos i la memòria espanyols esdevenint la imatge quan aquest va debutar en 1923 . col·lectiva. comercial de Myrurgia vestida de Tingué una curta trajectòria ja que la Maja. seva carrera quedà truncada per la Ester Vendrell i Sales Àurea de Sarrà ( Barcelona 1889- guerra civil i la Dictadura. Doctora i historiadora de la dansa Arenys d'Empordà 1974) autodidacta Teresina Boronat (1904-1983) fou Professora de l'Institut del Teatre Loie Fuller, la méliès de la dansa oie Fuller (Estats Units, 1862­ d'entre elles la «dansa serpentina»: L França, 1928) va ser una ba- llarina, coreògrafa, inventora, comissaria d'art, cineasta, em- amagant el seu cos, amb absència d'un fons i de decorats, Loie prenia el control absolut de l'escenari, presària, productora, escriptora..., en convertint la llum i el moviment en els realitat sobren etiquetes per descriure protagonistes de l'acció. Era la Loie Fuller, que va adquirir una gran primera vegada que en el teatre s'utilit- fama degut als efectes visuals que ella zava a la vegada efectes de llum i de mateixa creava per als seus es- moviment conjuntament creant així pectacles, utilitzant teixits que flotaven una concepció abstracta del moviment, i llums multicolors. El seu robust i on la seva presència es diluïa. La petit cos movent metres i metres de projecció de diferents focus de llum seda blanca en la seva dansa acompanyava el moviment, amb serpentina va revolucionar la història multitud d'efectes i colors en diferents de les arts escèniques. degradacions atorgant així a l'escena Fuller va treballar principalment a una major sensació de dinamisme i Europa, on va crear prop de 130 moviment. Fuller va desenvolupar danses. La seva obra sempre ha estat amb els seus experiments de llum i analitzada pels teòrics com una obra moviment infinitat d'il·lusions Loie Fuller portrait: Joseph Uzanne, Figures la base de la qual parteix de la òptiques, els seus jocs de vestuaris i contemporaines tirées de l'Album Mariani, visualitat, de la llum, del color, i, de llum ­com el de les dues varetes Librairie Henri Floury, Paris, vol V, 1900, tècnicament, per la innovació de que feien d'extensions dels seus Bibliothèque nationale de France. moviments i una intensa recerca braços, i l i permetien moure les teles corporal molt completa, que trencava en cercles gegants que obrien i pot veure en la quantitat de ballarines amb els esquemes establerts per tancaven el seu cos- van aconseguir que la van imitar, i en els artistes que l'academicista ballet de l'època. equiparar el moviment humà a es van inspirar en ella: Allarmé, Valéry, L'any 1897 ja comptava amb vàries l'harmonia de la naturalesa. L'enorme Rodin, Toulose-Lautre