El Diari de les Musses 10a FIRA MERCAT MODERNISTA DE CANET DE MAR - 15, 16 i 17 de setembre 2017 1 El Diari de les Musses 2 Salutació 10 anys de Fira Mercat Modernista quest 2017 celebrem el desè aniversari de la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar. 10 anys A aviat són dits però si fem repàs d'activitats, artesans, cartells, visitants i de tot el que hem creat, guarnit i viscut amb la celebració d'aquesta fira des de l'any 2008, quedarem meravellats de veure tot el que hem aconseguit. Canet és un municipi emprenedor, amb un riquíssim teixit associatiu, que es bolca en aquelles activitats col·lectives que fan poble. Sense aquesta empenta i energia de les entitats i els ciutadans a nivell particular seria impossible tirar endavant iniciatives tan agosarades com la Fira Mercat Modernista. Cada any són més les persones que es vesteixen d'època per dotar de realitat l'imaginari que escenifiquem. La posada en escena modernista passa no solament per la indumentària personal, sinó també pel guarniment de carrers i sobretot dels comerços i els establiments de restauració. Tot plegat atorga a la vila aquest encant que ens fa reviure tant intensament un període esplendorós de la nostra història, que cercava el progrés en tots el àmbits: cultural, arquitectònic, social i també polític. Hem aconseguit posicionar la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar com a cita indispensable dins el calendari de fires tradicionals de Catalunya i cada vegada hi ha més gent que es reserva el cap de setmana de després de la diada nacional per venir a endinsar-se al Canet de fa mes d'un segle. Sigueu benvinguts a la nostra vila modernista. Aquest 2017 us hi esperem de nou amb menús, rutes, parades i demostracions d'arts i oficis, exposicions, danses i teatre, per celebrar junts el desè aniversari de la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar. Blanca Arbell Brugarola Alcaldessa A preciats convilatans, convilatanes i visitants, Un any més, i amb aquest en farà deu, ens encarem cap a la Fira Modernista. Quan ens hem plantejat el tema d'aquest any volíem que fos alguna cosa especial, que fos el mes comú possible a tots els temes tractats fins ara. Posades davant de tots els cartells i material de fires anteriors que teníem sobre la taula, va sortir com una guspira: que veiem en comú en tots ells? La dona. La dona en principi com a musa, com a inspiració d'artistes, com a ésser eteri. Però en la nostra recerca hem trobat molt més. Les nostres àvies van començar una cosa que aniria a més, que encarrilaria cap a on hem arribat nosaltres i a on arribaran les que ens segueixen. Les dones de finals del segle XIX, començament del XX, tenien limitada la seva llibertat, no tenien dret a decidir, sempre havia d'haver un home, ja sigues el pare, el marit o un germà que donés el vist i plau a les seves decisions. Quedant relegades a la casa i la família. La incorporació de les dones a les fabriques tèxtils i a la vida cultural, fa que es desperti la consciència que podrien fer més coses. Tenim escriptores (com Victor Català, que havia de firmar amb nom d'home), compositores, ballarines, científiques, mestres... amb idees i resultats innovadors. S'aconsegueix el dret de vot femení (a Canet va ser el primer poble de l'Estat on van votar les dones, el motiu va ser la construcció de la Plaça del Mercat) Van ser les protagonistes de una gran revolució, que van començar i que anem seguint, per ser el que volem ser, sense complexes, amb pas ferm i decidit. Aquesta fira la dediquem a les nostres avantpassades. Trobarem concerts de compositores, conferències que parlaran de científiques, de treballadores del tèxtil... Aprofitem i participem, segur que en el programa trobareu mes d'un acte que us sigui interessant. Ens veiem a la Fira. Coia Tenas Regidora de Promoció Econòmica i Turisme Organitza Col·labora: Ajuntament de Canet de Mar Generalitat Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Catalunya Edita: Ajuntament de Canet de Mar · Imatge Cartell Fira Modernista: Vadó Munrabà. Correcció: Oficina de Català. Ajuntament de Canet de Mar. Disseny: papyrusdisseny · Fotografies: Arxiu Ajuntament de Canet de Mar i Arxiu de Comunicació · DL 21.852-2013 · Fotografia portada: Mosaic artístic de la Casa Joan Busquets. 