Exposició sobre el treball de Salvador Espriu. Volem situar-nos no tant en la seva taula de treball com en l´espai mental on les diverses veus i formes, pròpies i alienes, anaven de mica en mica constituint la seva obra. En un armari rober hi tenia el seus atuells personals i un fitxer on tenia guardades les citacions, els pensaments, els versos dels llibres que, a mesura que se´ls havia llegit, anava donant o regalant. Damunt d´una taula neta, amb la fredor del vidre que protegia la fusta, Espriu treballava diligentment, ordenadament, a partir d´unes poques i fràgils paraules. Sovint, aquestes paraules provenien de clars insomnis al llarg dels quals havia redactat mentalment els poemes.