1/11 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6568 - 24.2.2014 CVE-DOGC-A-14051012-2014 DISPOSICIONS DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA LLEI 3/2014, del 19 de febrer, d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció. El president de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul I Aquesta llei vol preservar el model comercial català, el dret dels treballadors autònoms i assalariats del comerç a la conciliació de la vida laboral i familiar, i el dret dels ciutadans a disposar d'una oferta diversificada en un entorn de proximitat i, en tant que consumidors, a disposar de referències clares i veraces sobre les característiques i la procedència dels productes que els són oferts en rebaixes o en la modalitat de venda d'excedents (o outlets). El comerç urbà de proximitat es caracteritza per l'equilibri entre els diferents formats del comerç detallista sobre la base d'una important presència de la petita i mitjana empresa comercial en el teixit urbà i exerceix una funció social molt important. D'una banda, el comerç urbà de proximitat és un element essencial en la configuració del territori i de la fesomia dels pobles, les ciutats i els barris de Catalunya. De l'altra, garanteix el proveïment de les persones, especialment de les que, per edat o per altres circumstàncies, tenen dificultats de mobilitat. Així, doncs, el comerç urbà de proximitat constitueix un dels màxims exponents del nostre estil de vida i esdevé l'eix vertebrador de les nostres ciutats. Les fa més humanes i més relacionals. Les preserva de la de la desertització i les fa més segures. El comerç urbà de proximitat, integrat majoritàriament per empreses petites i mitjanes, compleix també una funció econòmica important, atès que és font de treball autònom i garantia de la redistribució de la renda que genera l'activitat comercial. En aquest context, la regulació dels horaris comercials i la preservació de la claredat i la transparència en les activitats de promoció de vendes es fonamenten en la voluntat de protecció de l'entorn urbà i dels consumidors, que són objectius expressament reconeguts com a raons imperioses d'interès general per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i per la Directiva 2006/123/CE, de serveis en el mercat interior. Addicionalment, cal remarcar la importància de la regulació dels horaris comercials per a la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones que treballen en el comerç al detall. En aquest sentit, cal recordar que la Resolució del Parlament Europeu, del 12 de desembre de 1996, sobre el treball dominical, demanava als estats membres que prestessin l'atenció deguda a les tradicions culturals, socials i religioses, i també a les necessitats familiars dels ciutadans, i que reconeguessin el caràcter especial del diumenge com a dia de descans. En aquest sentit, els demanava que ajustessin la normativa d'obertura dels comerços a la normativa sobre temps de treball dels treballadors assalariats pel que fa al descans dominical. El Parlament de Catalunya ha d'exercir les competències que li atorga l'Estatut d'autonomia en matèria de comerç interior i, per tant, ha d'adoptar les mesures d'ordenació necessàries per a preservar el comerç català i ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 2/11 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6568 - 24.2.2014 CVE-DOGC-A-14051012-2014 els drets dels treballadors del sector. Catalunya no es pot permetre els efectes irreparables que comportaria la manca d'una regulació adequada en les matèries que tracta aquesta llei. II Aquesta llei conté, en la part dispositiva, disset articles agrupats en tres títols, i en la part final, les disposicions que la completen. El títol I, que conté els articles de l'1 al 14, estableix la regulació de l'horari comercial general i els supòsits d'exclusió d'aquest horari. També regula els criteris i el procediment per a la determinació d'un municipi com a zona turística. Finalment, estableix la tipificació de les infraccions relatives al règim d'horaris comercials, la graduació de les sancions i els òrgans que han d'exercir la potestat sancionadora, que en funció de la gravetat correspon als ajuntaments o al Govern. El títol II, dedicat a les mesures en matèria d'activitats de promoció, conté els articles 15 i 16. Aquests articles estableixen, respectivament, la regulació de la venda d'excedents de producció o de temporada i la regulació de la venda en rebaixes, amb l'objectiu de fer compatibles aquestes activitats de promoció comercial amb els drets dels consumidors, que cal protegir. El títol III, amb un sol article, el 17, dedicat a la regulació de les infraccions, modifica l'article 45 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, del 9 de març, sobre comerç interior, en la redacció establerta pel Decret llei 4/2012, del 30 d'octubre, de mesures en matèria d'horaris comercials i determinades activitats de promoció, que la present llei deroga. Finalment, la llei conté una disposició addicional, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. TÍTOL I. HORARIS COMERCIALS ARTICLE 1. HORARI GENERAL 1. Els establiments comercials poden establir lliurement l'horari de llur activitat, sens perjudici de la legislació laboral i les condicions i drets dels treballadors. 