3 Ruta Modernista per Canet El Diari de les Musses 1.- Casa Domènech (1918-1919) gàrgoles zoomòrfiques. És interessant el 6.- Can Puxan (1913) Riera Gavarra amb riera Buscarons treball de forja de les baranes amb decoració Carrer Ample, 27 Lluís Domènech i Montaner va fer una re- vegetal. A l'interior, destaca una gran llar Residència de l'americano Jaume Puxan i forma integral de la casa familiar de Canet de foc amb una al·legoria del Descobriment Carbó que va ser projectada per l'arquitecte amb la col·laboració del seu fill Pere i del d'Amèrica i el mosaic del paviment Francesc Fargas i Margenat i aixecada pel gendre, Francesc Guàrdia. L'edifici d'inspiració clàssica. mestre de cases Josep Cabruja i Feliu. Cons- sobresurt per l'elegant tribuna de la façana ta de planta baixa, pis i golfes. L'element principal, d'arcs lobulats amb esvelts més destacat és la tribuna central, amb es- trencallums i elements florals i zoomòrfics. tructura de ferro. Són interessants els detalls Per altra banda, la façana de la riera de maó vist, tant a les llindes de les obertures Buscarons té una gran balustrada de pedra, com al nivell de les golfes i la cornisa. Des- mentre que a la banda de la Gavarra hi taca l'ús de la ceràmica vidriada de color sobresurten finestres de tradició gòtica. A verd i el treball del ferro forjat. A l'interior, l'interior, Domènech hi va col·locar can Puxan conserva vitralls i arramba-dors elements decoratius que va fer servir en altres 4.- Ateneu Canetenc (1884-1885) originaris. edificis i projectes. Actualment, és la seu de Carrer Ample, 2 la Casa museu Lluís Domènech i Montaner. L'Ateneu és el primer edifici fet per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L'edifici, aixecat sobre una casa antiga, ha estat la seu de diverses associacions culturals i polítiques. Ara és la biblioteca. L'edifici presenta un estructura geomètrica amb un frontó clàssic i una gran rosassa a la façana de la riera Sant Domènec. També ressalta el xamfrà amb un cos curvilini acabat en 2. Casa Serra Pujadas (1918?) cúpula i amb un penell de forja en forma de 7. Casa Juli Font (1909) Riera Sant Domènec, 11 drac. A més a més, el ferro forjat és molt Carrer de la Santíssima Trinitat, 20 Pere Domènech i Roura va projectar la present en la imatgeria de l'edifici i a la Juli Font i Montaner va encomanar la refor- residència de l'industrial Francesc Serra i balconada, mentre que els esgrafiats abun- ma d'una antiga casa al seu cosí Pere Font seguint un estil a cavall entre el den a tota la façana. Domènech i Roura. Els treballs, que van Modernisme i el Noucentisme. La façana anar a càrrec del mestre de cases Salvador és asimètrica, amb predomini de línies rectes 5.- Can Floris (1917-1918) Torrus Oliver, consistiren en l'aixecament i sobrietat. L'arquitecte utilitzà elements Carrer Ample, 14 d'un nou pis i la construcció d'un balcó neomedievals com les finestres d'arc de mig correder. Destaca la barana de ferro forjat punt i la d'arc lobulat. Destaca especialment del balcó i l'ús d'elements ceràmics amb la tribuna central, amb estructura de ferro, motius florals. i la barana del balcó. Es combina també ceràmica i maó. La decoració de l'interior està inspirada en l'art andalusí. 3.- Casa Roura (1891-1892) Projectada per Pere Domènech i Roura, Riera Sant Domènec, 1 aquest edifici és un encàrrec de l'industrial Lluís Domènech i Montaner va projectar la Joaquim Floris i Codina. L'edifici residència d'estiu de Jacint de Capmany i s'estructura en dos cossos. El principal co- Francesca Roura, cunyada de l'arquitecte, rona el pis superior amb una galeria de caire al mig de la riera Sant Domènec. renaixentista, mentre que el secundari té 8.