Etapa 58. Ourense a Oseira.
Etapa feta pel camí de Santiago, tot i que em quedaven molts dubtes, ja que, torno a tenir
problemes amb les llagues del peu dret. He tingut llagues a la primera capa de la pell i ara, ja
m'estan sortint a la segona capa, suposo que passarà el mateix que la primera vegada a
Alacant. El camí es una combinació de petites carreteres i camins en bon estat i d'altres plens
de pedres, sort que tinc els pals per aguantar l'equilibri. El terreny és un petit trencacames,
destaca tant la pujada que trobo a la sortida, com la que porta a Oseira.
Tinc una barreja de sentiments al arribar al monestir, alegria perquè és preciós però també
tristesa per veure l'estat en que es troba, un monument com aquest (el més gran d'Espanya) es
molt trist que estigui tant abandonat. Tot i així, és espectacular, amb les seves grans sales,
patis etc, ressaltant el seu estil, tant de les arcades, tant les planes com les arquejades, els
relleus, les pintures, les bodegues, etc.
L'alberg es troba a Lucas de Oseria, allà hi ha un col·laborador belga que hi porta anant més de
sis any i no hi falla mai, ell ha ajudat a arreglar les instal·lacions de l'alberg, la veritat és una
gran persona. L 'alberg està situat, en una nau annexa al Monasteri, dormir en aquest lloc ha
estat espectacular, sobre tot per la gran quantitat de persones que hi havia al refugi (30
persones) després que arribessin un gran grup de portuguesos, que a més, venen amb un
camió de suport i una ambulància amb massatgista, apart dels portuguesos hi havien 2 grups
de 3 espanyols, 6 portuguesos més i un català, jo. Després de la visita la majoria vam anar a
una missa oficiada per 9 monjos religiosos, va ser missa cantada, tot i que la majoria de la
missa, no vaig entendre res ...

 Etapa 59. Santiago de Compostela a Arzua.
Etapa de 39 quilòmetres. Avui el dia no acompanya, des de molt abans de començar a caminar,
que cauen gotetes petites i empipadores. Quan surto a les 6, s'intensifica una mica la pluja i
aixi esta tot el mati fins a la 1 del mig dia. Des de primera hora, comencen a entrar pelegrins a
Santiago, pel camí em trobo amb grups molt amplis de peregrins, diria que al llarg del mati,
m'he trobat amb milers de persones, uns arriben fins a Santiago i els altres encara faran parada
una altra nit, crec que es per que demà es Sant Santiago, la ciutat està plena, es una passada.
Deixant de banda la pluja, agafo un ritme molt suau, que espero mantenir uns quants dies més,
espero que no en passi factura, tenia pensat descansar un dia a Santiago però al final no
descansaré, pot ser més endavant. Pel camí, Continuem amb els castanyers, el camps de blat
de moro, algunes vinyes de raïm i els camps de cereals, sempre acompanyat dels boscos de
pins i sureres. Una forta abraçada i un gran petó per a tothom


Etapa 60. Arzua a Miraz.
Etapa de 46 quilometres. Etapa mixta, la primera part fins a Sobrados dels montes, feta per
carreteres locals, tot i així, em trobo a molts peregrins que es dirigeixen cap a Santiago, en
aquest tram continuem amb la mateixa vistositat d'aquest últims dies a part de veure molts
eucaliptos, molt caracteristic de Galicia. A la sortida del poble hi ha el llac protegit d'aus,la
veritat és que me l'esperava més gran. Continuo pel camí de Santiago fins al punt d'arribada,
em vaig trobant peregrins que em pregunten si m'he equivocat, ja que vaig en sentit contrari.
Destacar que pel camí em trobo a una persona que s'interessa i em pregunta que faig i a on
vaig, al contestar-li resulta que és psicòleg, que esta buscant que fer amb la seva vida, em
comenta que s'ha adonat que amb poques coses realment podem ser feliços, la veritat és que
jo també ho he apres amb aquest projecte que duc a terme. Quedem que em trucarà al
setembre per saber si he superat el repte. Està molt agraït de poder parlar amb mi i amb
desitja molta sort per la resta del camí i a la meva vida en general. L'altre sorpresa la tinc a
l'alberg, on conec a un matrimoni d'Andorra, en Marti i la Marina, tot i que resulta ser, que ella
és de Calella i que tenim amistats en comú com en R. Millas, M. Barrera, M. Campeny entre
d'altres. El mon és molt petit.




Etapa 61. Miraz a Vilalba

Etapa de 37 quilometres. Etapa tranquil·la, la única dificultat la tinc en els 10 primers
quilometres per dins el bosc que hi ha prop de l'alberg, ja que he de buscar les caragoles al
reves, aquest inconvenient dificulta molt el camí. A partir d'aquí agafo la carretera que em
porta a Bamonde i continuo direcció a Vilalba, una ciutat que m'ha sorprès gratament, es
bastant bonica estructuralment, actualment està ple de estiuejants i turistes. Tot el mati Ha
estat ennuvolat caient una fina pluja, tot i que no te res a veure a la fa dos dies. Una opinió a
tenir en compta: Crec que el Camí de Santiago s'ha de plantejar sobre tot dues coses: per un
costat les cruïlles i creuaments de carreteres, ja que els caminants estan masses vegades
creuant la carretera i moltes vegades les senyals de pass els fan passar per la dreta de la
carretera amb el perill que comporta. L'altre si mes No, és molt curiosa o sorprenent, crec que
el Camí de Santiago s'hauria de dir Camí a Santiago, m'explico, per la meva part en els
albergues municipals de Galícia no tinc cap prioritat, soc el que menys prioritat té a l'ora
d'allotjar-me ja que vaig en sentit contrari, tot i que vaig entrar a Santiago per la Ruta de la
Plata, tal com em van deixar clar a la Oficina d'atenció al Pelegrí, per això sempre he anat a
albergs privats, crec que es uns injustícia, sobre tot per que en la mateixa ruta de la Plata, des
de Galícia posen traves a millorar la seva projecció, ja que comenten que perdria el seu esperit
peregrí, i crec que es a Galícia que tot esta enfocat massivament de cara el turisme.

Etapa 62. Vilalba a Lorenzana

Etapa de 46 quilometres. El dia sembla que es presenta igual que ahir, esta totalment en
nuvolat, però finalment aguanta sense ploure fins a Mondonedo, a partir d'aquesta població
fins a la arribada (8 qms) despunta una mica el sol, per sortir finalment a la tarda. El trajecte es
un continuo pujar i baixar per la l'orografia del terreny, és a partir dels últims 8 quilometres
que em porten a Mondonyedo al abandonar la serra de Lorenzana que trobo una baixada, que
fins i tot es fa pesada, sobre tot pel meu peu. A partir d'aquí només queda una pujada de 3
quilometres i una baixada de 4 quilometres. La ciutat de Mondonyedo es per venir al menys un
dia per visitar-lo, m'ha donat la sensació que és prou bonica. En quant al paisatge, destacar
que comencen els petits horts amb tota classe de verdures, a més,, l'ambient paisatgístic és
més del mateix de dies enrere, només destacaria la gran quantitat de vaques pasturant, que es
troben per aquests indrets.

 País de una gran producció de llet. Demà tornaré a contemplar el mar, com a mariner que soc,
ja tinc ganes de tornar-lo a veure, porto 37 dies sense contemplar el mar, mes d'una vegada
me l'he imaginat al horitzó de moltes muntanyes, sobre tot al mati quan comença a despuntar
el dia, i me n'adono que no es real, demà podré sentir i escoltar el anar i venir de les onades,
l'aroma a mar.