2. No obstant el que estableix l'apartat 1, els establiments comercials de venda al públic de mercaderies poden establir l'horari comercial de llur activitat tenint en compte el següent: a) Els establiments comercials no poden romandre oberts, ni portar a terme cap activitat de venda entre les 22 h i les 7 h. Els dies 24 i 31 de desembre han d'avançar l'horari de tancament a les 20 h, com a molt tard. b) El nombre d'hores diàries en què els establiments comercials poden romandre oberts és de dotze, com a màxim, tant els dies feiners com els festius autoritzats. c) El nombre de diumenges i festius en què poden romandre oberts els establiments comercials és de vuit l'any. Cada ajuntament ha de fixar dos festius més per al seu àmbit territorial municipal, que s'han de comunicar d'acord amb el que estableixi una ordre del departament competent en matèria de comerç. d) Els establiments comercials han de romandre tancats amb caràcter general els dies 1 i 6 de gener, el diumenge i el dilluns de Pasqua, l'1 de maig, el 24 de juny, l'11 de setembre i els dies 25 i 26 de desembre. També han de romandre tancats el 23 de juny si s'escau en diumenge. 3. Els comerciants, dins el marc establert per l'apartat 2, poden fixar lliurement la distribució de l'horari general durant els dies feiners de la setmana, i també l'horari corresponent als diumenges i festius d'activitat autoritzada. 4. El departament competent en matèria de comerç pot autoritzar la modificació de la franja horària establerta per la lletra a de l'apartat 2 per als establiments situats en una zona determinada o per a tot un terme municipal, amb la sol·licitud motivada prèvia de l'ajuntament corresponent, que ha d'aportar la delimitació de la zona afectada, si s'escau, i l'informe del consell comarcal, sempre que la modificació no comporti l'increment del temps setmanal autoritzat d'obertura en dies feiners. 5. Els ajuntaments poden sol·licitar modificacions de l'horari comercial general quatre vegades l'any, com a ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 3/11 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6568 - 24.2.2014 CVE-DOGC-A-14051012-2014 màxim. Cada modificació pot incloure un canvi en l'horari comercial per un màxim de dos dies feiners consecutius. ARTICLE 2. EXCLUSIONS DE L'HORARI COMERCIAL GENERAL 1. Les limitacions establertes per l'article 1 no afecten els casos següents: a) Els establiments dedicats essencialment a la venda de productes de pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes, i les botigues a l'abast (o botigues de conveniència). b) Els establiments instal·lats en punts fronterers i els que només són accessibles des de l'interior de les estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri. c) La venda de combustibles i carburants, sense que aquesta excepció afecti els establiments comercials annexos a les gasolineres llevat que es limitin, essencialment, a la venda de recanvis i altres productes complementaris de l'automoció. d) Els establiments situats en municipis turístics, d'acord amb el que estableix l'article 3. e) Els establiments situats en l'entorn immediat dels mercats de marxants, que poden obrir durant el mateix horari en què es fa el mercat. Els ajuntaments, amb la delimitació prèvia de l'àrea corresponent, poden autoritzar l'obertura d'aquests establiments, i l'autorització acordada s'ha de comunicar al departament competent en matèria de comerç. f) Les farmàcies, que es regeixen per llur normativa específica. g) Els establiments comercials integrats en recintes d'afluència turística, com ara museus, exposicions, monuments, centres recreatius turístics, parcs d'atraccions o temàtics, als quals estan directament vinculats pel producte comercialitzat. h) Els establiments comercials integrats en establiments hotelers sempre que l'activitat que s'hi dugui a terme tingui caràcter permanent i no s'hi pugui accedir directament des del carrer. No s'inclouen en aquest supòsit les activitats comercials ocasionals fetes en sales d'hotels, de restaurants, recintes firals i similars habilitats a aquest efecte, que es regeixen pel que estableix l'article 1. i) Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d'autoservei, els titulars dels quals siguin petites o mitjanes empreses que no pertanyin a grups empresarials, sempre que la superfície de venda no superi els 150 m² i tinguin una oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana d'alimentació. Aquesta excepció es pot fer extensiva, per un període de sis mesos, com a màxim, als establiments de la mateixa dimensió i activitat que passin a ésser directament gestionats per empreses franquiciadores petites, mitjanes o grans com a conseqüència del cessament de llur franquiciat que tingui la consideració de petita o mitjana empresa no pertanyent a un grup empresarial. j) Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d'autoservei, els