- Cases Carbonell (1905-1907) L'arquitecte va construir un edifici inspirat una torre adossada. Al centre de la façana Carrer Ample, 36 i 38 en l'estil neerlandès que destaca per l'ús sorprèn l'enorme esgrafiat d'influències Ambdues van ser propietat de l'industrial del maó vist. Domènech va resoldre les barroques amb una representació del déu Joan Carbonell Paloma. La casa del núme- façanes amb frontons esglaonats, tot i que a Mercuri. A la part superior destaca l'ús ro 36 és obra del mestre de cases Salvador la façana principal va col·locar una intensiu del maó a les arcades de la galeria, Torrus Oliver (1905). En la decoració de la fantasiosa torre de planta circular que feia fetes amb columnes salomòniques, a la façana destaca l'ús de les línies corbes i els les funcions de mirador. La coberta cònica tortugada i al coronament de la torre. En motius florals. Els esgrafiats i la decoració està revestida amb ceràmica vidriada de aquests espais es combina el maó amb la de la cornisa recorden l'estil àrab. colors, mentre que a la cornisa sobresurten ceràmica vidriada. L'habitatge del número 38 és fruit de la re- 4 forma de la façana d'una casa ja existent i rectes típicament modernistes que segueixen destaca l'ús de la ceràmica. Les dues cases el pendent de la teulada. El coronament presenten baranes bombades de ferro forjat adopta formes sinuoses. A més a més, al bellament treballades. centre de la façana es va col·locar un plafó amb un mosaic ceràmic que recorda una 9.- Antic escorxador municipal rosassa cega. (1908) Drassanes del Pla, 30 sosté amb les típiques columnes domene- quianes. Destaca també la capella i la seva reixa modernista del 1886 amb caps de drac. 15.- Panteons modernistes 12.- Fàbrica Carbonell (1899) Cementiri municipal, C. Sant Marc Torrent de Lledoners, 111 L'arquitecte Eduard Ferrés i Puig va aixecar Josep M. Puig i Cadafalch va dissenyar un Panteó Busquets (1906-1909) un edifici de línies molt sòbries i funcional complex tèxtil per a la societat Carbonell i Obra d'Eduard Ferrés, influenciat per l'estil per al sacrifici d'animals. L'escorxador és la Susanna. Es tracta del primer conjunt in- Sezession vienès. De planta de creu grega, primera obra de Ferrés a Canet, on va dustrial projectat per l'arquitecte. Tot i el les escultures són d'Alfons Juyol. Les lletres començar a experimentar propostes seu estat de conservació, l'edifici central, sinuoses del cognom Busquets a la porta innovadores que provenien del nord destinat a la maquinària de vapor, s'erigeix ovalada del panteó i les escultures de la mort d'Europa. La decoració està feta per línies com un dels millors exemples del són els motius més destacats. de petites peces ceràmiques. Actualment, Modernisme industrial de Canet. En aquest és la seu de la Policia Local. mateix espai, s'hi troben finestrals de fusta Panteó Font Montaner (1909) treballada i baranes de forja en forma de Obra de Lluís Domènech i Montaner. De teranyina. caire romànic, té planta quadrada i està cobert amb una cúpula semiesfèrica revesti- da de trencadís ceràmic multicolor. Per altra banda, ressalten les escultures al·legòriques dels evangelistes als quatre angles, fetes per Pau Gargallo Catalan. Panteó Domènech i Montaner (1910) Obra de Lluís Domènech. Encàrrec de 10.- Alsina Roig (1908-1909) Ricard de Capmany i Roura, parent de Carrer Abell, 2 l'arquitecte. Destaca el camafeu de marbre Eduard Ferrés i Puig va aixecar la residència blanc fet per Josep Llimona i Bruguera. de l'americano Josep Alsina Roig inspirant- 13.- Restaurant del Santuari (1914) se en el Modernisme vienès. Ferrés va Jardins del Santuari 16.- Vil·la Flora (1910 i 1925) projectar tres cossos i els va donar un Josep Puig i Cadafalch va dissenyar un edifici Riera Gavarra s/n tractament decoratiu que remarcava l