titulars dels quals siguin petites o mitjanes empreses que no pertanyin a grups o cadenes de distribució ni operin sota el mateix nom comercial, situats en municipis de menys de 5.000 habitants, sempre que la superfície de venda no superi els 150 m², amb l'autorització prèvia del ple municipal i la comunicació de l'Ajuntament al departament competent en matèria de comerç. k) Els establiments dedicats essencialment i de manera habitual a la venda de productes pirotècnics, que poden romandre oberts al públic, a més dels dies feiners, tots els diumenges i festius del mes de juny durant un màxim de dotze hores dins la franja horària compresa entre les 7 h i les 22 h. l) Els establiments comercials dedicats essencialment a la venda de productes culturals o de lleure, amb una superfície de venda que no superi els 300 m², els titulars dels quals siguin petites o mitjanes empreses que no pertanyin a grups empresarials. Aquesta excepció es pot fer extensiva, per un període de sis mesos, com a màxim, als establiments de la mateixa dimensió i activitat que passin a ésser directament gestionats per empreses franquiciadores petites, mitjanes o grans com a conseqüència del cessament de llur franquiciat que tingui la consideració de petita o mitjana empresa no pertanyent a un grup empresarial. Mitjançant una ordre del conseller del departament competent en matèria de comerç s'ha d'establir la relació d'activitats comercials i els requisits per a l'aplicació de l'excepció que estableix aquesta lletra. 2. Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entén per botiga a l'abast (o botiga de conveniència) l'establiment comercial la superfície de venda del qual no supera els 500 metres quadrats i que distribueix l'oferta de manera similar entre tots els grups d'articles següents: llibres, diaris i revistes; productes ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 4/11 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6568 - 24.2.2014 CVE-DOGC-A-14051012-2014 d'alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i articles diversos. Aquests establiments han de romandre oberts al públic, com a mínim, divuit hores al dia durant tot l'any, sens perjudici del compliment del que estableix l'apartat 3. 3. Els establiments situats en municipis turístics, les botigues a l'abast (o botigues de conveniència) i els establiments als quals fan referència les lletres i i l de l'apartat 1 han d'avançar també l'horari de tancament a les 20 h, com a molt tard, els dies 24 i 31 de desembre, i han de romandre tancats els dies 1 de gener i 25 de desembre. 4. Per raons d'ordre públic, els ajuntaments poden acordar l'obligatorietat de tancament en horari nocturn d'establiments que pretenguin acollir-se a qualsevol de les causes d'exclusió de l'horari general establertes per aquest article, amb la comunicació corresponent al departament competent en matèria de comerç. ARTICLE 3. DETERMINACIÓ DELS MUNICIPIS TURÍSTICS 1. Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entén per municipi turístic, el municipi en què, per afluència estacional, la mitjana ponderada anual de població és superior al nombre de residents i en què el nombre d'allotjaments turístics i segones residències és superior al nombre d'habitatges de residència primària, o que és un lloc amb gran afluència de visitants per motius turístics. 2. La determinació d'un municipi com a zona turística ve donada pel període d'afluència real en funció del perfil turístic del municipi, és a dir, durant el període estacional de l'any en què el municipi incrementa la mitjana ponderada anual de població, segons el que estableix l'apartat 1. 3. Per a determinar els municipis turístics exceptuats del règim general, cal la proposta motivada que ha d'aprovar el ple de l'ajuntament directament afectat o l'òrgan en qui delegui, i que ha d'especificar si l'exclusió es demana per a la totalitat del municipi o només per a una part, i indicar el període de l'any al qual se circumscriu la sol·licitud, la franja horària d'obertura diària sol·licitada i el període de vigència de l'exclusió, que no pot ser superior a vuit anys, i a la qual s'han d'adjuntar els informes següents: a) Informe de la cambra de comerç de l'àmbit territorial afectat. b) Informe de les entitats patronals més representatives del sector del comerç, i també de les associacions o agrupacions de comerciants detallistes més representatives del sector comercial del municipi. c) Informe de les agrupacions més representatives de consumidors i usuaris, en l'àmbit territorial afectat. d) Informe de les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit territorial afectat. e) Informe del consell comarcal. 4. El departament competent en matèria de comerç és l'òrgan competent per a aprovar o denegar la proposta a què es refereix l'apartat 3 i, si s'escau, modificar-la en els termes oportuns, amb l'informe previ del departament competent en matèria de turisme. 5. La proposta a què es refereix l'apartat 3 es considera aprovada si no s'ha dictat resolució expressa en el termini de tres m